EL PORTAL DEL PIRINEU CATALÀ

Introducció *

Objectius del projecte *

Web o portal? *

Un portal amb usuaris (utilitzacions) diversos *

Informació, serveis, cerca *

Les àrees del portal *

Una web viva i participativa *

Creació / manteniment d’informació i serveis *

Algunes qüestions d’interfície *

Anàlisi tècnica *

La situació actual; visió i estratègies de futur *

Referències bibliogràfiques *

En el present treball vull presentar el projecte del Portal del Pirineu Català, com a un exemple del que vol ser una web participativa. Avui en dia la web ha deixat de ser només un hipertext per a convertir-se en un espai de comunicació i de serveis al voltant de la informació. Amb aquesta filosofia neix el Portal, amb dos motivacions: per un costat servir com a eina de comunicació als habitants de les comarques pirinenques, una comunicació que sovint, donades les característiques físiques del terreny, es fa difícil d'altres maneres; i per altra banda, ajudar a la promoció turística de la zona, intentant oferir serveis atractius per als possibles turistes.

El projecte ha estat promogut per la CPTOP de la Generalitat i s'ha desenvolupat al Departament de Tecnologia de la Universitat Pompeu Fabra. Aquest treball està basat en la documentació del projecte escrita per Josep Blat, Jesús Ibáñez i jo mateix.

Es pot trobar un prototipus del Portal a http://www.pirineus.org. A continuació incloc una captura de la home page d'aquest prototipus:

El projecte es planteja l’objectiu d’establir una Web d’entrada al Pirineu Català. Dins aquest objectiu, la fase de sis mesos que estem desenvolupant ha de crear la Web inicial, l’estructura general i les eines d’ajuda a la creació de material que facilitin el seu manteniment; també ha de formular una estratègia de futur pel que fa al manteniment i al seu progressiu auto-finançament.

Formulant més precisament l’objectiu d’aquest Portal del Pirineu Català, hi ha diferents requeriments: donar accés a tota la informació dispersa sobre el Pirineu Català, afavorir la promoció comarcal, millorar els serveis als ciutadans locals; i fer tot això d’una forma senzilla i agradable, utilitzant noves tecnologies.

Les comarques d’aquesta àrea han experimentat una gran transformació els darrers deu anys. De ser les més subdesenvolupades de Catalunya i en regressió han passat a col·locar algunes de les comarques entre les primeres en renda per capita. A aquest canvi ha contribuït el creixement d’un nou tipus de turisme, i una inversió parcial del fluxe dels petits nuclis de població cap a les ciutats entre alguns sectors socials. Això configura una oportunitat de consolidar la tendència mitjançant la definició d’uns eixos innovadors de participació en la Societat de la Informació en aquestes comarques.

La Web és clarament la plataforma de futur en el desenvolupament de les tecnologies al servei de la societat, tant per la seva acceptació com, en el cas del Pirineu Català, perquè és una plataforma tant d’informació, com de comunicació, com de serveis, i permet la incorporació remota d’informació.

Dels objectius senyalats abans, és clar que és necessari una Web de gran volum, ben organitzada per la gran quantitat d’informació; però proposem clarament que ha de ser un portal. La primera raó és social i de factors humans. Es cerca la participació, o implicació dels habitants, que no estan educats en tecnologies de la informació, i és necessari que accedeixen regularment. Per tant es necessita un portal d’informació que sigui lo suficientment ric, i personalitzat, que pugui motivar que un nombre raonable d’usuaris estigui interessat. Si la web és molt limitada temàticament, no involucrarà suficientment als usuaris, que no tenen una tendència a la tecnologia, o a la novetat. Aquest argument també indica que cal obrir els temes, per a que usuaris amb interessos molt diferents s’hi trobin; i al mateix temps ha de ser personalitzat, per a que cada usuari tingui a ma el que l’interessi, i accés a tot.

