Folksonomies: metadades socials

La inclusió de metadades (dades sobre les dades) és essencial per a a bona articulació dels continguts a Internet, especialment en l'àmbit de la web semàntica, que afavoreix el processament automàtic de la informació i els creuaments que se'n deriven. D'aquesta manera, la millora en la gestió de la informació repercuteix també en l'obtenció, per part dels usuaris, d'allò que és rellevant. Segons la definició de Adam Mathes [Mathes, 2004]:

Metadata is often characterized as “data about data.” Metadata is information, often highly structured, about documents, books, articles, photographs, or other items that is designed to support specific functions. These functions are usually to facilitate some organization and access of information.
Adam Mathes. Folksonomies. Cooperative Classification and Communication Through Shared Metadata

La creació del terme folksonomies s'atribueix a Thomas Vander Wal, que el va proposar en resposta a la necessitat de designar el conjunt de tasques dutes a terme per una gran quantitat de persones per tal d'etiquetar de manera significativa els continguts publicats, majoritàriament, a través de programes de software social.

Si bé el terme que ha fet fortuna per designar aquesta descripció de les dades ha estat folksonomy (directament traduït en la wikipedia espanyola com com folcsonomía i que tradueix literalment com classificació gestionada pel poble), volem mencionar l'ús que fa Peter Merholz [Merholz, 2004] del concepte ethnoclassification per referir-se al mateix concepte. En ambdós casos queda clara la voluntat d'unió de dos termes: un de relacionat amb un conjunt de persones, el caràcter popular i col·laboratiu de la tasca, i el de classificació i creació de taxonomies propis de professionals de la documentació.

Aquesta categorització és duta a terme a partir de l'associació de metadades als continguts publicats, bàsicament a través de l'adjudicació de paraules claus, normalment referides amb la denominació anglesa tags.

Com explica Adam Mathes [Mathes, 2004], tradicionalment la catalogació de documents ha estat duta a terme per professionals amb coneixements especialitzats d'unes normes d'aplicació de paraules claus i un vocabulari específic. La classificació professional, doncs, ofereix una gran precisió i un alt grau de qualitat però també uns costos que la converteixen en inviable en l'àmbit d'Internet, donada la gran quantitat d'informació volcada contínuament.

Davant la impossibilitat d'abastar l'extensió dels documents publicats a la xarxa pels professionals de la catalogació, han aparegut mecanismes alternatius que faciliten la inclusió de metadades que, si bé no gaudeixen de la precisió i rigor d'una classificació professional, sí que permeten una primera ordenació bàsica que esdevé d'una gran utilitat.

Aquests mecanismes impliquen necessàriament un alt grau de simplicitat, ja que són els propis usuaris sense coneixements específics de classificació els que duen a terme la tasca. Així doncs, els usuaris (no necessàriament els autors o responsables del contingut) són els que adjudiquen els tags que consideren convenients a cada element. No hi ha normes explícites sobre les paraules a emprar: cadascú és lliure d'atorgar les paraules que vulgui i en la quantitat que desitgi.

El sistema, doncs, és extremadament senzill i presenta òbvies mancances donat el poc grau de definició de criteris. Així doncs, entre les que menciona Gene Smith [Smith, 2004], trobem la manca de jerarquització ja que totes les paraules es troben al mateix nivell, la imprecisió de paraules polisèmiques de manera que elements sense cap relació comparteixen el mateix tag o indefinicions sobre quina de les paraules sinònimes emprar per designar un mateix concepte.

Malgrat que aquests problemes dificulten el correcte funcionament del sistema, cal assumir aquestes imperfeccions i acceptar l'alt grau d'eficiència que, en termes generals, proporcionen. Com exposa Stewart Butterfield [Butterfield, 2004], un dels co-fundadors de Flickr, malgrat les imprecisions que pugui tenir la indexació a partir de tags, la pèrdua que suposen respecte les taxonomies predefinides és de l'ordre d'un 10%, de manera que es beneficien del 90% de les seves potencialitats rebaixant la dificultat deu vegades, el que resulta altament positiu perquè es duguin a terme:

I think the lack of hierarchy, synonym control and semantic precision are precisely why it works. Free typing loose associations is just a lot easier than making a decision about the degree of match to a pre-defined category (especially hierarchical ones). It's like 90% of the value of a "proper" taxonomy but 10 times simpler.
Stewart Butterfield. I'm sharing this with you.

