Visualitzacions creatives a partir de metadades

Database art

Cada vegada més, les bases de dades estan essent utilitzades pels artistes per generar obres servint-se de la tecnologia informàtica, en el que en algunes ocasions s'ha anomenat database art. Com apunta Brett Stalbaum [Stalbaum, 2004] el segle XXI s'ha iniciat amb el poder d'atracció de les bases de dades, que s'han convertit en quelcom ubicu i completament integrat en la societat i l'economia actuals.

Stalbaum considera que els conceptes de programari i comunicació van ser els que van aclaparar tota l'atenció entre els anys 60 i 90, si bé la noció de base de dades ja hi era implícita. Proposa, per tant, una recuperació conscient del seu potencial dins del terreny de l'art, si bé reconeix el retard i la immaduresa amb que s'està iniciant:

Any definition of "database art" is at this time bound to be immature. At least, we have not seen enough selfconscious "database" practice on the part of artists to define it in a way that takes into account both the broad and narrow applications of database in art practice. We need to take into account the broad observation that all new media artwork implies a relationship to database.
Brett Stalbaum. After land art: database and the locative turn.

Si bé no aprofundirem en aquesta temàtica per quedar fora del nostre propòsit actual, sí que volem il·lustrar amb un exemple concret l'ús creatiu de les bases de dades que actualment s'està duent a terme, i que creiem pot marcar l'inici d'un camí cap a usos més complexos dels incipients que mencionarem més endavant.

El cas amb el qual pretenem il·lustrar aquesta via de creació artística és el de Lev Manovich, que basa part de la seva investigació sobre el llenguatge dels nous mitjans en les possibilitats expressives derivades de l'ús de bases de dades.

Així doncs, Lev Manovich i Andreas Kratky estan duent a terme el projecte Soft Cinema, que explora les possibilitats narratives de les bases de dades en l'àmbit del cinema, i que considerem un bon exemple de l'exploració del potencial de les bases de dades amb finalitats artístiques. Com recull Steve Anderson [Anderson, 2004], Manovich es planteja la representació del jo que actualment es troba distribuït en múltiples dispositius electrònics:

For Manovich, there is something more at stake in creating database art than narrative. A particular question which interests me these days is how can computer databases be used to represent contemporary subjectivity? While a pre-modern person was a part of a collective, a modern subject came to be defined in opposition to the outside world, with the border between the psychological interior and social exterior clearly marked. Today this border has dissolved, and ourselves once again have become 'distributed': stored in external corporate, medical, government and surveillance databases, broadcast to the world via blogs and web cams, invaded by media images. How can new computer-bases representational techniques, and in particular databases, be used to portray this new sense of identity?
Declaracions de Lev Manovich recollides per Steve Anderson. Select and Combine.
The Rise of Database Narratives.

Segons exposa el propi Manovich [Manovich], el seu projecte de Soft Cinema es basa en quatre idees:

La primera, i més propera als casos que exposarem tot seguit, és l'edició algorítmica. Aquesta es realitza gràcies a que, d'una banda, han estat donades unes paraules claus a cada fragment, que descriuen tant el contingut com aspectes purament formals i, de l'altra banda, a l'existència d'un conjunt de normes que determinen l'assemblatge dels fragments de video. Manovich, però, no delega tot el paper de l'artista en la màquina, sinó que defensa la col·laboració entre les dues parts, utilitzant fragments ja editats manualment als que s'hi sumen les propostes de la màquina, en una mena de treball associat.

La segona són les que anomena database narratives, les quals es basen en la possibilitat de combinar fragments de video, un centenar en aquest cas, per generar un nombre pràcticament il·limitat de pel·lícules curtes.

La tercera idea busca l'aplicació de l'estètica dels ordinadors (diferents finestres, simultaneïtat de tasques) en el cinema, i que Manovich anomena macro-cinema, el qual considera proper als tractaments que Peter Greenaway o Mike Figgis donen a la imatge en les seves pel·lícules.

