3. EL CINEMA EXPERIMENTAL A ESPANYA
¿Pot parlar-se d'un cinema experimental o d'avantguarda a Espanya? La darrera ocasió en què vam tractar del tema, i d'aquest interrogant genèric que comporta, vam preferir reformular la qüestió mitjançant el joc de paraules, tot parlant d'un cinema EX: entre l'EX-perimental i l'EX-cepcional. Cinema EX-perimental per donar a entendre que, si de cas n'hi ha hagut, ja és més aviat una cosa del passat; car, aquí i avui, el cinema experimental pròpiament dit ha desaparegut pràcticament del mapa. I cinema EX-cepcional per tal de suggerir que, tanmateix, al llarg de la història i ara mateix, si que es poden trobar certs productes més o menys anòmals, innovadors i personalíssims, els quals sobresurten del fons un xic trist del cinema que s'ha fet i es fa al conjunt de l'estat. Per tant, es pot extreure un inventari prou considerable de cinema EX fet a Espanya (o per nadius de la seva geografia), però a condició de nedar constantment entre dues aigües. Tot i que, en les següents pàgines, procurarem de mantenir-nos en el cabal propi del que entenem per cinema experimental, esmentarem també alguns films que no ho són ben bé (però que han acomplert un cert rol d'avantguarda en el nostre context), i al·ludirem també a l'activitat d'alguns autors en el camp del documental, ja que és una altra de les especialitats contemplades en la constitució del fons audiovisual de la Biblioteca de la UPF.
Per a desglossar el tema, partim del model d'una discontinuïtat en tres temps, tal com ho hem proposat altres vegades, amb cabuda per a reservar un espai propi a determinades obres / trajectòries singulars (José Val del Omar, Iván Zulueta, són els autors que destacarem en aital sentit). El primer temps seria el del que anomenem avantguarda històrica, abastant bàsicament des de la meitat dels anys 20 fins al començament de la dècada següent, tot i que amb posteriors i espaiades prolongacions. El segon temps abastaria des del principi dels anys 60 al començament dels 70, en correspondència amb un nou impuls del cinema independent i de l'experimentació artística. I, per fi, delimitaríem el tercer temps des de mitjan setantes fins el començament dels 80, bé que, en certa manera, no és sinó la fase inicial d'un procés pel que l'experimentació fílmica tendeix a ser reemplaçada per l'experimentació videogràfica (aspecte, però, que no ens pertoca de tractar aquí). D'aquests tres temps, finalment, només el segon ens proporciona una producció prou abundant i variada com per a destriar-ne certs corrents i aspectes.
Observacions: Quan els films llistats són en format de super-8 o 8mm estàndard, ho assenyalem, car en no existir usualment còpies (i només alguns autors han pres la precaució de telecinar els seus films a vídeo), pensem que hauria de donar-se una certa prioritat a salvaguardar aquest material. Les sigles EB (per Eugeni Bonet), sota els títols de certs films, indiquen alguns que són en les meves mans (bé que, naturalment, serà necessari posar-se d'acord amb els seus respectius autors).
avantguarda històrica: engrunes
En la segona meitat dels anys 20, sorgeixen a Espanya algunes experiències cinematogràfiques on s'adverteix un reflex de les avantguardes. Són comptats, però, els films dels que hom té referència, i molts es donen avui per perduts. Un reflex o ressò avantguardista es pot advertir també en l'incipient cinema amateur català -Delmiro de Caralt, Domènec Gimènez i altres-, però d'una manera molt càndida i intrascendent. (En qualsevol cas, si es volgués reflectir aquesta episòdica producció, es pot acudir a la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, que recentment ha restaurat alguns d'aquests films). Després de la Guerra Civil, només es pot destacar l'obra de Val del Omar i un parell de rareses (de molt discret interès), tot i que també es podrien prendre en compte algunes singularitats com Embrujo (1947), de Carlos Serrano de Osma, o La corona negra (1955), de Luis Saslavsky (aquest film fou editat en VÍDEO fa alguns anys): tanmateix, no per la banda de l'EX-perimental, sinó de l'EX-cepcional.
Nemesio Sobrevila: El sexto sentido (1926, 58') Filmoteca Española
Ernesto Giménez Caballero: Esencia de verbena (1930, 12') ; Noticiario del cineclub (1930, 11') Filmoteca Española - Archivo No-Do / TVE Giménez Caballero realitzà posteriorment alguns documentals, tal vegada també d'interès. Amb motiu d'algunes exposicions o mostres, han circulat còpies en VÍDEO dels films de G.C.
