Visualització de la informació a la web viva

La visualització de la informació és una disciplina especialment en auge donat el creixement exponencial de la quantitat de dades generades per la societat de la informació, i que necessiten ser processades per la seva comprensió.

Aquesta disciplina té una llarga tradició en la representació del coneixement (no entrarem en consideracions sobre la seva història, que poden ser trobades a Tufte 1990, 1997 i 2001), però ha experimentat canvis substancials des de la introducció de l'ordinador com a màquina per a calcular i representar les dades, i que addicionalment permet a l'usuari interactuar amb les representacions del coneixement en base a un conjunt de paràmetres que modifica en funció dels seus interessos. Com exposa Robert Spence [Spence, 2001], gràcies a la interacció que possibiliten els ordinadors, els gràfics han deixat de dibuixar-se una sola vegada, sinó que es construeixen i reconstrueixen fins que s'han percebut totes les interrelacions possibles. Una representació d'aquest tipus, per tant, no és una finalitat en ella mateixa sinó que un punt en un procés de presa de decisions.

Així doncs, i essent conscients que aquest és un tema que ha de ser tractat àmpliament en posteriors anàlisis, definirem breument uns punts que ens ajudaran a entendre la seva importància.

La visualització de la informació es basa en la creació d'imatges: d'una banda, en el processament de les dades incials que donen lloc a una presentació visual per tal de poder ser comunicada. De l'altra banda, busca la creació d'una imatge mental en el receptor, un model mental que es forma un cop compresa la informació transmesa, i que és l'objectiu del procés.

L'esquema, doncs, segons proposa Juan Carlos Dürsteler basat en el de Nathan Shedroff [Dürsteler, 2003] és el següent: en primer lloc trobem les dades crues, sense processar i descontextualitzades, impossibles de ser apreheses per les capacitats cognitives de l'ésser humà, en aquest sentit molt limitades. El següent pas és la informació, entesa com el procés de donar forma a aquestes dades, on hi ha implícit el concepte d'interpretació ja que la forma sempre respon a una intencionalitat primera, al tipus de significat que se'n vol exteure de les dades. És en aquest punt on hi intervé la idea de visualització de la informació, que és l'encarregada de materialitzar aquestes dades, concretar-les en quelcom abarcable per l'ésser humà. A aquesta presa de forma de les dades li segueix el coneixement, on ja s'hi precisa la intervenció d'un receptor en relació a la formalització de les dades i que sorgeix de l'experiència de la interacció entre ambdues parts. Finalment, el procés desemboca en la saviesa, no tant lligada a les dades concretes que han estat absorbides com a la creació de patrons que serviran de matèria primera per relacionar-los amb d'altres, en una acció sinèrgica i lligada a les circumstàncies úniques de cada persona.

Vist des d'un altre punt de vista, podríem considerar que aquest procés busca la possibilitat de convertir dades concretes i inaprehensibles en conceptes abstractes, que proporcionin coneixement. Extreure de dades purament quantitatives elements qualitatius que en permetin la seva comprensió i interpretació. Així doncs, podem fer referència als conceptes d'analògic i digital que proposa Otl Aicher [Aicher, 2001], entenent que les dades són un cúmul d'informacions discretes i absolutament precises, digitals, que cal convertir a analògiques les quals, en bona mesura, es podria considerar correspon al format de la ment humana:

La comunicación analógica produce comprensión porque está acoplada a la percepción sensorial, ante todo con el ver. (...)
El conocimiento digital es ciertamente más preciso, pero, por lo mismo, no tiene valoración. (...)
El hombre piensa con los medios de la percepción, y percibe con ayuda del pensar.Su pensar es un pensar analógico, un pensar vidente. Percibir y pensar pueden ser separados conceptualmente, pero, en el fondo, se trata de dos aspectos de un mismo proceso.
Otl Aicher. Analógico y digital.

Per il·lustrar aquesta idea volem fer menció d'un projecte que, creiem, duu a l'extrem aquesta conversió digital-analògic, prescindint de qualsevol dada concreta però proporcionant una informació clara i concisa en format analògic i que és compresa de manera instantània. El nom del projecte és Ambient devices i inclou un conjunt de dispositius que permeten amb un simple cop d'ull copsar l'estat de diferents temes, que responen a la complexitat d'un gran nombre de dades. Com expliquen a la web del projecte, l'objectiu és convertir els objectes de l'entorn en vehicles de la informació digital:

Ambient’s vision is to embed information representation in everyday objects, making the physical environment a seamless interface to digital information.
Extret de Ambient devices.

Així doncs, es pot conèixer l'evolució de l'estat de la borsa a través d'una làmpara que modifica el seu color en funció d'una sèrie de paràmetres predefinits, lligats al processament de les dades disponibles des d'Internet relacionats amb aquest tema. De la mateixa manera, la posició d'unes agulles (analògiques, per tant) marquen l'estat del trànsit o el volum de correus electrònics pendents de llegir.