Finalment, el quart objectiu de Manovich és crear un tipus de cinema que sigui realment multimèdia. És a dir, que es beneficii no només de les possibilitats del video, sinó també de l'animació bi i tridimensional, de gràfics, de tecnologies d'àmbits propers... integrant-les en les seves obres de Soft Cinema.

Usos creatius dels tags

Malgrat que el terreny proposat per Manovich obre moltes vies d'investigació, en el nostre cas ens centrarem en els usos incipients de la informació continguda en bases de dades a Internet, principalment en el que respecta a l'ús de tags.

I és que, cada vegada més, s'utilitzen els continguts indexats mitjançant tags per a combinar-los de manera creativa, a través de programes que processen de manera automàtica les dades (si bé hem d'admetre que en alguns casos aquesta tasca aparentment automàtica es duu a terme de manera manual) i generant resultats, molts d'ells, sorprenents. Aquesta proliferació està essent possible gràcies a la confluència de diversos factors:

D'una banda, l'increment de la quantitat d'informació d'accés públic disponible i indexada mitjançant tags, possibilitada en gran part per la posada en marxa de serveis que ofereixen de manera senzilla i gratuïta aquest sistema. I de l'altra banda, a la publicació que serveis com Flickr fan de les seves API, les quals permeten a tothom qui ho desitgi integrar en les seves aplicacions la informació i bona part de les opcions pròpies del servei.

Així doncs, tot seguit farem un repàs d'algunes aplicacions que utilitzen els tags per generar visualitzacions tant dels tags en ells mateixos com dels continguts que hi tenen associats.

En base a text

Una de les primeres derivacions de l'ús de tags és la seva directa visualització en format textual. Aquesta és la manera emprada pels propis serveis que implementen aquest sistema per indexar la informació que contenen, amb la finalitat de mostrar a un simple cop d'ull i en temps real els tags més populars.

L'ús habitual és mostrar un llistat purament textual en que les paraules se succeeixen una rera l'altra, només separades per un petit espai. Les més emprades pels usuaris apareixen en un tamany major, proporcional a la seva popularitat, de manera que ressalten per sobre de la resta i donen compte de la importància que tenen.

Tant Flickr, com Technorati o 43 things disposen d'una plana similar on es pot consultar el llistat dels tags més populars, els quals funcionen com a hipervincles de manera que cadascun d'ells remet a una plana de resultats on s'hi recullen els continguts relacionats.

En base a fotografies: visualitzacions derivades de Flickr

Com hem comentat anteriorment, Flickr s'ha convertit en el major sistema per publicar i compartir fotografies. El fet de posar a l'abast de tothom una gran quantitat d'imatges, en bona part d'accés públic i amb llicències flexibles, i indexades a través de l'ús de tags ha possibilitat que se'n derivin usos creatius a partir de la seva reagrupació o de la creació de grups específics.

Si bé no és un sistema de codi obert, Flickr ha posat a disposició dels usuaris la seva API (Application Programming Interface) que consisteix en una sèrie d'especificacions, de funcions pròpies del programa, que permeten a tothom qui ho desitgi crear aplicacions utilitzant el material de Flickr. D'aquesta manera, són molts els desenvolupadors que s'estan beneficiant de la gran quantitat de fotografies de que disposa Flickr i de la seva indexació a partir de tags per crear eines que generen visualitzacions en funció d'una sèrie de paràmetres.

D'altra banda, Flickr ha afavorit la creació de grups de persones que s'identifiquen en base a un o diversos tags, i que col·laboren amb les seves imatges a projectes comuns. D'entre els més bàsics trobem els memes, en que es proposa un motiu fotogràfic identificat amb un tag obert a tothom qui hi vulgui participar, com hem vist a la primera part del treball.

Tot seguit exposarem alguns usos creatius d'ambdues línies i que agruparem en :

Collages i mosaics basats en un mateix tag

Un dels usos creatius més immediats és la de crear sistemes de visualització que permetin la suma d'imatges de diferents usuaris en relació a un tema en comú. D'aquesta manera, emergeix de manera espontània una visió alhora unitària alhora conjunta sobre un determinat aspecte.