La segona raó és l’amplària del projecte: amb la perspectiva de la promoció comarcal, el portal ha d’abastar una gran varietat d'ítems d’informació, però també possibilitar la comunicació entre els actors, crear un sentit de comunitat, ... El portal ha de cuidar no únicament la informació sinó la intercomunicació, amb l’objectiu de crear una comunitat, un sentit de comunitat virtual.

En la concepció actual del portal del Pirineu, distingim tres tipus d’usuaris o utilitzadors: els habitants locals, els visitants i els experts que busquen aspectes molt específics.

Per als habitants hem definit que l’objectiu del portal és crear una "comunitat virtual", on els individus poden obtenir molta informació de diferents aspectes, però també utilitzar-ho per a moltes altres coses: comunicar amb altres que comparteixin interessos semblants, fer difusió (notícies, serveis, ...), comunicar amb les diferents administracions i obtenir serveis, ...

Per als visitants, el portal ha de possibilitar un fàcil accés a la informació que es necessita, al contrari de l’estructura habitual actual de la Web, on es necessita habitualment "navegar" cercant informació, i on les úniques ajudes són cercadors i dipòsits d’enllaços. Cal facilitar més l’accés a la informació si es vol incrementar el flux de visitants per a promoure les comarques.

Per als experts, el portal hauria de facilitar mecanismes de cerca, i accés estructurat mitjançant estructures temàtiques i índexs per diferents categories.

El naixement de la WWW ha anat lligat al paradigma hipertextual de la informació, i el primer objectiu era servir al treball col·lectiu de producció d’articles científics. La major part de webs van orientades al subministrament d’informació; i és clar que tenir informació dels hotels en una comarca, o les farmàcies i horaris d’obertura és de gran utilitat per a la web del Pirineu Català. Però també és clar que si es poden reservar hotels, o demanar medicaments, la utilitat s’incrementa amb aquests serveis, i al mateix temps es pot generar una perspectiva econòmica nova. El portal ha d’integrar informació i serveis de la forma més flexible possible i cal veure si en el futur es desenvolupen noves formes de serveis possibilitades per aquestes tecnologies, fins i tot combinant el potencial propi i l’alié, com actualment fan les empreses de més éxit (Amazon.com, per exemple).

En la terminologia anglosaxona s’utilitzen els termes information push, information pull, per a denotar informació que es canalitza als usuaris, o que els usuaris agafen activament. Un exemple del primer són els channels, un exemple del segon és la navegació habitual per la WWW. Abans ens hem pronunciat per facilitar les coses, més que facilitar la cerca, d’alguna forma estem proposant information push; és una qüestió complexa, ja que pot resultar en molèsties als usuaris si reben informació no desitjada.

Per als habitants locals en el portal proposem la personalització per interessos, i que es mostri per defecte automàticament la informació pròpia de comarca – municipi.

Imaginem ara un possible visitant tipus del Pirineu Català que entra en el portal. Una forma que podria tenir per a accedir a la informació seria mitjançant un cercador, o un conjunt d’enllaços. Però un objectiu del sistema que proposem hauria de ser en primer lloc millorar aquest accés: el sistema mateix hauria de tenir catalogada la informació, d’encarregar-se d’obtenir-la on hi sigui d’un enllaç "virtual", fer-la disponible i integrar-la d’una forma més utilitzable i més significativa del que és usual avui.