Ramón Gómez de la Serna: El orador (1931?, 5') Filmoteca Española Aquest petit film, també conegut amb els títols de La mano i El orador Bluff, ja ha estat igualment transcrit a VÍDEO.
Sabino Antonio Micón: Historia de una botella (1949, CM) Filmoteca Española Aquest film té suposadament l'interès de retornar a la línia d'un dels primers del seu autor, La historia de un duro (1926), a la vegada un dels primers films de reputació avantguardista del cinema espanyol (del que no es coneix cap còpia, però). Fa quatre anys, vam saber que Historia de una botella es conservava a l'arxiu de nitrats de la Filmoteca Española, i que s'esperava extreure'n una còpia de seguretat, cosa que és d'esperar que ja s'hagi fet.
Eugène Deslaw: Visión fantástica (1957, aprox. 60') Archivo No-Do / TVE
El granadí José Val del Omar és la gran personalitat cinematogràfica de l'avantguarda espanyola, i va estar vinculat generacionalment i per amistat amb García Lorca, Buñuel, Vicente Escudero, etc. Abans de i durant la guerra, realitzà nombrosos documentals, gairebé tots perduts avui en dia. Als anys cinquanta, inicià el seu Tríptico Elemental de España, que reprendria poc abans de la seva mort, l'any 1982, sense arribar a acabar però el tercer film, De barro (Acariño galaico) (rodat vint anys abans), que havia de completar el tríptic. Pel seu tractament de les imatges, la llum, el so, la sintaxi seqüencial, etc, els films de Val del Omar són d'una gosadia i una modernitat sense precedents, a la vegada que enllacen l'esperit de les primeres avantguardes artístiques i literàries amb el cinema experimental modern.
José Val del Omar: ý MV Vibración de Granada (1935, CM) ; Aguaespejo granadino (La gran siguiriya) (1953-55, 21') ; Fuego en Castilla (Tactilvisión del páramo del espanto) (1958-60, 18') Els dos últims disponibles en VÍDEO (Edició: Diputación Provincial de Granada, acompanyant els dos llibres sobre/de V.D.O. que s'esmenten a la bibliografia)
Recentment, a més, s'ha produït un llargmetratge documental sobre Val del Omar, incloent fragments inèdits de les seves experimentacions audiovisuals: Ojàla (1994, CM) Civic Producciones / Videomax - Lepanto 1 2 bajo - 46003 València - tel. & fax 96 392 29 48
cinema independent: entre la narració i el cinema sense trama
En la segona meitat dels anys 60, i fins després de la mort de Franco, hi hagué per tota Espanya una producció independent (i virtualment clandestina) força abundant. En una primera etapa, preval un cinema que hem anomenat alguna vegada de reforma narrativa, permeable a influències múltiples (Godard, Cocteau, l'episòdica Escola de Barcelona, l'underground americà conegut gairebé exclusivament per referències, etc). En una etapa final, aquest moviment es decanta més aviat cap el documentalisme i el cinema militant. Entre mig, però, hi trobem també experiències més singulars de cinema "sense trama", tot i que, generalment, amb una certa estructura narrativa, a excepció d'algunes experiències més properes al formalisme radical del cinema estructural i post-abstracte: Vampir - Cua de cuc, de Portabella y Brossa; Travelling, de Lluís Rivera, i els films que ressenyarem en successius apartats. És significatiu també el cas dels Arrieta, Lladó i Coronado, que han realitzat molts dels seus films a l'estranger (França, els dos primers; Anglaterra, el tercer). El cinema independent, en fi, és un fenomen molt més ampli del que es reflecteix aquí, i que potser mereixeria ulteriors recerques donat l'oblit en el que s'ha vist submergit després de la transició post-franquista.
Udolfo Arrieta: El crimen de la pirindola (1964-65, 20') ; Le jouet criminel (1970, 65') ; Le château de Pointilly (1972, 60') ; Les intrigues de Sylvia Couski (1974, 80') ; Grenouilles (1984, 36') tots f.d. Rosebud Després d'aquests i altres films que considerem de menys interès, Arrieta ha realitzat, ja de retorn a Espanya, un altre llargmetratge: Merlín (1990).