El cas que hem trobat més interessant és el de 50 people see, de Neil Kandalgaonkar, que busca la fusió de les mirades dels usuaris en relació a certs temes, dels que en resulta una única imatge que en molts casos posa de manifest l'existència d'una manera de mirar (fotogràfica) compartida.

Aquest treball està reconegudament inspirat per l'obra de Jason Salavon, artista resident a Chicago i que treballa amb programes de la seva pròpia creació. Salavon utilitza diferents fonts pel seu treball, entre elles el video, com a The Late Night Triad, on superposa la imatge de 64 nits de cadascun dels tres late nights més populars dels Estats Units, i que revela la uniformitat d'aquests programes. De la mateixa manera que Salavon, Kandalgaonkar també explora els patrons que es revelen de la relació entre el tot i la part i el grup i l'individual.

Així doncs, Kandalgaonkar escull un tag, del qual n'obté 50 imatges de persones diferents a Flickr, que superposa amb un cert grau de transparència, de manera que la imatge resultant està formada per les 50 capes superposades. D'aquesta manera, es posen de manifest els patrons visuals comuns, com s'evidencia en la percepció de les estacions fàcilment identificables, en la manera de representar la Torre Eiffel, o una posta de sol.

Si Kandalgaonkar utilitza la superposició d'imatges per obtenir una aproximació al que seria la visió conjunta d'un determinat motiu, aquest no és el recurs més utilitzat per associar imatges, que és el mosaic.

La creació de mosaics a partir de tags coincidents es basa en la col·laboració de vàries persones, que pot ser expressa o atzarosa.

L'aportació expressa, voluntària i conscient, d'imatges es realitza a través de l'adhesió a grups que treballen amb un mateix objectiu. Flickr proporciona la possibilitat de crear grups d'usuaris, als quals s'hi pot adscriure tothom qui ho vulgui. Aquests grups normalment es regeixen per unes normes a l'hora de realitzar i posar tags a les imatges. D'aquesta manera, doncs, tots els usuaris treballen per assolir un objectiu predefinit, amb la coherència i adeqüació de les imatges que aquest fet implica.

Entre els grups d'usuaris que col·laboren per crear mosaics conjunts trobem el Long Line Group, en que els usuaris aporten imatges en que hi ha un element predominant que visualment és equiparable a una línia. Aquesta línia ha de quedar tallada pels marges de la fotografia, de manera que quedi centrada respecte ells. A partir de l'adjudicació de tags que indiquen els marges on queda tallada la línia (a través d'una codificació preestablerta), aquestes imatges permeten ser composades de manera que es percep una línia que fa un recorregut a través d'elles.

Si l'exemple anterior il·lustrava una manera de fer premediatada i que busca un resultat concret des dels inicis, hi ha aplicacions que busquen la lliure associació d'imatges, fins a cert punt atzarosa, basades només en la coincidència d'un mateix tag. Així doncs, la totalitat de la base de dades d'imatges públiques de Flickr és emprada com a matèria primera per aquestes visualitzacions. Els usuaris han creat les seves imatges sense ser conscients de la utilització que se'n fa i, en conseqüència, els resultats a priori són més imprevisibles. No obstant, aquest tipus d'eines permeten identificar patrons, maneres comunes de veure un mateix motiu.

Aquest és el cas de Flickr fight, una aplicació orientada a la comparació de maneres de veure dos conceptes diferents, escollits per l'usuari. Així doncs, es mostren a la vegada dos mosaics, corresponent cadascun una de les paraules escollides. Exemples clàssics com Madrid-Barcelona o cat-dog poden posar de manifest maneres diferents de posicionar-se davant del motiu i també, gràcies al comptador del total d'imatges etiquetades amb cada tag, la popularitat de l'un respecte de l'altre.

Visualitzacions basades en les propiestats formals de les imatges

En aquest apartat, volem mencionar dos casos de representacions basades en el color de les imatges, amb una voluntat més estètica que no pas de creació de significats.

