A aquestes altures qui no ha vist un anime? Qui no recorda moments de la seva infància (o no tan infància ) veient series com : "Heidi", "Marco", "Mazinger Z" o més endavant "Bola de Drac", "Dr. Slump" o "Oliver y Benji"?

Dons si. Això és a grans trets un anime. Però què es exactament un anime?

L'anime té significats diversos depenent d'on es tracta. A Japó, serveix per definir els dibuixos animats en general, en canvi a occident s'utilitza per designar l'animació d'origen Japonès. Destaca per oferir històries humanitzades, que son un reflex de la realitat a la qual tothom s'hi pot identificar. Pel que fa l'estil, és molt difícil tractar l'anime sense abans referir-nos al manga, ja que els 2 gèneres tenen un vincle molt fort.

El manga és la paraula que s'utilitza a Japó per designar el concepte de còmic, en canvi fora, designa el còmic de nacionalitat japonesa. Amb els kanjis japonesos, està representada per (man) que significa informal i (ga) que és dibuix. Presenta unes característiques d'estil i narrativa que el diferencien d'altres còmics.

Entre aquestes característiques destaca per els seus dibuixos de trets senzills però molt expressius, de curta duració, de temàtica molt variada o la seva manera d'explicar l'historia (tal com si fossin fotogrames d'una pel·lícula) .

Un altre tret diferenciador, respecte els altres còmics, és el disseny dels personatges. Aquests tenen grans dosis de realisme, sobretot per la forma d'actuar, pensar o les seves motivacions, però també per el físic d'aquests (sovint amb els ulls molt grans i rodons), que fa que el lector s'identifiqui amb ells.

Així dons, l'anime procedeix en bona part del manga, en el sentit que agafa d'ell les seves característiques principals i les adapta a l'imatge animada. Per explicar la relació del manga i anime, podríem dir: 'Tot el anime prové del manga, però no tot el manga és anime'. Es a dir que només aquells manges que tenen un èxit considerable de vendes a Japó es convertiran en un anime i si aquest també te èxit, s'importarà a altres països i s'expandirà a altres àmbits com el merchandising o els vídeojocs.

Però d'on sorgeix aquest estil, que té tans fans avui en dia?
Els primers indicis del manga es remunten a les composicions "Ch_jugiga" atribuïts al monge budista Toba no Sojo (s.XI-XII), les quals eren representacions satíriques d'animals.

Aquest tipus de pintura evoluciona durant el període Edo donant lloc als denominats Ukiyo-e o "pintura del món flotant". Aquest estil, es caracteritzava per el medi on es representaven (normalment gravats sobre fusta), per el seus colors vius i la diversitat de gèneres. Entre aquests gèneres, sorgeixen quatre de principals que seran la base dels actuals: l'històric, la crítica, l'erotisme i la comèdia. Com a autors d'aquesta corrent podem destacar Hokusai, que serà el primer en utilitzar el concepte manga en els seus recopilatoris.

Quan va començar l'era Meji (mitjans del segle XIX), Japó s'obre a occident produint-se un intercanvi cultural sense precedents. Els artistes europeus es van interessar per la pintura ukiyo-e, començant a forjar així els inicis del manga modern gràcies a les influències europees i més tard d'estats units. Amb aquestes influències el manga modern va començar a agafar forma a mesura que s'introduïen noves tècniques de dibuix i vinyetes.

Quan el manga ja estava en un nivell considerable, al 1906 es van començar a fer les primeres pel·lícules d'animació a països com EEUU, França o Anglaterra, emetent-se a Japó al voltant del 1910, amb una popularitat molt alta. Davant d'aquest fenomen, els productors japonesos van començar a proposar projectes de cine d'animació nacional.

Els primers pioners en desenvolupar aquests projectes van ser Oten Shinokawa, Seituro Kitayama i Sumikazu Kouchi. Després de passar moltes dificultats per la falta de recursos i de coneixements sobre el gènere, al 1917 estrenen les seves pel·lícules, rebent molt bones crítiques per part del públic.

La feina d'aquests artistes no era gens fàcil, degut a la falta d'experiència i a que la tecnologia associada a aquestes produccions era molt primitiva.
Les cameres calia accionar-les per manibela en cada una de les tomes fins al 1929 quan es va introduir la camera automàtica. Tampoc es disposava de cel·luloide, que era un material plàstic molt utilitzat com a suport per la pel·lícula fotogràfica que va revolucionar el camp de la fotografia i el cinema. Aquest material tant important no va arribar a Japó fins al 1935.

Al cap de poc temps arriba la segona guerra mundial influenciant tant el manga com el anime. Aquests gèneres serveixen com a eina propagandística dirigit al públic jove per mostrar les victòries de Japó a la guerra. Per tant prenen un fort caràcter bèl·lic fins al 1945.