Si bé aquest és un exemple extrem (s'ha començat a utilitzar el terme eXtreme Feedback Devices per qualificar-los), hem de considerar-los modèlics quant a la optimització de la relació entre quantitat de dades a representar i el temps necessari per la comprensió de la informació.

També posen de manifest la necessitat de simplificació que requereix la visualització de les dades. Aquesta reducció implica obligatòriament un posicionament, uns criteris per eliminar tot allò superflu que no ajuda la comprensió i, a la vegada, una manera concreta de mostrar aquestes dades. Aquest fet comporta, per tant, un perill: a través de la visualització no tenim accés a una visió global de totes les dades (d'altra banda, impossibles d'abarcar per les capacitats cognitives humanes) sinó a una formalització d'aquestes, que respon a unes decisions sobre la seva representació i que, en major o menor mesura, correponen a una interpretació prèvia d'aquestes dades.

A través de la visualització de les dades s'aconsegueix el descobriment de patrons, de regularitats, amb la prevalència d'allò que és similar en detriment del que se n'allunya, d'allò que és diferent. Aquests processos en que sorgeixen de manera espontània i imprevisible patrons comuns estan essent molt tinguts en compte en l'àmbit de la web, on reben el nom de processos emergents i que són propis de sistemes descentralitzats, com la xarxa.

Visualitzacions dinàmiques: la web viva

Com vam analitzar en un treball anterior [Fuster, 2004], la web és equiparable a un organisme viu, on s'hi desencadenen processos en molts aspectes equiparables als biològics. La web està en continu creixement, en un procés evolutiu, que la configura a través de les connexions entre les diferents cèl·lules que la formen, que es creen, creixen i, en molts casos, moren.

Aquesta idea de la web com a organisme viu ha estat també utilitzada per un dels principals buscadors apareguts arran de l'eclosió dels blogs i, en general, de l'extensió dels continguts sindicats. Així doncs, Technorati feia gala de ser el buscador de la live web (la web en viu), slogan que ara ha canviat pel de right now (ara mateix).

Dit d'una o altra manera, Technorati permet monitoritzar en temps real, en una part de la xarxa, allò que hi està succeïnt en un moment donat gràcies als pings que rep de milions de blogs. Permet, per tant, obtenir una instantània de l'estat de la qüestió sobre pràcticament qualsevol tema. Les reaccions de la xarxa són captades en directe, fet que està convertint aquest cercador en un bon termòmetre per copsar estats d'opinió.

Amb l'eclosió dels blogs i l'aparició de cercadors com Technorati es demostra, doncs, que a la xarxa més que mai preval el temps present, reforçant-se la dimensió dinàmica d'aquesta i la idea d'organisme biològic en constant evolució.

Per donar resposta a les necessitats de la informació dinàmica calen, doncs, visualitzacions que s'adaptin a aquesta naturalesa sempre canviant. És necessari crear sistemes que ofereixin una resposta immediata per poder visualitzar en temps real l'estat actual de certs temes, i que, com apunta Robert Spence [Spence, 2001], permetin conductes exploratòries basades en la pregunta i si...?.

En aquest sentit, Ben Fry sota el títol Organic Information Design [Fry, 2000], va realitzar una anàlisi per a la creació de sistemes de visualització de la informació dinàmica, que és aquella en la que canvien tant els valors com l'estructura al llarg del temps, basant-se en principis del camp de la biologia, i que defineix de la següent manera:

A system that employs simulated organic properties in an interactive, visually refined environment to glean qualitative facts from large bodies of quantitative data generated by dynamic information sources.
Ben Fry. Organic information design.

Per fer-ho, es va utilitzar la definició del concepte de vida que maneguen Claude Villee i altres autors en un llibre titulat Biology. En ell s'hi exposen les característiques bàsiques que ha de complir un organisme viu primitiu, i que són: estructura, aparença, metabolisme, creixement, homeostasi (la capacitat de mantenir un equilibri intern), capacitat de resposta, adaptació, moviment i reproducció.

En el seu treball, Ben Fry trasllada aquests conceptes al camp de la visualització de dades dinàmiques. Així doncs, els sistemes de visualització orgànics utilitzen les dades com a estímuls i reaccionen en base a un conjunt de normes definides mitjançant un programa informàtic. A més, el sistema permet tant la interacció de l'usuari, el qual obté una sensació de control major sobre la manera en que vol que siguin tractades les dades, com la modificació de les les normes de representació emprades.

Gràcies a la combinació d'un conjunt de normes senzilles basades en els principis de la vida abans mencionats s'inicia un procés d'auto-organització del propi sistema, amb l'emergència de comportaments d'un alt grau de complexitat.

Malgrat que amb clares diferències respecte el model de Fry, a la xarxa s'hi estan començant a trobar visualitzacions de les dades dinàmiques que conté i que permeten copsar significats que emegeixen de l'acumulació de grans quantitats d'informació. Si bé encara es troben la majoria d'elles en un estadi primitiu, ens hi referirem per considerar que, ben emprades, poden donar lloc a un gran nombre de visualitzacions, les quals no només persegueixen l'adquisició de coneixement, sinó que també el gaudi estètic.