El primer és Tagged Colors, de Christian Giordano, i es basa en les imatges aportades per un grup d'usuaris de Flickr, anomenat Color fields. Les imatges pertanyents a aquest grup tenen la condició que hi predomina un sol color, de manera que un dels tags és el nom d'aquest color.

A partir d'aquesta informació, amb Tagged Colors es visualitzen les relacions dels colors amb els conceptes que se'ls associen, en base a l'anàlisi de la resta de tags de cada imatge. A la vegada, cada concepte (independentment de que sigui un color o un motiu) és representat per un rectangle composat per franges de color, que resulten de la mitja dels colors de cada imatge. D'aquesta manera, les relacions entre els colors i els conceptes no sempre són d'un a un, sinó que hi ha casos, com el de les flors, en que un mateix concepte es relaciona amb pràcticament tots els colors.

Finalment, volem fer esment de l'Experimental Color Pickr, de Jim Bumgardner, que funciona de mode similar a les eines per a seleccionar colors ens els programes informàtics. Sobre el mateix material de base que el projecte anterior en aquest cas el resultat és un conjunt d'imatges que es corresponen a la tonalitat seleccionada.

Respresentació de xarxes

Si bé la majoria de les visualitzacions que tot seguit exposarem es basen en el mosaic, la representació de xarxes l'hem volguda considerar a part per incorporar un nivell de complexitat major. Així doncs, la utilització de tags no només permet visualitzar imatges relacionades amb un determinat concepte sinó que també afavoreix la vinculació a un nivell superior: d'una banda, la vinculació de conceptes, en una mena de xarxa de tags, i de l'altra banda, la vinculació de persones, que originen la xarxa social.

En ambdós casos també l'estructura de l'aplicació és més complexa. No hi ha un sol nivell de resposta (s'escull un tag i se n'obtenen uns resultats) sinó que s'hi incorpora la idea de navegació, permetent un grau d'interactivitat més elevat i la possibilitat d'explorar les diferents vies

En primer lloc ens referirem a les xarxes conceptuals, amb un exemple que persegueix l'objectiu de relacionar els tags entre ells. Al Flickr Related Tag Browser, d'Artight Interactive, l'usuari pot visualitzar el mosaic de fotografies relacionades amb la paraula que ha introduït. Però, a la vegada, s'incorpora la idea de navegació: a partir de l'anàlisi de la resta de tags que contenen cada imatge se'n crea un conjunt dels més habituals, de manera que es crea un context (conceptual i semàntic) per a cada grup d'imatges. L'usuari, per tant, pot visualitzar no només les imatges corresponents al tag que ha escollit sinó també totes aquelles que hi estan relacionades, una relació sorgida de manera espontània i imprevisible, ja que respon a l'acció d'etiquetar individual de cada usuari i al context únic de cada imatge.

Si anteriorment hem ressaltat en diferents ocasions el factor determinant que juguen les xarxes socials en aquest tipus d'aplicacions, una de les derivacions immediates és la visualització dels vincles que es donen en aquesta xarxa.

Al flickrGraph, de Marcos Wescamp, qualsevol usuari pot visualitzar la seva xarxa de contactes (una de les opcions de Flickr és afegir en un llistat les persones) i les fotografies dels seus membres. La xarxa pot se expandida a través de clicar en la imatge que identifica cada persona a Flickr, de manera que es despleguen els altres usuaris que es troben dins la seva xarxa. Es pot navegar, doncs, a través d'una xarxa de persones que voluntàriament han decidit relacionar-se i, per tant, descobrir a partir de les imatges interessos comuns que són el principal vincle d'unió entre nodes i que ens orienten en la navegació.

Amb un objectiu molt més extens, de representació de tota la xarxa social generada a través de Flickr, GustavoG ha creat FlickrVerse map. En ell (només podem accedir a una visualització estàtica) s'hi presenta una xarxa, d'una densitat que la converteix en il·legible, de vincles entre usuaris. Gràcies a la gran quantitat d'informació recollida, i a diferència del cas anterior, en aquest mapa es poden percebre diferents nuclis importants d'usuaris, densament enllaçats i que conformen una trama molt compacta, en oposició a petits nuclis formats per un nombre molt reduït d'usuaris que estan situats al marge d'aquestes grans constel·lacions, a les que no hi tenen cap vincle.