Antonio Maenza: El lobby contra el cordero (1968, aprox. 60') Aquest film, l'únic que per ara s'ha trobat del llegendari Maenza (mort el 1979), ha estat recuperat recentment pels estudiosos del cinema aragonès Javier Hernández Ruiz i Pablo Pérez Rubio. Tot i que li falta el so (que Maenza afegia/feia ell mateix a cada projecció), fóra interessant de fer-se amb una còpia en vídeo (més una còpia del guió titulat Haendelequia), car l'obra d'aquest autor ha estat fins ara un enigma gairebé total.
Pere Portabella: Vampir - Cua de cuc (1970, 75') amb Joan Brossa ý ; Umbracle (1972, 105') Portabella, que rebutja que la seva obra s'encaselli com a cinema experimental o altres expressions similars, ha realitzat també diversos documentals sobre temes polítics i d'art català contemporani, i més recentment el llargmetratge Pont de Varsòvia (1989), reprenent la línia encetada amb els seus dos primers films, el curt No compteu amb els dits (1967) i Nocturno 29 (1968).
Ricardo Bofill / Taller de Arquitectura: Esquizo (1970, 80')
Llorenç Soler: El altoparlante (1970, CM) ; Film sin nombre (1970, CM) ; Seamos obreros (1970, 10') Abans i després d'aquests films, Soler realitzà diversos documentals, de força interès molts d'ells, dedicant-se posteriorment a la TV i el vídeo.
Antoni Padrós: Dafnis y Cloe (1969, 23') ; Ice Cream (1970, 10') ; Swedenborg (1971, 42') ; Lock-out (1973, 130') ; Shirley Temple Story (1975-76, 246') Posteriorment, Padrós va realitzar en vídeo Ascensió, caiguda i repòs de Maria Von Herzig i, més recentment, va co-dirigir amb Octavi Martí un llargmetratge decebedor, Una dona al meu jardí.
Celestino Coronado: The Lindsay Kemp Circus (1973, 30') ; Hamlet (1976, 67') ambdós f.d. Rosebud Posteriorment, Coronado ha realitzat altres films a Espanya i a Anglaterra, el més recent dels quals és Smoking Mirror (1990), gravat originalment en vídeo, a l'igual que va fer a Hamlet (i també distribuït per Rosebud)
Joaquín Lledó: Le Sujet ou le sécretaire aux mille et un tiroirs (1974, 90') ; La vraie histoire de Gérard Lechômeur (1981, 70') aquest últim f.d. Rosebud
Manel Muntaner: Full blanc (1974-77, 40') Posteriorment, Muntaner s'ha dedicat al vídeo, realitzant una obra molt notable: Especial 84.
Alvaro del Amo: Una historia (1978, 23') ; Dos (1979, 75')
José Mari Zabala: Axut (1976, LM)
Lluís Rivera: Travelling (1973, 12')
Tot i que Javier Aguirre s'ha fet seu el concepte d'anti-cine, el terme podria servir igualment per a designar les realitzacions de tipus minimalista d'altres autors, com els anomenats "sitgistes" (Antonio Artero, Pedro Costa i altres), l'artista conceptual Isidoro Valcárcel Medina, o Carles Santos en els seus primers films. Tanmateix, no creiem que tingui sentit el passar a vídeo obres com Del tres al once (1968), una successió de cues numerades de pel·lícula en positiu i negatiu, i Blanco sobre blanco (1969), una projecció de pel·lícula transparent, ambdues d'Antonio Artero, o el film de Valcárcel Medina, La celosía (1972), transcripció literal de la novel·la homònima d'Alain Robbe-Grillet, a través exclusivament del propi text i amb una durada de 2 hores.
Pel que fa a Aguirre, la seva obra experimental és molt irregular i, malgrat les seves pretensions, ben poc original. Així, d'entre les dues primeres sèries del seu Anti-cine, només en destaquem 3 curtmetratges, als que segueixen els tres llargmetratges amb els que ha prosseguit el seu propòsit experimental al llarg dels vuitantes, obres no tant radicalment formalistes i que trobem més interessants. Aguirre, d'altra banda, ha realitzat un nombre de curts documentals força estimables; especialment els que ha dedicat a diferents artistes (de fet, Tautólogos Plus-X n'és un d'ells).
