Des de que l'home va prendre consciencia es devia preguntar com poder medir el pas del temps, els canvis en el seu entorn. Molt probablement les primeres mesures de temps es feien mirant al cel, mirant el sol i la lluna, veient com apareixien i s'amagaven cada cert període, de la mateixa manera, les estacions climàtiques també ajudaven a veure com hi havia un període que feia que es repetissin.

Més endavant varen aparèixer els rellotges solars com el gnòmon (~1500 aC) i el quadrant solar (segle V aC). També es van crear els rellotges d'aigua i de sorra que gaudien de "mecanismes" molt rudimentaris per poder mesurar el temps.

Però no va ser fins a l'edat mitjana que van aparèixer els primers rellotges pròpiament mecànics (al voltant del segle XIII), els rellotges de pes. Aquests rellotges eren accionats mitjançant la caiguda retardada d'un pes de forma regular que impulsava el mecanisme. Malauradament no tenim constància d'un possible autor del mecanisme. Els llibres i escriptures de l'època en parlen com un invent el qual s'utilitzava per marcar els períodes importants del dia i els seus events, per altra banda també s'utilitzava en l'àmbit de l'astronomia ja que facilitava la feina als astrònoms de l'època en combinació amb l'astrolabi, un altre invent molt proper en la línia temporal. Aquests rellotges només eren accessibles a les altes esferes de la societat i a les associacions més poderoses, com l'església cristiana que també l'utilitzava per marcar les hores canòniques (divisió del temps molt utilitzada en aquella època). Alguns nobles també gaudien de l'aparell a les seves pròpies cases, tot i que en un nombre molt reduït.

Els rellotges s'instal·laven en torres i catedrals situades a les poblacions, d'aquesta manera tot el poble podia guiar-se per el só de les campanes que tocaven en diferents moments del dia. Si ens parem a analitzar aquest fet, podem interpretar-ho com una manera més de mantenir el poble sota control i intentar que tothom realitzes unes determinades tasques en un moment concret del dia, una cosa que de ben segur interessava a l'església per continuar mantenint la distancia cultural entre el poble i la casa de Déu.

Un d'aquests rellotges més antics del qual tenim constància és el rellotge de la catedral de Salisbury i data de finals del segle XIV. En l'àmbit més científic podem remarcar els rellotges construïts per Richard of Wallingford (1292 - 1336) a St Albans (Anglaterra), del qual en va fer el disseny i va ser finalitzat 20 anys més tard de la seva mort, i Giovanni de'Dondi (1330 - 1389) que va construir-ne un entre el 1348 i el 1364 a Padua (Italia).

Tot i així els rellotges de pes no tenien una gran precisió i normalment es retrassaven al voltant de 30 minuts cada dia, de manera que havien de ser reajustats constantment.

Els rellotges mecànics van ser un gran invent i van obrir el camí als rellotges que coneixem avui dia. La virtut de saber el temps en tot moment, disposar d'una eina per a poder repartir el temps al nostre gust, son avui dia petits detalls, que no serien possibles sense els rellotges. Tot i així, en l'actualitat el rellotge s'ha convertit en una màquina capaç d'esclavitzar-nos i de crear una forta dependència, en les societats més "avançades".

BIBLIOGRAFIA:
-ENCICLOPEDIA GRAN LAROUSSE CATALÀ
-WIKIPEDIA.ORG
-APUNTS D'ART I TECNOLOGIA