Finalment, volem mencionar Flickrland, un mosaic creat per Cal Henderson i format per gairebé 74.000 de les icones (majoritàriament autorretrats) que utilitzen els usuaris en el seu perfil. Aquesta imatge permet fer-se una idea del gran volum de dades que es poden manegar en aquesta mena de treballs, impossibles de dur a terme sense l'ajuda dels mitjans informàtics, com tampoc sense la col·laboració de tots els usuaris en una mateixa direcció.

Tags en viu

Els tags de Flickr estan començant a superar l'àmbit estricte d'Internet, i ja s'ha dut a terme una acció en viu en un restaurant d'Amsterdam, que ha estat batejada com a Playing Flickr. En aquesta mena de joc, els usuaris envien via SMS la paraula clau que desitgen. Aquests missatges fan que a les pantalles gegants situades al llarg de les parets al restaurant, s'hi vagin succeïnt les imatges de Flickr que hi estan relacionades. D'aquesta manera, doncs, l'ambient visual és proposat de manera interactiva pels participants en l'event.

A nivell més anecdòtic, volem mencionar una altra superació de l'àmbit d'Internet dels usuaris de Flickr, si bé el resultat es mostra via web. Amb el tag physicalmetadata un grup d'usuaris participen en un meme que fa referència al propi ús de tags, i consisteix literalment a posar etiquetes a tot allò que envolta els participants. D'aquesta manera, els tags habitualment virtuals es converteixen en quelcom físic i que identifica també tot allò que trobem al món real.

Metadades geogràfiques de blogs

Una de les metadades provinent dels blogs que està essent més emprada és la que fa referència a la posició geogràfica amb la qual l'usuari ha identificat el blog. Per fer-ho, bona part de les eines de publicació permeten indicar les coordenades de situació, que són incorporades com a metadades i permeten la seva utilització per ser localitzats en mapes.

El creixement d'aquest tipus de visualitzacions és molt gran, sobretot arran de l'aparició de Google Maps i Google Earth que, de manera similar a Flickr, faciliten certs protocols als usuaris perquè aquests les puguin fer servir de base en aplicacions. D'aquesta manera, són moltes les persones que col·laboren per identificar llocs, persones i tota mena de serveis i activitats en les múltiples aplicacions a les que està donant lloc la disponibilitat dels mapes i fotografies via satèl·lit de Google.

En el cas específic dels blogs, com hem mencionat anteriorment, s'utilitzen les coordenades geogràfiques per situar els webloggers en els mapes. D'aquest tipus de visualitzacions en trobem a diferents escales, amb un grau de detall i precisió que varia molt de l'un a l'altre.

Així doncs, n'hi ha de basats en ciutats, que utilitzen la xarxa de metro per situar a cada estació els webloggers més propers. En bona pat dels casos, passant per sobre del node de l'estació hi apareix la indicació dels webloggers associats, amb la possibilitat d'accedir als seus blogs. De mapes basats en xarxes de metro en trobem a les ciutats de Londres, Nova York i Washington DC.

A una escala més gran, i basats en mapes topogràfics, trobem visualitzacions de blogs per països o, inclús, àrees geogràfiques majors. L'esquema de totes aquestes visualitzacions és pràcticament el mateix: sobre el mapa s'hi indiquen mitjançant indicadors (normalment punts vermells) la situació dels webloggers, desvetllant-se les dades del blog i el seu autor en passar per sobre i clicar damunt de cada punt. Gràcies a les eines per fer zoom sobre diferents zones del mapa es poden percebre amb major claredat els punts de zones d'una alta densitat de webloggers, com és el cap de les ciutats, on habitualment en la vista general només s'aprecia una massa compacta de punts pràcticament indistinguibles.