Per contra, la dimensió social de la classificació duta a terme a través de les folksonomies aporta una sèrie d'avantatges a aquest sistema, basats en la intenció de compartir i cooperar implícits a les eines de software social (de les que en farem una breu referència al final d'aquest apartat)

Així doncs, de la col.laboració moltes vegades en sorgeixen normes no imposades però sí adoptades per bona part d'usuaris. Aquest és el cas de l'aplicació del tag me en detriment d'altres com selfportrait per designar les fotografies en que apareix l'usuari que ha penjat la imatge a Flickr, o el toread de Delicious, aplicat a tots aquells enllaços que l'usuari té pendents de llegir.

D'aquesta manera, els usuaris arriben a un consens implícit sobre certa terminologia, ja que la seva intenció va més enllà del benefici propi: no només utilitzen l'aplicació de tags per recuperar certs documents ells mateixos sinó que són emprats amb finalitats comunicatives, com a eina d'inclusió a la xarxa social de sistemes com Flickr o Delicious, basats en el fet de compartir la informació, només possible si s'utilitzen convencions àmpliament acceptades.

Com apunten Mathes i Merholz, l'ús de tags esdevé d'un gran interès des d'un altre punt de vista: reflecteix el vocabulari dels usuaris, el qual pot ser tingut en compte pels professionals de la catalogació per millorar els seus sistemes. Emergeix, a partir de la suma de tots ells, una manera de designar les coses absolutament dinàmica, ja que s'adapta a cada moment a les necessitats i vocabulari dels usuaris:

The tags reflect not the author’s vocabulary, or any particular classification or categorization system’s vocabulary, but the language and vocabulary that individual users choose to describe the article with.
(...)
The users of a system are negotiating the meaning of the terms in the folksonomy, whether purposefully or not, through their individual choices of tags to describe documents for themselves.
Adam Mathes. Folksonomies. Cooperative Classification and Communication Through Shared Metadata

Ethnoclassification systems can similarly “emerge.” Once you have a preliminary system in place, you can use the most common tags to develop a controlled vocabulary that truly speaks the users’ language.
Peter Merholz. Metadata for the masses.

La indexació duta a terme a través de tags no només té implicacions purament en l'àmbit de la classificació, sinó que presenta un gran potencial a nivell de representació de conceptes. D'aquesta manera, les folksonomies també permeten retratar la visió global d'un grup de persones heterogeni sobre diferents temes.

Adam Mathes exemplifica l'emergència de significats amb l'ús que del tag Irak a Flickr. Les fotografies etiquetades com a Irak mostraven tant les tropes americanes que hi estaven desplegades com les manifestacions i protestes en contra de la guerra. La definició del terme (objectivament, un país) esdevé dinàmica i evoluciona en funció dels esdeveniments que tenen lloc a la realitat, sempre lligada a la visió que en donen un nombre habitualment elevat de persones.

A banda d'aquest ús, en l'apartat següent exposarem d'altres aplicacions creatives que permet aquesta classificació social, d'un gran potencial i de la que comença a haver-hi nombrosos exemples.

El software social

El software social és aquell que, a partir de l'ús de la xarxa, afavoreix la col·laboració i interacció entre persones. En paraules d'una de les màximes col·laboradores en l'expansió del terme, Clay Shirky, el software que permet la interacció a grups:

My definition is fairly simple: It's software that supports group interaction. I also want to emphasize, although that's a fairly simple definition, how radical that pattern is. The Internet supports lots of communications patterns, principally point-to-point and two-way, one-to-many outbound, and many-to-many two-way.
Clay Shirky. A group is its own worst enemy.

D'entre els programes pertanyents a aquesta categoria n'hi ha de molt dispars: des dels que afavoreixen la comunicació personal com la missatgeria instantània o els xats, als que busquen la col·laboració d'una comunitat formada per un nombre indeterminat d'usuaris, com els wikis i els marcadors socials, passant pels que busquen compartir idees i informació, com els blogs.

Per il·lustrar-ho, citarem tres exemples de software social que, a la vegada, basen bona part del seu èxit en la utilització de tags, ja que aquests permeten reforçar els vincles entre usuaris i els continguts que aporten.

