Fantasia Mestra és el projecte més experimental de Disney, una peça del 1940 que consisteix en la unió completament innovadora pel què fa a la relació entre la imatge i la música. Mentre que normalment les Bandes Sonores són composades per a acompanyar les imatges, en aquest cas, van ser els dibuixos animats del film els que van ser realitzats per a encaixar amb les grans composicions mestres de Stravinski, Dukas, Beethoven, Ravel, Bach, Chaikowski, aconseguint d'aquesta manera una experiència que es podria definir com una pel·lícula orquestra.

El secret de Disney ha radicat sempre en la seva habilitat per escollir històries intemporals i que es coneguessin d'avantmà, motiu que ha permès que cada generació d'espectadors les gaudissim . Aquesta fórmula va ser creada el 1937 amb el major triomf personal de Disney i el primer llargmetratge : Blancaneus i els set nans, sense oblidar la riquesa pictòrica de Pinotxo, els imaginatius angles de càmera i l'esplèndid ritme complementat per les magnífiques caracteritzacions .
Va ser aquest mateix any, el 1940, que s'estrenà la màgica obra mestra que ens ocupa: Fantasía, un film que va ser possible degut als avenços i habilitats adquirides durant la realització de les anteriors, però que va desconcertar al públic que solament estava acostumat i preparat per a contes de fades. De manera que el film va ser un fracàs financer per a Disney, que el va obligar a realitzar el seu següent curtmetratge Dumbo amb molt poc pressupost. Aquest mateix fet va comportar que es deixessin de banda la creació d'aquest tipus de films, i que se centressin en pel·lícules d'animació destinades a tots els públics.

El 1938, doncs, Disney va invitar al director Leopold Stokowski a gravar la música de L'aprenent de bruixot. La seva col·laboració va començar a donar lloc a Fantasia, que finalment es va acabar convertint en una pel·lícula basada en l'escenificació de famosos fragments de música clàssica mitjançant dibuixos animats. Es va contractar com assessor al musicòleg Deems Taylot, que també va ser qui escriví la narració que serveix per unir entre sí les diferents parts del film. És perceptible que l'elecció dels diferents fragments musicals va ser massa aleatòria, i possiblement resulten una mica massa obvis els diferents estils dels animadors que van intervenir en el projecte; però el que és totalment innegable és que la pel·lícula és una mescla d'allò més brillant i allò més banal.

Durant molts anys Fantasia ha sofert muntatges i remuntatges que han anat variant la seva duració. A pesar de les múltiples modificacions al llarg de la seva história, es considera que Fantasia és una obra d'art, un film experimental el visionat del qual sorpren una vegada i una altra per la seva diversitat d'estils animats.

Pel que fa a la seva estructura cal destacar-ne la seva particular composició formada a partir de set peces curtes, que introduïdes per la veu en off de Deems Taylor i acompanyades per la música de l'orquestra dirigida pel Mestre Stokowski, aconsegueixen crear independentment una petita obra mestra visual.

El primer curtmetratge Tocata y fuga en Re menor de Bach és un joc de llums idoni per endinsar-nos en l'espectacle ; cada acord de la música s'encén en la pantalla d'un color diferent fins a deixar-se vèncer per figures al compàs de la música. Seguidament el segueix el curtmetratge d'El Cascanueces de Chaikovski que està protagonitzat per plantes i flors , i que a més compten amb el ball dun peix. A continuació , la tercera peca és la més recordada i famosa; l'Aprenent de bruixot de Paul Dukas en la qual Mickey Mouse és el cèlebre protagonista que interpreta a l'aprenent de mag que no sap controlar la màgia a través del seu barret de mag.

La segueix La consagració de la Primavera de Stravinski, la qual narra la creació del món mostrant-nos l'era dels dinosaures. Els dibuixos dels prehistòrics animals serien font d'inspiració per a la producció de Spielberg "En Busca del Valle Encantado". El cinquè curtmetratge es la Sexta Sinfonía (Pastoral) de Beethoven, a través d'aquesta assistim a un dia en la vida dels déus i sers mitològics grecs; veiem centaures, a Baco divertint-se amb les ninfes i el seu afany pel bon vi, a més de contemplar a Zeus com gaudeix llançant rajos.
La sisena peça es pot considerar la més divertida de totes, on veiem la seducció d'una hipopòtama per part d'un cocodril mitjançant un ball, aquesta es titula -Dança de les hores la banda sonora de la qual és obra de Ponchielli.

Els dos darrers curtmetratges del film, -Una nir en el mont Pelat de Mussorgski i Ave María de Schubert, posen el punt i final a aquesta experiència visual i orquestral a través de dos pols oposats com són el cel i l' infern. La primera part és una dansa macabra de diables amb el Diable amfitrió, de la qual cal destacar-ne la sensacional representació del maligne com a ser demoníac sobre un mont negre -figura que posteriorment inspiraria al diable de "Legend"-. La segona part comença mitjançant tènues llums que van in crescendo per tal d'ocultar al maligne en el seu mont i donar pas a una processó a través dels arbres en els que entreveiem la llum de les espelmes.