Però encara es podria anar una mica més enllà. Imaginem un exemple: suposem que un turista potencial indica un interès en Ripoll. El sistema podria estar organitzat de forma que envia informació relacionada amb Ripoll útil per al turista típic. Exemples d’aquesta informació serien: allotjaments en l’àrea, monuments (amb horaris), consells sobre com accedir a la comarca mitjançant transport públic, ... Si el turista indica també un temps de visita, altra vegada el sistema pot estar organitzat per a enviar les festes de l’àrea propera a Ripoll que coincideixen amb aquest període, concerts que hi ha en aquesta temporada, anuncis de tendes obertes, ofertes de temporada, ... Tornem a senyalar que hi ha un risc d’intrusisme en l’usuari, però argumentaríem que la situació actual és absolutament la contrària i poc satisfactòria: aquesta informació possiblement és accessible, però mitjançant diferents cercadors que donaran múltiples enllaços, caldrà fer diverses cerques, clickar moltes vegades, ... Per a arribar a molestar a l’usuari encara hauria de canviar molt la situació. I en tot cas, el sistema ha de permetre també la cerca activa d’informació per part de l’usuari. No ha de ser una disjuntiva: l’usuari ha de poder decidir si vol navegar, o cercar activament, o rebre informació. I insistim que quan parlem d’informació, en realitat ens estem referint al binomi informació-serveis, interactuant.

Ja hem senyalat que l’objectiu global del portal per als "habitants" hauria de ser desenvolupar una comunitat virtual facilitant la personalització i la incorporació d’informació i serveis per a facilitar el desenvolupament comarcal.

Podem senyalar algunes àrees: Serveis (Sanitat, Ensenyament, Municipals, ... considerant també usuaris que ho siguin per segona residència; donar suport tant als públics com als privats), Grups d'interès (estudiants, escacs, ramaderia, ...), Creació de material

(hotels, notícies, serveis ciutadans locals, serveis turístics, ...), Altres ...

És convenient senyalar aquí que molts d’aquests serveis necessiten una important preparació de diferents sectors; i que una condició fonamental per a que es posin en marxa és que hi hagin els mecanismes que garanteixin la seguretat, la confidencialitat, la privacitat, ...

La tipologia d’usuari correspon als "turistes" o compradors de serveis; per a aquests, el portal ha d’oferir més intel·ligentment la informació i associar-la a serveis (amb molta flexibilitat, considerant les possibles tipologies d’accés, que poden ser web via mòdem, web via cable, e-mail, telèfons mòbils d’aquesta generació o la propera).

Podem senyalar algunes àrees fonamentals: cal desenvolupar el concepte de cerca per "ruta", oferint a l’usuari suggeriments "intel·ligents" basats en el context d’aquesta (temps - espai – informació demanada o recuperada); cal desenvolupar els serveis associats (per mòbil, internet, ...) i secundàriament, oferir estructuradament o per cerques l’accés més actiu per a l’usuari de la informació i els serveis. Exemples d’ajuda automàtica per a la planificació del viatge són: el temps, el trànsit, la temporada, la ruta, els serveis i esdeveniments en ruta, els serveis i esdeveniments en destí; seria finalment desitjable traduir això en un mapa personalitzat, que inclogui les alternatives, els serveis reservats indicats, ....; actualment la connexió amb serveis ofertats via mòbils pot ser un punt clau i atractiu (p.e.: rebre les incidències de trànsit, informacions meteorològiques actualitzades, ... durant el temps d’una visita). La temporada és altra àrea a desenvolupar: cuina, excursions, festes, exposicions, ofertes ... Tots aquests aspectes senyalats no són contradictoris amb la creació d’unes pàgines grogues que facilitin d’altra forma l’accés a serveis de ciutadans i visitants.

Aquesta tipologia la podríem considerar també com la dels "especialistes": visitants "virtuals" que volen accedir a informació per a investigació, com a afecció, per a desenvolupar negocis, .... El portal els ha de facilitar l’accés mitjançant índexs temàtics combinats amb sistemes flexibles de cerca, altres categoritzacions de continguts.

Es pot pensar que és convenient que alguns d’aquests usuaris tipus tinguin sub-tipus (per exemple, distingir entre els "habitants" els joves, els vells, ..., o entre els "especialistes" els inversors potencials, els estudiosos, ... entre els "turistes" els d’estiu, d’hivern, famílies, joves, ...)