Javier Aguirre: Fluctuaciones entrópicas (1967-71, CM) ; Uts cero (1967-71, CM) ; Tautólogos Plus-X (1974, 12') ; Vida perra (1981, LM) ; Gente / Personas (1982, LM) ; Continuum (1987, LM)
cinema i pintura / cinema i música
Diversos artistes plàstics bascs s'han interessat pel cinema, incloent-se entre ells l'influent escultor Jorge Oteiza. Però són De Vargas, Sistiaga i Ruiz-Balerdi els qui més han treballat en el inter-mèdia del cinema i la pintura, tot resseguint la tradició del cinema "fet a mà" i la pintura-sobre-pel·lícula. De l'obra cinematogràfica de De Vargas, cal dir però que només en tenim algunes referències, ja que el seu autor no s'ha preocupat gaire en donar-la a conèixer. Sistiaga, per la seva banda, ha reprès recentment l'activitat "pictocinematogràfica". Els films de Bakedano i Rebolledo han rebut també la influència dels corrents abstractes i constructivistes tan propis de l'art basc modern. Per fi, ubiquem també en aquesta secció els films de l'artista català Joan Duran Benet i el seu germà Oriol (pioners d'una altra mena d'estètica, més propera al concepte de cinema líric-personal) i la singular col·laboració de Josep Montes-Baquer amb Dalí. Enganxem a la vegada amb les propostes de cinema musical experimental de Carles Santos, i la també singular col·laboració entre el fotògraf Ramon Massats i el compositor Luis de Pablo, mentre que el ja esmentat Montes-Baquer ha realitzat també nombroses obres de temàtica musical, indistintament en cinema o en vídeo, en tant que productor i realitzador al Departament FS-Musik (Televisió Musical) de la WDR de Colònia.
Ramón De Vargas: Les quatre saisons (1960, CM) ; Le rebut (1960-61, 90') ; La cara y la cruz (1961, CM) ; Canción agria (1964, 12') MV ; El cantar de los cantares (1977, 30') ; Atentado a un film convencional (1962 / 1980, 30'?) ; La derrota de Samotracia (1981, 15')
José Antonio Sistiaga: ý MV ...ere erera baleibu icik subua aruaren... (1968-70, 70') ; Impresiones en la alta atmósfera (1988-89, 7') ; Paisaje inquietante nocturno (1991, 14') ; En un jardín imaginario (1991, 14')
Rafael Ruiz-Balerdi: Homenaje a Tarzán (1969, 5') f.d. Rosebud
José Julián Bakedano: Bi (A Man Ray for Marcel Duchamp) (1972, 11') ; Bost (1972, CM)
José Angel Rebolledo: Arriluce (1971-75, 8')
Joan Duran / Oriol Duran / Mireia Bofill: Daedalus Flight II (1968, CM) 8mm ; En Formentera (1968, CM) 8mm EB
Carles Santos: MV L'espectador / Habitació amb rellotge / La llum / Conversa (1967, 10') ; La cadira (1968, 30') ; Preludi de Chopin, opus 28 núm 7 (1969, 20') ; Acció Santos (1972, 15') amb Pere Portabella ; Preludi de Chopin, opus 28 núm. 18 (1974, 15') ; 682-3133 Buffalo Minnessota (1977, 8') ; La Re Mi La... (1979, 8')
Ramon Massats / Luis de Pablo: Insular (1971, 26') MV TVE
José Montes-Baquer / Salvador Dalí: Impressions de la Haute-Mongolie (Hommage à Raymond Roussel) (1975, aprox. 60') Disponible en VÍDEO (De fet és una obra mixta, film/vídeo, i que s'ha distribuït en ambdós formats)
el cinema d'artistes (a l'era conceptual)
Al voltant de l'art conceptual, els seus precedents i ramificacions, ha sorgit també una producció fílmica (i videogràfica), tot i que en molts casos limitada a la documentació escarida d'accions o activitats efímeres. Excepcions més o menys interessants són els films que va realitzar Ferran García Sevilla, propers en algun punt als plantejaments del cinema estructural (desgraciadament, però, no crec que es pugui comptar amb aquests films, ja que el seu autor ha fet tot el possible per tal de que la seva etapa conceptualista quedi oblidada), i la filmografia de Jordi Cerdà, força abundant, però un tant feble en el seu conceptualisme més aviat naïf. (Cerdà, en tot cas, ha passat a vídeo pràcticament tots els seus films i, per tant, no serà gens difícil d'aconseguir-ne una còpia). Per fi, destaquem la filmografia de Benet Rossell, i les seves diverses col·laboracions amb altres artistes.
