Tant en els Estats Units com a Europa s'animaven imatges dibuixades a mà com una forma de diversió, utilitzant dispositius que es van fer populars als salons on acudien les classes mitjanes. Concretament, es va descobrir que si 16 imatges d'un moviment que transcorre en un segon es fan passar successivament també en un segon, la persistència de la visió humana les uneix, fent que així es vegin com una sola imatge en moviment.

Des de l'any 1832 es van anar creant tota una sèrie de joguines òptiques destinades a oferir la il·lusió del moviment mitjançant seqüències d'imatges que passaven davant de diferents tipus d'obturador.

Si ens remontem als inicis de la història del cinema, trobarem un invent que data del 1877 i que va donar una idea de les primeres imatges animades: el praxinosocopi. De fet, això no era res més que un perfeccionament del zoòtrop, inventat pel científic anglès William George Horner, i que consistia en un cilindre mòbil de metall amb ranures verticals, a través de les quals es miraven els dibuixos que estaven a l'interior del cilindre. Aquests dibuixos eren d'un mateix cos o objecte i estaven elaborats en posicions consecutives, i al fer girar el cilindre amb rapidesa podien percebre la sensació d'estar en moviment.

Però bé, tornant al Praxinoscopi, inventat per Emile Reynaud, veurem que hi ha certes diferències amb el seu antecessor. En aquest nou aparell trobem que en l'interior del cilindre hi ha uns miralls formant angle, que reflexen les imatges dibuixades sobre les tires de paper situades al voltant. D'aquesta manera el que s'aconsegueix és que no s'hagi de mirar per entremig de les ranures verticals per veure el moviment, sino que aquest moviment queda projectat pels miralls. El tambor de miralls que incorpora Reynaud al seu praxinoscopi a més a més aconseguia eliminar les interrupcions de la visió que hi havia quan les imatges canviaven de posició i s'interrumpia el pas de llum per les ranures.

Per tal d'introduir el seu inventor, d'Emile Reynaud podem dir que va nèixer l'any 1844 a França. Va ser enginyer, seguint l'ofici familiar, ja que el seu pare era rellotger i grabador i la seva mare dibuixant, i va aconseguir ser professor de Mecànica i Física a Puy.

Però no finalitzen aquí les seves aportacions. Reynaud volia aconseguir a qualsevol preu arribar simultàniament a diversos espectadors, i aleshores és quan va abandonar la idea del seu petit teatre i va combinar el seu praxinoscopi amb una "llanterna màgica" provista de dos lents separades per a la projecció: a través de la primera fixava sobre una pantalla l'escenografia dibuixada; i mitjançant la segona lent projectava el moviment de les figures mentre feia girar l'aparell. En aquest moment ja estavem al que era l'antesala del que més endavant seria el Teatre ñptic.

Per acabar d'aconseguir aquesta meta, E. Reynaud va dibuixar les seves figures sobre cintes de cel·luloide transperents, en les quals havia practitat unes perforacions laterals, i després les projectava junt amb l'escenografia des de la part oposada de la pantalla transperent, és a dir, ocultant la presència de l'ingeni als ulls dels espectadors.

Reynaud va ser el primer en aconseguir abadonar la via del simple "moviment" de les figures dibuixades i en insertarles en un discurs visual (tot i que de breu argument). Les projeccions del seu Teatre òptic a més a més anaven acompanyades, en una unió perfecte, de música que ell mateix componia, així com també d'alguns efectes sonors. S'han conservat fragments d'aquelles "banques fílmiques", les més cèlebres de les quals són les titulades són Slown et ses chiens (1892) i Autour d'unecabine (1895).

D'aquesta forma, podem afirmar que Reynaud va ser el primer en aconseguir la projecció d'imatges animades en bones condicions, i en aconseguir també la projecció de moviments no cíclics. Per això se'l considera el pare de l'animació.

Aquestes representacions o animacions que feia Reynaud, eren petites escenes humorístiques amb la típica sensibilitat pròpia de finals del passat segle. En la seva fase incial del dibuix animat, aquest també va partir d'aquelles creacions d'Emile Reynaud, les quals expressaven amb elegància les preferències per tot allò graciòs.

El fet de poder projectar les imatges en una pantalla d'un teatre va significar un gran pas endavant, ja que volia dir que un grup de persones es podien reunir i veure tots a la vegada unes imatges animades: i és aquí on precisament hi ha un inici del que serà el cinema animat tal i com l'entenem a l'actualitat. I és aquí on també roman l'èxit de Reynaud.

Durant 10 anys i abans de l'aparició del cinematògraf dels germans Lumière, Emile Reynaud va fer representacions sobre una pantalla en el museu Grévin de París. La primera cinta projectada al seu Teatre òptic va ser Le clown et ses chiens.

De la seva pròpia producció només es conserven Pobre Pierrot (1892) i Alrededor de una caseta de baño (1895). Aquesta última va ser representada ininterrumpudament, ja en competència directa amb el cinematògraf dels Lumière, des del gener del 1895 fins al març de 1900, en el que finalitzarà el seu contracte amb el Museu Grévin.

Les "Pantomines Lluminoses" van romandre en representació activa durant un període de vuit anys, des de 1892 fins al 1900, però el treball costós del procés (hi arribava a haber fins a 700 dibuixos per cada cinta) i la competència i baix cost de les pel·lícules fetes amb el cinematògraf, sumat a la seva desvantatja en quant allò que Noël Burch va denominar "efecte Frankenstein" (és a dir, fer verdadera la creació de la vida a la pantalla), van acabar amb l'espectacle de Reynaud.

Poc a poc les ingènues historietes animades de Reynaud van deixar d'interessar al públic en favor del cine fotografiat, per la qual cosa, al igual que George Méliès (un altre gran pioner del cine), va caure a l'oblit ja al 1900 i es va enfonsar en la misèria. Després de destrossar les delicades maquinàries del seu Teatre òptic i tirar la majoria de les seves pel·lícules al Sena una nit del Gener de 1910, a conseqüència d'una forta depressió, Emile Reynaud, el creador del dibuix animat, morirà al 1918 en un manicomi d'Ivry sumergit en la indigència.

Fonts utilitzades:
http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/act_permanentes/luces_de_la_ciudad/Memorias/cine/reynaud.htm
http://www.cineclasico.com/anima/reynaud/reynaud.htm
http://www.ipunkrock.com/diario/688
http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%89mile_Reynaud