La web ha de ser tant informativa (amb material que tindrà un cert període de vida, més o menys llarg) i subministrar serveis, com espai de comunicació, facilitant les contribucions dels usuaris i amb una part de renovació molt quotidiana, que incorpori aquestes contribucions dels usuaris. En aquest sentit ha de ser una web viva i participativa. Exemples d’espais que han de ser en les diferents àrees del portal són agenda (que conté els actes prevists per al futur proper – o llunyà en alguns casos -), notícies (que informen d’esdeveniments del passat recent), meteorologia, chats (que faciliten la relació síncrona d’usuaris), fòrums (per a la relació asíncrona), zones de contactes, taulers d’anuncis, bústies de suggeriments, enquestes, ... En aquest aspecte, no podem oblidar en absolut que la web ha de contenir una part lúdica atractiva que sigui un incentiu de les visites. Això a més dels serveis bàsics d’e-mail, web, ...

Aquesta proposta ha de ser molt basada en la personalització pels "ciutadans", que puguin definir àrees d'interès (i serveis) i ho tinguin facilitat; i des d’aquest punt de vista, s’opta per subgrups en les diferents propostes fetes abans. Assolir aquest nivell en altres grups d’usuaris, com els turistes i especialistes, és difícil i fins i tot pot no ser ni desitjable: són aconsellables estructures menys fixades, ja que els visitants no regulars no és previsible que mantinguin un perfil estable; visitants molt regulars si poden interessar en formar part més activa de la comunitat i tenir un grau de personalització molt més gran. En tot cas, fomentar la participació és fonamental en totes les àrees.

Les solucions d’incorporació d’informació, serveis, etc, són via web, facilitades per formularis, tant per als usuaris, com per als gestors d’informació.

Els diferents apartats han de ser analitzats més en detall. Per exemple, en notícies és convenient veure, i segons la consolidació de la web, la periodicitat (quotidianes, setmanals?); o l’establiment de diferents seccions; d’àrees de contribucions més lliure (que són extremadament importants per a la participació i reflecteixen les noves possibilitats de comunicació que possibilita la web) ... És important per a la personalització la localització geogràfica de notícies, per a desprès poder especialitzar les notícies per àrees. Immediatament seria convenient posar en marxa nous formats d’informació atractius com Web-cams; cap al futur és important la creació de servidors en temps real d’àudio i vídeo que puguin donar suport a emissions de notícies, actes culturals, polítics, ... com a alternativa a la dificultat de les infrastructures de comunicacions en les comarques de muntanya.

Estimular la regularitat de les visites és una tasca que vindrà possiblement de dues bandes: dels propis usuaris, que realment crein la seva pròpia comunitat i per tant l’interès; i dels promotors inicials de la web, que iniciïn l’interès en les comunitats. Idees en aquest darrer sentit per exemple són propostes tipus "recepta de la setmana" per a generar àrea gastronòmica, o torneig d’escacs per a crear un espai lúdic, ... tots associats a espais de comunicació

La funcionalitat bàsica del portal és que ha d’acollir la informació i els serveis, donar les facilitats als usuaris per a que la tinguin fàcilment a l’abast, i d’una forma integrada i personalitzada, però no dedicar-se a generar de nou la informació que serà difícil de mantenir actualitzada, millorar la qualitat, ... A més, mai ha de tenir un objectiu substitutiu, ha de potenciar el teixit existent.

Des d’aquest punt de vista bàsic, l’objectiu ha de ser recollir i articular la informació, provinent per exemple dels organismes públics que se'n fan càrrec; o potenciar que les àrees de notícies siguin a partir de seccions comarcals de mitjans existents (siguin tradicionals o de nova tecnologia); o que siguin els organismes comarcals, d’empresaris, els individus, els que contribueixen a mantenir una sèrie de dades, que el sistema s’encarrega d’integrar i presentar de forma unificada. En els apartats tècnics que hi ha més tard es presenta la visió de com donar passes per a realitzar aquest ambiciós repte.