Exemples d'aquest tipus de visualitzacions són el mapa de webloggers de Malàisia, la comunitat de webloggers que empren Wordpress a Alemanya. Per la seva banda, Blogwise es beneficia dels mapes proporcionats per Google Maps per situar amb un alt grau de precisió els punts on s'ubiquen els webloggers. En l'altre extrem trobem, el mapa de GeoURL on s'hi poden visualitzar dels webloggers de tot el món. Cal destacar, però, que aquest últim exemple no és tan útil per conèixer els blogs d'una determinada zona com per obtenir una visió global de les zones més actives del planeta que, com era de suposar, la major densitat la trobem a Europa i els Estats Units.

Visualitzacions de l'actualitat

Volem acabar aquest apartat amb tres exemples de visualitzacions que hem considerat especialment interessants si bé s'escapen de l'estricta representació de metadades generades pels propis usuaris.

Els casos que presentarem es basen en les notícies publicades a la xarxa, extretes de mitjans que ofereixen un servei de notícies a Internet. No són usuaris anònims els que aporten els continguts a aquestes aplicacions sinó que són extrets de webs equiparables als mitjans de comunicació tradicionals. A favor, doncs, trobem la rigorositat de les informacions que reflecteixen, alhora que permeten visualitzar de manera clara quins són els temes i els focus que copsen l'atenció de l'actualitat.

El primer exemple és Newsmap, de Marcos Wescamp, que en base a l'agregador de notícies de Google News representa la rellevància de cadascun dels temes d'actualitat. Per fer-ho, se serveix d'un sistema similar als abans mencionats en les visualitzacions de la popularitat dels tags en base a text.

A Newsmap la pantalla està parcel·lada de manera que a cada zona correspon a una notícia. En funció de la seva rellevància, aquesta parcel·la té un major tamany, així com el text que hi conté. A la vegada, l'aplicació mostra en diferents colors les diverses àrees temàtiques que poden ser visualitzades independentment, així com les notícies en funció de diferents àrees geogràfiques.

Newsmap, per tant, permet amb un simple cop d'ull captar les notícies més rellevants de l'actualitat, i percebre els patrons implícits que regeixen la tria i la rellevància donada a les notícies.

D'una manera similar, però en aquest cas amb fotografies, 10x10, de Jonathan Harris, mostra en una retícula de 10 files i 10 columnes, el mosaic de les 100 imatges que cada hora estan essent emprades per il·lustrar les notícies dels principals mitjans de comunicació online, així com també les 100 paraules més utilitzades. Clicant ja sigui a cadascuna de les imatges o a les paraules s'obtenen les fonts i el vincle a cadascuna d'elles.

Com Jonathan Harris exposa, l'objectiu és oferir una instantània (snapshot) del món, que en cap cas respon a interessos polítics ni d'agenda, sinó que simplement mostra de manera automàtica allò que troba a partir de l'anàlisi dels RSS de 100 mitjans de comunicació.

L'interès d'aquesta aplicació recau no solament en la possibilitat de visualitzar els temes més candents de l'actualitat (la mateixa funció que Newsmap) sinó sobretot en la visió uniformitzadora dels esdeveniments que ofereixen els mitjans a través de les fotografies. Gràcies al mosaic d'imatges podem comprovar com és molt habitual que una mateixa fotografia es repeteixi en un nombre important de mitjans, independentment de la seva orientació. Així doncs, no només són les mateixes notícies les que es repeteixen sinó que també la mateixa visió sobre aquestes, limitada en molts casos a única fotografia i, per tant, a un únic punt de vista sobre la realitat.

Finalment, i intentant donar una visió més global dels centres d'atenció mundials en un moment concret, trobem Buzztracker, de Craig Mod. També a partir de Google News, Buzztracker ofereix una visualització dels punts del món on es situen la major part de notícies i les relacions entre aquests punts. Així doncs, sobre la base d'un mapa mundi, s'hi dibuixen uns cercles vermells, de tamany proporcional al grau d'atenció que està rebent aquell punt en les notícies. A la vegada, aquests punts es relacionen a través de línies negres que posen de manifest les connexions entre els diferents focus d'una mateixa notícia. En clicar cadascun d'aquests punts s'accedeix a la relació de fonts d'informació que fan referència a aquest punt i que, per tant, l'han generat.