El primer que cal destacar és Delicious (del.icio.us), creat a finals de 2003 per Joshua Schachter, i consistent en un programa que permet als usuaris mantenir un llistat dels seus vincles preferits, afegir-los tags i compartir-los amb la resta d'usuaris. Tots els llistats de vincles es mantenen públics, de manera que poden ser vistos per qualsevol usuari i, fins i tot, subscriure-s'hi via RSS. Amb aquest sistema, tots els usuaris contribueixen a engrandir la base de dades de vincles, que es pot consultar també a partir de les paraules claus que li han otorgat cadascun d'ells.

What makes del.icio.us a social system is its ability to let you see the links that others have collected, as well as showing you who else has bookmarked a specific site. You can also view the links collected by others, and subscribe to the links of people whose lists you find interesting.
del.icio.us about

En segon lloc, i aprofitant la línia iniciada per Delicious amb els tags, trobem Flickr, nascut el febrer de 2004 i que actualment podem considerar el principal sistema per publicar i compartir fotografies a Internet, en bona part gràcies a la proliferació de fotoblogs, ús derivat que hem comentat a l'apartat corresponent de la primera part.

La idea inicial de Eric Costello i Stewart Butterfield era crear un videojoc multiusuari que s'havia d'anomenar The Game Neverending, i que havia de permetre la participació d'un gran nombre de jugadors. Malgrat que el videojoc va ser deixat de banda, moltes de les seves premisses van servir de base per començar a desenvolupar Flickr. La primera aplicació va ser Flickr Live, una mena de xat realitzat amb la tecnologia Flash on els usuaris podien intercanviar fotografies i comentar-les. Malgrat que el nombre d'usuaris s'incrementava dia rere dia, aquest ús era molt específic i només apte per a un nombre d'usuaris molt limitat. L'èxit massiu no va arribar fins que van començar a oferir el servei d'allotjament de fotografies, amb una interfície HTML molt més convencional, al que els usuaris estaven més acostumats.

La inclusió de tags, segurament l'eina més potent que conté Flickr, no va ser tinguda en compte en un primer estadi, com afirma Eric Costello:

Tags were not in the initial version of Flickr. Stewart Butterfield wanted to add them. He liked the way they worked on del.icio.us, the social bookmarking application. We added very simple tagging functionality, so you could tag your photos, and then look at all your photos with a particular tag, or any one person’s photos with a particular tag.
Eric Costello. Entrevista realitzada per Jesse James Garret.

Gràcies als tags, Flickr va passar de ser un més d'entre els serveis que oferien la possibilitat de publicar a Internet les pròpies fotografies a esdevenir una gran comunitat de persones que compartien els seus interessos a través de les imatges que publicaven. La demanda dels usuaris va fer que no només fossin visibles les imatges pròpies sinó que també les publicades per d'altres persones. Es crea, doncs, una de les majors xarxes socials existents en aquests moments a Internet, on els usuaris, segons paraules del propi Costello, tenen el desig de compartir amb les masses les seves fotografies més que no pas amb un cercle reduït de familiars i amics.

Soon thereafter, users started telling us that what was really interesting about tagging was not just how you’ve tagged your photos, but how the whole Flickr community has been tagging photos. So we started seeing a lot of requests from users to be able to see a global view of the tagscape.
Eric Costello. Entrevista realitzada per Jesse James Garret.

Finalment, volem mencionar el cas de 43 things, un exemple d'aplicació de les eines del software social, potser amb menys rellevància a la xarxa que les dues anteriors, però que posa de manifest la capacitat de prendre diferents formes d'aquests programes.

43 things és una web que podriem qualificar propera al gènere de l'autoajuda o la teràpia de grup, però en aquest cas implementades a través de software social. En ella, un gran nombre d'usuaris hi volquen els seus bons propòsits i objectius personals, fins a un límit de 43, i els identifiquen a través de tags, en la majoria de casos preexistents. Es creen d'aquesta manera grups de persones que persegueixen uns mateixos objectius, i que opcionalment relaten la seva experiència. Cada vegada que una persona assoleix un objectiu el marca a la seva llista com aconseguit i, a manera de testimoni, apareix en una columna lateral a la plana on es recull el llistat de persones que persegueixen aquella mateixa fita.