Abans ja hem senyalat que cal tenir eines web per a la creació i el manteniment de la informació. Hem de pensar que en aquest aspecte hi hauran diferents tipus d’usuaris: professionals, individuals, ... i d’altra banda, que seria optimista pensar que els individus tots sols ho podran assolir en una primera etapa (i fins i tot en qualsevol etapa previsible) i per tant l’important paper dels intermediaris de la informació, que haurien de disposar de les eines necessàries.

Punts importants d’interfície d’usuari són la identitat del portal (que s’ha desenvolupat sobre idees d’iconografia romànica); la importància de solucionar bé una navegació basada en la cartografia, sobre tot en l’àrea dels visitants; que la vivacitat i participabilitat de la web i la "intel·ligència" siguin visibles per l’usuari, per exemple pel dinamisme; que donat l’aspecte social de moltes parts de la web sigui fàcil socialitzar per visualització fàcil de la gent connectada (tant ara com anteriorment), on, ...; que es pugui donar idea de la gran quantitat d’informació que hi ha darrera sense crear una interfície molt carregada; recollir el concepte de cistella d’informació i de serveis tant pels recorreguts actuals com per a guardar-los pel futur; mantenir un bon mapa de la web i estudiar perspectives de futur com interfícies de llenguatge natural.

Si articulem el concepte anterior amb solucions tècniques, en forma resumida, estem intentant solucionar l’accés a fonts d’informació heterogènies, amb formats d’entrada heterogenis, que poden residir a localitzacions heterogènies; de les quals es volen extreure dades concretes, per a ser integrades dins una única presentació "virtual", però que s’adapta tenint en compte el tipus d’usuari, el seu context, fins i tot la informació que es recull.

En quin sentit tenim fonts d’informació heterogènies? Estem pensant en la necessitat d’accedir a bases de dades, a pàgines HTML estàtiques, a pàgines dinàmiques (que són sortida de CGI’s). També hem de considerar formats d’entrada heterogenis: ja hem mencionat el format HTML, el format pot ser el de bases de dades relacionals o documentals, o connectades amb Sistemes d’Informació Geogràfica. Les localitzacions de la informació també poden ser molt heterogènies

: màquines locals, màquines en xarxa local, màquines en Internet, ...

Què es pretén fer amb això? Volem extreure dades concretes

, que poden ser molt diferents, com per exemple la segona foto d’una pàgina, o una llista de respostes d’un cercador a una pregunta generada automàticament, o la tercera columna d’una taula d’un frame d’una pàgina HTML, o dues columnes resultants del creuament de tres taules d’una base de dades.

Aquestes dades es volen integrar en una "única" presentació, que és la pàgina que es mostra a l’usuari, que no és una col·lecció de pàgines de diferents subministradors. Hem posat única entre cometes, ja que la presentació ha de variar depenent del tipus d’usuari, tenint en compte la forma d’accés de l’usuari o la plataforma en que aquest vol els serveis, i a més ha de ser personalitzable.

La informació i la seva presentació també s’han d’adaptar al context de l’usuari en altres punts, fonamentalment els aspectes d’espai i de temps de la demanda, encara que també és important que la mateixa informació recuperada pugui donar un cert context.

El primer aspecte de la solució és resoldre la necessitat de catalogació de la informació: volem integrar informació molt variada, que prové de fonts diferents i té una gran heterogeneitat; per a poder tractar-la necessitem una perspectiva unificada que donem mitjançant la catalogació. Les solucions que proposem són XML per a l’etiquetatge de la informació, i ontologies per a la definició semàntica de la informació. XML és un estàndard emergent proposat pel consorci de la WWW (W3C), derivat de SGML, que té com a objectiu resoldre un conjunt de limitacions d'HTML en el qual s’ha basat l’èxit inicial de la WWW. A més del gran avantatge de la estandarització, per les seves característiques és un llenguatge apropiat per a l’intercanvi d’informació de la forma potent en que hem plantejat el futur del portal del Pirineu Català. Les raons de proposar ontologies per a la futura definició semàntica són, principalment, dues: una la potència de les ontologies que poden arribar més enllà que altres mecanismes com taxonomies o tesaurus, i per tant en un projecte ambiciós i de futur com el nostre és important aquesta perspectiva; i d’altra banda l’existència de metodologies i d’eines, algunes d’elles amb vocació de estàndard, disponibles per a crear ontologies, basades en l'esforç de la comunitat internacional de recerca en la definició d'ontologies en nombrosos camps.