Amb la rendició de Japó s'inicia un període de postguerra, en el qual la indústria de l'entreteniment buscarà medis barats per aixecar l'ànim de la població després de la guerra. En aquest context (1947), apareix el pare del manga tal i com el coneixem avui en dia: Osamu Tetzuka. Aquest metge frustrat, apassionat de l'animació feta per Disney, revolucionarà el gènere. En el seu estil particular apareixen els trets que diferencien el dibuix del manga actual del que hi havia fins aleshores: personatges amb trets occidentals i molt expressius. També va innovar en aplicar al còmic un estil cinematogràfic, descompassant els moviments en varies vinyetes i combinant-les amb abundants efectes sonors.

Aquest èxit el duu a les principals revistes manga de Tokio, on publica al 1947 la seva obra més important Astroboy. El seu estil es copiat ràpidament per la resta de dibuixants amb variacions.

Pel que fa l'anime després de la postguerra cal destacar la figura de Hiroshi Okawa, president de la productora de cine Toei. Toei es fixa en les produccions d'animació nord americanes i decideix posar els recursos necessaris per fer de l'animació japonesa un gènere competitiu. Amb aquest fi al 1958 presenta el seu treball Hakuyaiden (La llegenda de la serp blanca), que es converteix en la primera pel·lícula d'animació japonesa en color.

Aquest mateix estudi es planteja la possibilitat de fer series d'animació per televisió, però van considerar que suposava massa feina per ser rentable, així que van abandonar l'idea. En canvi, Osamu Tetzuka va decidir afrontar el repte, naixent així al 1963 la primera sèrie d'animació japonesa. El tema que va triar Tetzuka per fer la sèrie, va ser ni mes ni menys la seva popular obra manga Astroboy.

Per fer-la rentable presentava unes característiques que la diferenciaran de les series d'altres països. Es redueixen els fotogrames a 6 per segon, en contraposició a 16 com les series americanes. Les escenes d'acció són estàtiques i mostren la mateixa situació de diferents angles. Es manté sempre el mateix fons. Els diàlegs impliquen animar únicament la boca mentre els altres elements de l'escenari es mantenen estàtics. Aquestes característiques, tot i ser molt primàries, seran els fonaments de l'animació japonesa, tant es així que fins i tot a les series actuals es mantenen algunes d'elles.

Astroboy, dona un notable resultat d'audiència i a partir d'aquí altres productores s'aprofitaran del fenomen per treure noves series a partir dels manges d'èxit.

Al cap de pocs anys l'anime es un gènere consolidat a Japó, però no va ser fins al 1988, gràcies a l'èxit de la versió cinematogràfica d'Akira, basada en el manga de Katsuhiro Otomo, que es va estendre internacionalment. Aquesta difusió no va aparèixer de la nit al dia, al nostre país ja contàvem amb indicis, com les populars sèries "Mazinger z", "Heidi" o "Marco".

En aquesta situació satisfactòria de finals dels 80 i principis dels 90, cal destacar un dels autors que va pegar més fort a occident, Akira Toriyama, responsable de la popular saga "Dragon Ball" i "Dr.Slump". Aquestes series van aconseguir sorprendre al públic, fent que s'interesses per un gènere fins aleshores desconegut.

Avui en dia el manga/anime està ben consolidat a occident, un exemple d'aquesta consolidació el trobem amb el bon acolliment de les pel·lícules de l'estudi d'animació Ghibli sortides de l'autor Hayao Miyazaki. Aquest artista ha donat a coneixer l'anime internacionalment, gràcies a obres com "el viaje de Chihiro" amb la qual al 2002 va rebre l'oscar a la millor pel·lícula d'animació. Un premi desconegut per l'animació japonesa.

Al nostre país el manga/anime té una acollida molt forta entre gent jove i adolescent, la qual ha crescut amb el gènere des de la infància i veu en ell un entreteniment quotidià.

Un altre dels fets que ha incrementat els fans es la lliure distribució d'anime i manga per internet, gràcies als programes p2p i al treball dels fansubs.

Els fansubs són grups de fans que s'encarreguen d'agafar un anime o manga, traduir-lo (posant-li subtítols) per després penjar-ho a internet. Amb aquesta feina legal (ja que són obres no llicenciades al nostre país) apropen a la gent d'una manera fàcil i gratuïta a aquest gènere, incrementant el nombre de fans i mostrant sovint obres que no surten de Japó.

Aquest fans incrementen any a any. Un clar exemple el tenim al saló del manga, amb més adeptes en cada edició.

Documentació consultada:
- Anime http://es.wikipedia.org/wiki/Anime
- Història del Anime http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_del_anime
- Manga http://es.wikipedia.org/wiki/Manga

- Manga y Anime http://www.monografias.com/trabajos10/anim/anim.shtml

- http://taitei.tripod.com/que.htm
- http://www.lesroquetes.com/ylaluna/Nuevo/Historia_manga.htm