"Un dels meus professors d'art em va proposar intentar trobar la meva pròpia teoria de l'art. Després de moltes caminades de bon matí, em va colpejar una idea com si fos una revelació complerta. Havia de composar el moviment tal i com els músics componen el so. Aquesta idea em conduïa lluny, lluny, lluny, ... de l'art tradicional." D'aquesta manera Len Lye descriu i declara el seu art com un art en moviment; el moviment era per ell una força de vida i, per això, el va incorporar a tota la seva obra i va usar la seva obra per captar-lo, juntament amb la llum.

Pintor, escriptor, teòric, músic, fotògraf, escultor (va ser un dels primers escultors del món a treballar amb el moviment) i, sobretot, un dels principals exponents de l'animació experimental de la primera meitat del s. XX i un dels primers a fer cinema sense la necessitat de la càmera. D'origen obrer, va viure a Austràlia, Samoa, Londres, on va viure el punt més àlgid de la seva carrera artística, i, finalment a Nova York, on va morir. Tots aquests canvis, des de la classe obrera inicial als seus passos per diferents indrets i cultures van ser claus en la seva evolució. Al llarg de la seva carrera, també va ser membre de nombrosos grups artístics: durant els anys 20,va pertànyer a la societat d'artistes GPO de Londres, i al moviment surrealista dels 30; també va escriure i publicar molts articles vanguardístics, i, durant la seva etapa als Estats Units es va implicar amb els artistes abstractes de l'expressionisme i els cineastes subterranis. Tot i això, Len Lye ha estat reconegut més per la seva vessant cinèfila i, sobretot, per la seva implicació en el cinema experimental. Len Lye és doncs considerat com un dels més importants artistes d'avantguarda i un mestre del cinema experimental. Va ser l'inventor de moltes tècniques de fabricació de pel·lícula, incloent-hi l'animació directa o cinema directe. Aquest cinema directe es basa en la creació sense càmera, sinó pintant i raspant directament sobre la pel·lícula, tornant a muntar residus d'altres pel·lícules, exponent el material a l'ombra d'objectes o experimentant amb les diferents tècniques de revelat; tècniques que va experimentar.

El cinema d'animació és aquell que es basa, principalment, en les diferents tècniques d'animació per tal de crear moviment o, millor dit, il·lusió de moviment. És a dir que, contràriament al cinema pròpiament dit que registra les imatges reals en moviment, el d'animació construeix un moviment inexistent a la realitat a partir de la projecció consecutiva - i animada - de diverses imatges individuals (dibuixos, models, objectes...). Així, mentre que en el cinema d'imatge real s'analitza i es descompon el moviment, en el cinema d'animació es construeix un moviment inexistent a la realitat. Tal com s'indicava anteriorment, és en el marc d'aquest tipus de cinema on es centren les principals experimentacions del creador neozelandès Len Lye. Així, tal com s'ha anunciat, Lye va ser el pioner de moltes tècniques del cinema d'animació. Al 1929 va crear la seva primera pel·lícula, Tusalava (Senzillament el mateix) a Gran Bretanya. Tusalava és una obra experimental pionera i única, difícil de comprendre i classificar, considerada pel mateix autor com 'els principis d'una vida orgànica'; un curtmetratge centrat en la relació del moviment en el temps, una pel·lícula animada semi-abstracta que també uneix el modernisme amb l'art indígena. Pocs anys després, Lye va fer la seva principal descoberta al idear la tècnica de l'animació directa, aquest procés basat en dibuixar i rascar dissenys directament sobre la mateixa pel·lícula de cel·luloide. Aquesta tècnica ha estat la més reconeguda de les utilitzades i ideades per Len Lye en els diferents camps artístics en els quals va participar; fins i tot en el camp de la indústria, ja que la seva influència també va arribar als fabricants de pel·lícules americans.

Tal com s'ha indicat en paràgrafs anteriors, i encara que el tema a tractar es relaciona directament amb el cinema d'animació, durant l'última etapa de la seva vida Len Lye va abandonar aquest art a favor de l'escultura, camp en el qual va aconseguir un ampli reconeixement com a escultor cinètic per les seves innovacions a l'hora de fabricar escultures de metall motoritzades, capaces de crear moviment i so, i dansar per si soles; unes escultures que ell mateix batejava com a Béns materials. Així, tant l'escultura cinètica, com la pintura, com l'escriptura, com el cinema directe i experimental van ser els suports que Len Lye va elegir per passar a la posteritat. Però Lye ha passat a la posteritat com un 'nou salvatge' que es fascinava per l'art primitiu i aborigen dels indígenes de Nova Zelanda i Austràlia, un art que considerava ideal i amb el qual es va basar per plasmar l'essència del moviment. Una essència que també s'aconseguia mitjançant el so, un element que, com el ritme, també va ser important en la seva obra; l'artista va combinar el jazz, els tambors africans, la música cubana, el piano, etc, per tal d'aconseguir donar més sensació de ritme i moviment al seu art cinètic.

L'estampa presenta la peça Rainbow dance (El ball de l'arc de Sant Martí, 1936); una obra experimental de cinc minuts que Len Lye va realitzar en la seva etapa a Gran Bretanya. En aquesta obra el creador va realitzar un estudi sobre els colors fins al punt de confeccionar una obra al més pur estil dels cubistes o, encara més acusat, de determinades obres del pintor Matisse. Tot i això, el film va ser rodat en blanc i negre - usant telons de fons - i després acolorit al laboratori. En l'obra hi apareix la silueta del ballarí Rupert Doone, qui realitza diferents accions sobre els fons estilitzats; a més a més, s'hi mesclen els dibuixos animats (cartoon) amb l'acció real i directa. Rainbow dance va ser premiada pel Festival de Cinema de Venècia al 1936. També destacar obres com, Kaleidoscope (Regne Unit, 1935), Colour Box (Regne Unit, 1935), Swinging in the Lambeth Walk (USA, 1939) Color Cry (USA, 1952), Free Radicals (USA, 1939-1958), o Particles in Space (USA, 1957) entre altres curtmetratges. Lye va realitzar, doncs, un gran nombre de treballs que finançava gràcies a l'ajuda de grans coorporacions, empreses i, fins i tot per alguna institució oficial.

Ja per acabar, Len Lye ha estat un gran artista pioner i experimental estudiat, seguit i admirat per molts crítics, sobretot durant la seva etapa londinenca. 'Era com un home de Mart que ho tenia tot des del punt de vista totalment diferent i era això mateix el que el feia original', Julian Trevelyan.