El segon aspecte de problemes que volem solucionar és l’accés a informació sense format predefinit i sense mecanismes d’accés clars. Per a això cal desenvolupar una aplicació d’accés a posicions determinades d’una pàgina HTML, que permeti configurar quines pàgines i quines posicions concretes dins d’aquestes s’han d’accedir. És una aplicació absolutament necessària per a evitar la re-generació de la informació amb els problemes que això duu. És semi-automàtica, ja que sembla difícil en la situació actual assolir l’objectiu de que es detecti apropiadament la informació interessant i es pugui generar automàticament la configuració que hem senyalat abans. Aquesta seria una aplicació "aranya" d’informació. Es desenvoluparia en Java per les característiques d’aquest llenguatge. La informació recuperada amb l’aranya també s’etiqueta amb XML per a que entri dins aquest catàleg d’informació únic esmentat a l’apartat anterior.

Un tercer aspecte de problemes té a veure amb garantir l’accés a les diverses fonts distribuïdes de forma "sincronitzada" (altra vegada per a intentar no duplicar la informació amb els problemes de cost i de manteniment de la integritat que això suposa) i al mateix temps garantint que es dona una resposta en "temps real", en temps curt als usuaris. El sistema ha de preparar l’accés directe a components connectats directament a les bases de dades existents, siguin relacionals, documentals, GIS, ... que facilitin la seva utilització; la tecnologia seria fonamentalment basada amb servlets. També és convenient, malgrat el que hem dit, preveure la possibilitat de replicar bases de dades remotes en el servidor local amb certa periodicitat, perquè això sigui necessari per a escurçar el temps de resposta per als usuaris a límits acceptables. Altra tasca és la mescla de fonts d’informació que hem senyalat. Globalment, la solució més convenient és la creació de biblioteques (Java) especialitzades per a solucionar aquestes tasques, lligades a l’estructura general d’intercanvi d’informació catalogada basada en XML.

Altres aspectes del problema requeriran probablement la utilització de tècniques d’intel·ligència artificial. Podem esmentar la personalització de la informació segons el tipus d’usuari, la forma de connexió, que requereix diferent informació i diferent disseny; o la contextualizació de la informació, en funció de l’espai i el temps relacionats amb la demanda de l’usuari, o amb la mateixa informació recuperada. Hem de senyalar que XML permet la separació del contingut de la informació i la seva presentació, mitjançant la utilització de XSL (que pot permetre també diverses alternatives solució com WAP, o SMS en el context de serveis mitjançant mòbils que hem senyalat anteriorment, i aquesta és altra raó que ens ha dut a optar per solucions basades en XML.

Tornant a la qüestió del temps de resposta a una demanda d’informació o serveis, hem de constatar que és la suma de tots els anteriors. Ho podríem escriure més transparentment mitjançant una fórmula: Temps de resposta total = (Temps d’accés a les fonts d’informació * nº de vegades que s’accedeix per cada petició d’usuari) + Temps de mescla + Temps de connexió de l’usuari amb el servidor dels Pirineus + Temps de contextualització. És per aquesta suma de diferents termes, que poden dur a temps de resposta inacceptables, que en les solucions tècniques ho han de tenir en compte acuradament.

