Walter Elias Disney va néixer el 5 de desembre de 1901 a Los Angeles (California), sent així el quart dels cinc germans que formarien una familia de pare irlandés immigrant als EUA i de mare professora nativa. Va tenir una infància feliç (segons ell la millor època de la seva vida) vivint en una granja de Marceline (Misuri) on va tenir els seus primers inicis en el dibuix i va començar a créixer la seva afició pels trens.

En el 1909 el pare de la familia (Elias Disney) va caure malalt i al no poder continuar treballant al camp van haver de vendre la granja i traslladar-se a Kansas City. Allí Walt Disney i el seu germà Roy van ajudar al seu pare en el nou treball de repartidor de diaris per al Kansas City Star ja que era un treball molt dur que requeria llevar-se molt d'hora.
L'any següent va començar a assistir a l'escola pública del districte Benton Grambmar School i l`any següent es va graduar, tot i que cal fer esment a que no era precisament bon estudiant ja que era mol dispers, es passava el dia dibuixant i s'adormia freqüentment (segurament pel treball que exercia amb el seu pare i el seu germà).

Més tard es mudarien a Chicago perque el seu pare cambiaria de treball, aquest cop en una fàbrica de begudes. Walt disney va començar a treballar per al seu pare a l'empresa al mateix temps que continuava estudiant al McKinley High School i assistia per les tardes al Institut d'Art de Chicago.

Durant aquests anys es va dedicar a fer les vinyetes per al diari del institut, que normalment eren de caire patriòtic i polític centrat en la primera guerra mundial.
Als 16 anys volent imitar el seu germà Roy, va provar d'allistar-se a la Marina però no el van acceptar per ser massa jove i va falsificar el certificat de naixement per entrar al cos de la Creu Roja ja que admitien persones de 17 anys.

Un cop va acabar la seva instrucció el van enviar a europa tot i que no va entrar mai en combat perque ja s'havia acabat la guerra i es va dedicar a traslladar oficials a França amb l'ambulància.

Mentrestant continuava la seva afició pel dibuix pintant tota l'ambulancia en les seves estones lliures.

Al 1919 va ser rellevat de les seves obligacions militars i va tornar als EUA on decidiria continuar la seva carrera artística.

Va decidir tornar a Kansas City i amb un dibuixant que va conéixer (Ubbe Iwwerks) va decidir fundar una companyia anomenada "Iwerks-Disney Commercial Artists" pero no van tenir massa èxit i van haver d'abandonar. Els dos van ser contractats per la empresa Kansas City Film Ad on feien anuncis amb animació per a cinemes locals. Walt fascinat per les possibilitats que li oferia la animació va passar moltes hores a la biblioteca estudiant amb llibres de macànica i anatomia i, a través del material de l'empresa, experimentava a casa seva amb les càmeres, focus etc.

Més tard intenta fundar per segona vegada una empresa "Laugh-O-Gramb Films" en la que es dedicaria a fer curts basats en contes populars com La Ventafocs, pero entrarà en fallida després del últim curt Alice's Wonderland (on mesclava l'animació amb la grabació real) ja que les despeses per a les pel·lícules eren superiors als ingressos. Disney va decidir provar sort a Hollywood que ja era el nucli important de la cinematografia. La seva intenció era passar-se al cinema convencional com a director, ja que veia molt dificil competir amb les gran empreses de l'animació d'allí, pero després d'anar pels estudis demanant feina i no trobar-la, va decidir tornar a l'àmbit de l'animació. Va decidir enviar la pel·lícula d'Alice's Wonderland a una distribuidora de New York anomendada Margaret Winkler que va mostrar molt interès i va el va contractar per a fer més films. Aquí Walt tornaria a reunir el seu equip i fundaria Disney Brother's Studio, que després es desenvoluparia com a The Walt Disney Company que coneixem.

De mica en mica s'aniria centrant més en l'animació.

El marit de la productora, Charles B.Mintz va passa a tenir el poder del negoci i va començar a demanar noves pel·lícules d'animació. D'aquí que Iwerks (de l'equip de Walt) crees "Oswald el conill afortunat" que va ser un gran èxit i va permetre un creixement notable de l'empresa.