Benet Rossell: ý Calidoscopio (1971, 10') amb Jaume Xifra ; Paris La Cumparsita (1970-72, 25') amb Antoni Miralda ; Ceremonials (1974, 26') ; Bio Dop (1974, 6') amb Joan Rabascall ; Le cÏur est un plaisir (1975, 7') amb Jean-Pierre Béranger ; Atrás etíope (1977, 10') ; Miserere (1979, 12') amb Antoni Miralda
Com José Val del Omar abans, el cineasta basc Iván Zulueta ens permet enllaçar dues fases i generacions successives. Això, per dos motius almenys: primer, perquè Zulueta, després de debutar amb un musical "ye-yé", Un, dos, tres, al escondite inglés (1969), es dedica a fer un cinema personalíssim amb el petit format del super-8, que serà el més utilitzat també en la última etapa del cinema experimental espanyol; i segon, perquè el cinema de Zulueta, tot i que té el rerafons narratiu i cinèfil propi del cinema independent que es feia en temps de Franco, estèticament és més proper dels corrents internacionals contemporanis i de la seva assimilació per una nova generació que comença a cremar cartutxos (de super-8) a les darreries del règim franquista.
Per desgràcia, s'han perdut alguns dels films més reeixits d'entre els que Zulueta va realitzar en super-8 (Babia, Souvenir). Aquí llistem, doncs, gairebé tots els que sabem que es conserven, bé que no tots tenen el mateix interès. Hi incloem així mateix les seves dues darreres realitzacions per a la gran i la petita pantalla.
El Festival de Cine de Alcalá de Henares, va dedicar l'any 1989 una retrospectiva a Zulueta, i creiem que va passar a vídeo tots els seus films de format super-8. Així, fóra bo de posar-se en contacte amb el seu director, a fi de veure la possibilitat d'obtenir còpies d'aquestes cintes (si bé, naturalment, serà necessari posar-se també en contacte amb Zulueta).
Iván Zulueta: ý Kinkong (1971, 6') super-8 ; Frank Stein (1972, 3') Filmoteca Vasca ; Masaje (1972, 3') Filmoteca Vasca ; Te Veo (1973, 4') super-8 ; Mi Ego está en Babia (1975, 40') super-8 ; Hotel (1975, 14') super-8 ; Aquarium (1975, 14') super-8 ; Complementos (1976, 19') super-8 ; Fiesta (1976, 12') super-8 ; A Mal Gam A (1976, 33') super-8 ; El mensaje es facial (1976, 20') super-8 ; Leo es pardo (1976, 12') ; Arrebato (1979, 105') Disponible en VÍDEO ? (Almenys, ho estava anys enrere) ; Párpados (1989, 29') TVE (de la sèrie "Delirios de Amor")
Entrem en l'etapa final del cinema experimental a Espanya, el terme de la qual el xifraríem aproximadament l'any 1982 (justament quan es presentà a París el cicle retrospectiu Cinéma d'avant-garde en Espagne). L'ús del format super-8, amb incursions en el 16mm i el vídeo, és un tret característic d'aquesta fase, i un que il·lustra la progressiva disminució de calibre de les pràctiques fílmiques experimentals a Espanya (en el sentit literal i en el figurat). En canvi, però, molts d'aquests films sintonitzen amb els corrents internacionals contemporanis, degut a que els seus autors ja han tingut ocasió de mamar força del cinema experimental que es feia fora (a través de les programacions de filmoteques i instituts estrangers). En qualsevol cas, molts d'aquests autors han prosseguit la seva trajectòria en el camp del vídeo, en el medi televisiu i en altres camps artístics i professionals, i fins i tot algun ha aconseguit de fer cinema de "gran format".
Les principals àrees d'activitat han estat tres. A Madrid, a més de la continuïtat d'Aguirre i Zulueta, cal recordar els super-vuits de Pedro Almodóvar (per ara inaccessibles), o experiències més aïllades com les dues relacionades a continuació:
Juan Antonio Cadenas: Rompecabezas (1975-76, 90'?) super-8
Eduardo Momeñe: Andante (1976, CM)
A València, s'observa una continuïtat del cinema independent local, amb una decantació més acusada cap a l'experimental / formal, i usant-se també força el format de super-8. Caldria considerar doncs l'obra de diversos autors, tot i que no esmentarem títols específics, donat el vague record (o el nul coneixement, en algun cas) que tenim dels seus films: Lluís Rivera, Maria Montes, Josep Lluís Seguí, Ferran Cremades, Ximo Vidal, Lluís Fernàndez Calpena, Angel García del Val.