Per a concloure aquest apartat, mostrem en les pàgines següents dos diagrames, un global i altre de l’arquitectura del sistema.

Les noves tecnologies de la informació i les comunicacions estan evolucionant de forma molt ràpida. Altre punt important és el retràs de les comarques del Pirineu Català al respecte, tant en infraestructures, com en l’assumpció de les noves tecnologies. En funció d’aquests dos paràmetres fonamentals, el projecte del portal dels Pirineus és tant una combinació de solucions actuals com d’una visió o estratègia de futur.

La primera observació que cal fer en aquest apartat final és que el futur és dels ciutadans, no de la tecnologia. En el desplegament del projecte cal cercar i obtenir la participació de les administracions, dels empresaris, dels ciutadans tant individualment com dels col·lectius socials. I aquest és l’aspecte clau d’èxit del projecte; en els apartats anteriors les solucions plantejades han girat al voltant d’aquest punt bàsic, i en els apartats més tècnics simplement hem senyalat la viabilitat tècnica de les solucions en el futur previsible.

En segon lloc, cal generar una participació en les diferents fases del projecte, fins i tot des d’aquesta fase inicial de conceptualització: han de participar en la concepció, en proposar els serveis, continguts, ..., en el disseny de la interactivitat, en proposar el futur del portal, en iniciar la creació de la comunitat virtual (mitjançant la formació, difusió, activitats, ...), en la creació dels continguts, en la preparació del llançament, ... Tant en aquesta fase com en les successives això ha d’anar acompanyat per avanços (encara que siguin petits) de coses útils: millora de webs, integració d’informació existent, ...

En tercer lloc, cal tornar a incidir en les dues barreres fonamentals per al despleglament del projecte, que són les mancances infraestructurals i les de preparació dels ciutadans. La viabilitat del projecte passa per donar passes cap a la solució d’aquests dos punts. Per al primer, sembla que la iniciativa pública i/o la privada han de donar un impuls important; si la iniciativa privada ha de participar en això, ha d’haver una perspectiva de benefici. Implícitament, això s’ha tingut en compte al conceptualitzar el projecte de la forma que s’ha fet, plantejant uns usuaris que poden generar una dinàmica de negoci con són els turistes – visitants, i la importància que s’ha donat a alguns serveis, o les perspectives d’utilització en àrees de negoci creixent com és la telefonia mòbil. És clar que el desplegament del projecte implica costos alts i cal cercar (i trobar) patrocinadors.

La formació és i serà una tasca permanent en el desplegament del projecte que pensem va molt lligada a la participació dels actors: pensem que ha d’anar lligada a la potenciació dels intermediaris de la informació, líders locals en el desplegament de les solucions, ... És fonamental que el projecte no destrueixi el teixit, més o menys incipient, en les comarques sinó que el potenciï, tant per la formació i el suport, com per la participació en el desplegament, com pel potenciament del seu paper en la formació, en el llançament, ...

Baeza-Yates, R.; Ribeiro-Neto B.; Modern Information Retrieval, Addison-Wesley (ACM Press series), 1999. (http://sunsite.dcc.uchile.cl/irbook/)

Gruber, T. R.; Toward principles for the design of onthologies used for knowledge sharing. Stanford University, Knowledge Systems Laboratory, Technical Report KSL-93-04, 1993.

Huhns, M.N.; Singh, Munindar P.; Onthologies for Agents. IEEE Internet

Computing, pp 81-83. November-December 1997.

Light, R.; Presenting XML. Sams, 1997.

McLaughlin; Java and XML. O'Reilly, 2000.

Nwana, H. S.; Software Agents: An Overview. Knowledge Engineering Review, 1996.

Turau, V.; DB2XML, Transforming relational databases into XML documents.

(http://www.informatik.fh-wiesbaden.de/~turau/DB2XML/)

http://www.w3.org/XML/

http://www.w3.org/TR/xslt

http://java.sun.com/

http://www.pirineus.org