L'empresa anava créixent i Disney va voler renegociar els contractes per un augment de sou amb Mintz, i aquest, no tan sols li va dir que li pagaria menys, si no que si no acceptava s'emportaria la majoria del seu personal ja que els tenia contractats. Walt es va negar, però com que els drets de Oswald pertanyien a Universal i no a Disney podien fer pel·lícules sense ell.

Universal de mica en mica aniria deixant de banda a Oswald per centrarse en la producció animada de Looney Tunes.

Iwerks i Disney van crear un nou personatge semblant a Oswald, anomenat Mortimer (posteriorment anomenat Mickey Mouse) pero ni en el seu primer curt ni en el segon van aconseguir molt d'èxit. Disney va decidir llavors amb la colaboració de Pat Powers (que va posar els medis) crear la seva primera pel·lícula d'animació sonora, la qual va ser un gran èxit. Com a curiositat, se sap que disney va doblar la veu del ratolí durant els primers curts.

Al 1925 es va casar amb Lillian Bounds una jove de la seva plantilla que colorejava els cel·luloides.

Cap al 1929 i paral·lelament als curts d'en Mickey Mouse Disney va començar una sèrie de pel·lícules anomenades Silly Simphonies les quals varen tenir molt èxit també.
Encara que la major part de la fama se la va endur Disney, qui va fer la majoria de les pelicules durant aquesta època va ser Iwerks que finalment se separaria de Disney després de que Disney discutís amb Pat Powers sobre el repartiment dels guanys. Iwerks se'n va anar amb Pat i va crear la també exitosa sèrie de Flip the Frog entre d'altres.

Disney es va trobar amb el gran problema de que no podia suplir la feina de Iwerks ja que ni dibuixava tant bé ni tenia la mateixa velocitat i va acabar contractant varis dibuixants per suplir la seva vacant.

Al 1932 van començar els reconeixements per a Disney en forma de Oscars: Flowers and Trees de la sèrie Silly Simphonies va rebre un Oscar com a millor curt i el mateix Disney va rebre l'oscar honorífic pel ratolí Mickey. Poc després apareixerien la resta de personatges Disney: l'ànec Donald, Pluto, Goofy...

Tot i que l'estudi rebia uns ingressos considerables Disney tenia l'obssessió de fer un llargmetratge de gran calitat basat en Blancaneus. Tot l'equip estava alarmat perque un projecte de tant cost els portaria provablement a la ruïna per les despeses però això no el va tirar enrera i va començar amb el projecte ( tot i tenir-hi treballadors en contra que van mirar de convencer-lo, incloent la seva dona i el seu german Roy). Disney va formar al seu personal per aconseguir l'animació més realista a través d'especialistes en dibuix i art. La despesa va se tan elevada que va haver de demanr un prèstec al Bank of Amberica, a costa densenyar un tros del film. La película es va realitzar entre el 1935 fins al desembre del 1937. Va ser un èxit rotund i va recaundar uns 8 milions de dolars d'aleshores que li van permetre ampliar el seu imperi.

Va anar creant noves pelicules com Pinocho i Fantasia, sense deixar de banda els personatges emblematics que continuaven apareixent en els seus curts.

Aviat vam començar a sorgir problemes amb els treballadors ja que Walt no deixava que els treballors es féssin de cap sindicat i a més, els va prometre una bonificació econòmica pels esforços dels llargmetratges que no va arribar mai perque els beneficis se'n van anar amb la compra de nous estudis. Tot això va concloure que al 1941 es fes una vaga de treballadors i es crees una fracció entre els treballadors i es sorgís molta tensió a l'empresa. La vaga va acabar després de nou setmanes i Walt va cedir en permetre que els seus treballadors es poguessin afiliar a sindicats.

La imatge de Walt Disney Company de empresa paternalista armònica que predominava fins aleshores es va acabar, pero això no va perjudicar a l'audiència i la expectació per les noves pel·líclues continuava sent la mateixa.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'empresa va col·laborar amb el Govern amb films educatius i de formació militar com Victory Through Air power en la que es suggeria la construcció de més bombarders per guanyar la guerra. S'escpecula amb les possibles afinitats de la ideologia nazi i Disney pero un cop entrada la guerra, es posiciona clarament a favor del gobern i de la democràcia.