Per fi, una tercera àrea, i aquella on s'enregistra més activitat, és Catalunya (a Barcelona sobretot):
Eugènia Balcells: Album (1975, 25') super-8 ; Presenta (1977, 3') super-8 ; Album (1978, 12') versió en 16mm ; Boy Meets Girl (1978, 10') ; Fuga (1979, 25')
Eugènia Balcells / Eugeni Bonet: 133 (1978-79, 42') EB
Eugeni Bonet: V-2 (1974, 12') super-8 ; X (1974, aprox. 10') 8mm ; Photomatons (1976, 7') super-8 EB
col·lectiu: En la ciudad (1976-77, aprox. 70') super-8 EB
Juan Bufill: fragments de la sèrie Cuadros y canciones ( 1977-...) super-8
Manuel Huerga: Brutal Ardour (1978-79, 30') super-8 Disponible només en VÍDEO (el super-8 original es va perdre)
José Luis Guerín: La hagonía de Agustín (1976, CM) super-8 EB
Carles Comas: Fotos de espectros (1977, CM) super-8 ; La inevitable caiguda d'un ull (1979, CM) super-8 ; Dan (1981, CM) super-8 ; Quieto todo el mundo (1981, CM) amb Quim Moliné, super-8 ; Hotel Paradís (1981, LM) super-8
J. Sierra Fornells: Faccions (1978, 7') super-8 ; Paisatges interns (1978, 12') super-8, 2 pantalles ; Alquimia (1980, 15') super-8 ; Frankie (1981, 10') super-8 MV
Jordi Artigas: Volums, colors i formes 1 (1978, CM) ; Ritmes cromàtics (1978, CM) ; Metamorfosis (1979, CM)
Marcel Pey: Overkill (1976, 60') super-8
Altres realitzadors que han treballat posteriorment en formats de super-8 i 16mm, abans de dedicar-se al vídeo de creació i professional són José Ramón Da Cruz, Xavier Villaverde i Francisco Ruiz de Infante.
En el camp de l'animació experimental, per fi, es poden prendre en consideració certs treballs de Gerardo Armesto, Isabel Herguera, i Emilio Casanova / Isabel Biscarri, tots ells treballant indistintament en cinema i vídeo. Destaquem, per ser una molt respectuosa versió d'un projecte fílmic de Ramón Acín, datat dels anys 20, el següent vídeo, que decidim incloure aquí per haver estat rodat amb tècniques d'animació cinematogràfica, i perquè ens ajuda a omplir un dels nombrosos forats del període de l'avantguarda històrica:
Emilio Casanova / Isabel Biscarri: Las corridas de toros en 1970 (1988, CM) VÍDEO (Casanova / Biscarri: Parque Roma F3, 5ºE - 50010 Zaragoza - tel & fax 976 32 39 47)
bibliografia sobre cinema experimental / d'avantguarda a Espanya
Las vanguardias artísticas en la historia del cine español (Actas del III Congreso de la Asociación Española de Historiadores del Cine) * San Sebastián: Filmoteca Vasca, 1991 ISBN 84-404-8439-9
Bonet, Eugeni / Palacio, Manuel Práctica fílmica y vanguardia artística en España, 1925-1981 * Madrid: Editorial de la Universidad Complutense, 1983 ISBN 84-7491-059-5
Aranda, Francisco Cinema de Vanguardia en España Lisboa: Guimaraes, 1953
monografies sobre autors:
Sáenz de Buruaga, Gonzalo / Val del Omar, María José (ed) Val del Omar, sin fin Granada: Diputación de Granada, 1992 ISBN 84-7807-067-2
Val del Omar, José Tientos de erótica celeste Granada: Diputación de Granada, 1992 ISBN 84-7807-066-4 [volum acompanyant de l'anterior]
Heredero, Carlos F. Iván Zulueta: la vanguardia ante el espejo Alcalá de Henares: 19 Festival de Cine de Alcalá de Henares, 1989 ISBN 84-404-5604-2
García Ferrer, J.M. / Martí Rom [Josep Miquel] Finestra Santos Barcelona: Cine-Club Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya, 1982
Pere Portabella Barcelona: Cine Club Ingenieros, 1975
Aguirre, Javier Anti-cine: Apuntes para una teoría Madrid: Fundamentos, 1972