Conté, per tant, seqüències vertaderament exquisides com les flors, les fades i bolets que ballen al ritme de Casacanueces, els terrors prehistòrics que il·lustren La consagració de la primavera, a més d'altres plenes de sentit de l'humor. Però el film també està replet de seqüències pretencioses i trivials com l'acompanyament abstracte de la Tocata i fuga en Re menor de Bach, excessivament sentimentals com l'Avemaria pseudoreligiós , i altres de pèssim gust, com les imatges "kitsh" amb les quals Disney il·lustra la Simfonia pastoral de Beethoven

Pel que fa a la part més tècnica podem dir que avui en dia pot continuar considerant-se una obra mestra dibuixada a mà , i no superada en la era tecnològica i del dibuix per ordenador. La imaginació, el virtuosisme tècnic queden patents en aquesta gran obra.

Cal remarcar que Fantasia continua sent avui un audaç experiment no només per la particular manera de combinar imatge a posteriori d'una música, sinó també per tenir so estereofònic, pel qual l'estudi va idear un procés que va anomenar Fantasound. Així doncs, va ser un clar avenç sobre les simfonies en l'ús de la música. Tanmateix, però, la inseguretat de Disney enfront la música clàssica es reflexa irremissiblement en la pel·lícula.

A mode de contextualització social i històrica, i per ubicar-nos en el què va transcórrer en el seu moment, afegirem que les pressions financeres van obligar a Disney a abandonar el sofisticat sistema sonor esmentat que tal com hem dit havia estat creat per aquest film. Fantasia es va estrenar als EEUU en un nombre limitat de sales com a complement d'un "western". L'última seqüència en finalitzar-se - un llarg paneig de l'episodi Ave Maria- va ser capturada el mateix dia de l'estrena, i enviada en avió per a ser muntada unes poques hores abans. Al principi es va projectar en només dotze sales, degut l'equipament d'àudio necessari per a reproduir el Fantasound. La premsa, a més, es va dividir en les seves opinions sobre el film i el públic estava desconcertat.

El 1941 la RKO va començar a encarregar-se de la distribució de la pel·lícula , que per a facilitar-la , va convertir la banda sonora Fantasound al convencional so monofònic. A finals del 1941, la RKO va reduir la duració del film de 125 a 81 minuts, eliminant el segment de la Tocata i Fuga en D menor i reduint la seqüència d'acció en viu de Deems Taylor tot el possible; versió que va ser llançada internacionalment sense ser ben rebuda pel públic en general.

Tal com s'ha comentat anteriorment, Fantasia va ser editada una vegada més el 1946, tornant-li l'episodi de Tocata i Fuga; és aquesta la versió més coneguda, la qual reté tota l'animació original però omet algunes parts d'acció en viu.

Els plans de llençar una nova versió amb seqüències inèdites no va arribar a materialitzar-se, fins que el 1956 es va poder veure la versió íntegra de Fantasia, la que es va convertir en una pel·lícula de repertori tot començant a recuperar la inversió original de 2.280.000 dòlars. Aquest mateix any, se li va tornar al llargmetratge el so Fantasound, quatre canals de so estéreo SuperScope el qual és compatible amb el Cinemascope; però el format de la imatge va ser canviat, retallant les porcions superior i inferior per projectar-se en pantalla ampla.

Va haver-hi un altre rellançament el 1969, ja que la moda del moment la va fer molt popular, i es va fer dissenyar un pòster psicodèlic per a la campanya. Va ser un gran succés i el primer en causar grans ingressos. El 1982, degut als avenços de la tecnologia Diseny es va decidir a llançar Fantasia una vegada més per a innovar de nou el so; es va convertir en la primera pel·lícula en tenir so estèreo digital a més d'incorporar alguns canvis d'edició; aquesta és la versió rellançada numeroses vegades en la dècada dels 80.

Finalment en commemoració del 60è aniversari, l'any 1999, es va fer un rellançament en DVD, amb el nom de Fantasia 2000, una versió actualitzada amb nous temes de música clàssica i històries i restaurant escenes d'acció en viu interpretades per Deems Taylor, que havien estat retallades el 1942 i 1946. Se li va retornar així la seva duració original de 124 minuts. Tot i que es va promocionar com la versió original sense talls, el so de les parts tallades no va poder ser restaurant, i va haver de ser doblada per l'actor Corey Burton

No podem finalitzar sense destacar que Stokowski y Disney van ser premiats amb Oscars honorífics pel seu treball en aquest film, a més de remarcar que la nova versió de Fantasia va tenir una acollida extraorinària, ja que han estat ja diverses les generacions que han crescut influenciades d'alguna manera o altra per les imatges i àudio que ens ofereix la versió original.

Sens dubte Walt Disney, -actualment junt amb Pixar, la qual va ser adquirida per Disney el maig de 2006-, és i seguirà sent la fàbrica dels somnis dels més petits, i dels que ja no ho són tant. Així doncs, el 1940 es va portar a terme la idea de convertir una pel·lícula basada en l'escenificació de fragments reconeguts de música clàsica mitjançant dibuixos animats; i tot i que en aquell moment va ser un film que podria qualificar-se com a incomprès, amb el pas de les dècades ha anat adquirint l'estatus que des d'un principi li corresponia: el d'una obra mestra, una Fantasia Mestra.