Durant la guerra els estudis no van passar molts bons moments econòmics ja que els films propagandístics de la guerra no aportaven beneficis i les pel·lícules tampoc, segurament pel pessimisme imposat a la societat degut a la guerra.

Va se durant aquella època quan va fer el següent llargmetratge: Bambi.

Disney tenia la obsessió d'intentar arribar a tots els públics a través de les seves películes, (potser per això va tenir i té un gran èxit) per sobre fins i tot de consideracions artistiques. Les produccions d'aquella època tenien una clara diferenciació de grups de públic, es a dir, les pel·lícules estaven dirigides a un cert tipus de públic (infantil, adult...) en canvi Walt intenta en totes les seves grans produccions arribar als adults i als nens. En la película Bambi es pot veure aquests intents en una pel·lícula d'orientacio majorment infantil però amb parts més aviat dures per a un nen com la mort de la mare, que impacten també als adults i fan que ambbdos estiguin ficats en la pel·lícula. En les següents produccions com per exemple el Rey León es mantindrà aquest ànim per arribar a tots els publics.

Bambi també destaca per la impressionant preparació i elaboració dels dibuixos i per el moviment tan aconseguit dels dibuixos que els dona molta mes personalitat. Cal reconèixer també que durant la película es realitzen plans en tres dimensions dels animals i moviments (com els de córrer per exemple) que demostren un gran anàlisi un gran estudi sobre l'anatomia dels animals i el comportaments, ja que en aquella època, no hi havia tècniques d'animació assistides per ordinador i molt menys dibuixos amb tres dimensions així que tot era manual. Tot i que Disney comtribuia al gobern amb pel·lícules de caire militar per la guerra, no es poden apreciar gairebé connotacions militars ni de caire partidista en la pel·lícula.

Després de la guerra els gustos cinematogràfics van cambiar, predominarien els llargmetratges per sobre dels curts i Disney va decidir també fer pel·lícules amb imatge real com la sèrie True-Life-Adventures.

Per la por i desconfiança que tenia als sindicats, Disney va denunciar antics empleats que van capitanejar les vagues del 1941 com a comunistes. Existeixen documents que diuen que Disney va treballar com a agent de l'FBI, i també que els guions que escribia passaven la censura policial per assegurar la bona imatge del cos. També n'hi han però, que diuen que el propi Walt va ser investigat per la seva pròpia organització on pertanyia per comunista. Aquest documents contradictoris fan pensar que si be va colaborar amb la policia no deuria tenir un paper molt important i no deuria tenir una relacio mol forta, almenys després de les acusacions cap a ell.

Al 1949 disney es muda a la mansió del districte de Hills de Los Angeles.
Durant aquesta decada tambbé va construïr un parc d'atraccions per a que els seus empleats es distreguessin, que despres va anar evolucionant cap a Disneylandia.

L'empresa de Walt Disney es va anar expandint i va anar interesant-se per altres sectors de l'industria, per exmeple al 1950 va fer la seva perlicula real d'acció anomenada L'Illa del Tresor seguida de moltes més com The Shagy Dog, The Parent Trap...

Als anys 60 l'empresa es consolidava com lempresa més important d'entreteniment fambilar del món.

Disney ja era un empresari que s'anava expandint en forma de nous parcs, nous gèneres cinematografics, llargmetratges(els curts s'abandorarien gairebé per complet al 1956), i a la gestió i promoció d'aquests.

Al 1966 se li va diagnosticar un cancer de pulmó per culpa de la seva adicció al tabac, i durant un exàmen mèdic al hospital St.Joseph va morir d'una parada respiratòria el 15 de desembre del 1966.

A l'actualitat limperi Disney controla 18 parcs d'atraccions, 39 hotels, 8 estudis de cine.
Al 2006 van adquirir els estudis de Pixar, que es centraven amb pel·lícules d'animació 3D, i continuen presents amb noves pelicules i produccions mantenint sempre el seu esperit per fer les pel·lícules.

BIBLIOGRAFIA
es.wikipedia.org/wiki/Walt_Disney
es.wikipedia.org/wiki/Bambi
http://www.salacolibri.com/articulo95_enesp.htm
http://www.azapedia.com/articulo-id-536-Walt+Disney.html