Sempre que es pensa en Viatge a la lluna, a tot cinèfil, li ve al cap la idea original del cinema primitiu de principis de segle, en que la producció s'anava improvisant paral·lelament al rodatge.
Aquesta pel·lícula francesa, estrenada el 1902, representa una novetat en el cinema de la època degut a la seva duració de 14 minuts, molt temps, comparat amb els breus curts que s'havien realitzat fins aleshores i que solien durar uns dos minuts. És una pel·lícula que mostra el moment de transició que patia el cinema, encara adaptant les tècniques del trucatge teatral i l'il·lusionisme, però que començava a adaptar-les a les noves tecnologies del cinema per a generar els nous i sorprenents efectes especials.

Aquesta innovació, és deguda en gran part al currículum del director, Georges Méliès, que com a ex actor de teatre i il·lusionista, va potenciar l'adaptació de tècniques d'aquestes dues disciplines la cinema. Es va experimentar amb algunes de les tècniques cinematogràfiques més famoses, com la fosa lenta, la sobreimpressió i vàries tècniques que serien utilitzades amb molta freqüència durant els següents anys.
Tot i la simplicitat i innocència dels efectes especials de la pel·lícula, és considerada com el primer exemple de cinema de ciència-ficció ja que desenvolupa una història amb gairebé totes les característiques del que anys després s'ha establert coma ciència-ficció: una nau especial, el descobriment de nous horitzons, etc.

La pel·lícula, basada en la novel·la de Joules Verne Viatge a la lluna, comença en un congrés científic, on el professor Barbenfouillis, que va ser interpretat pel propi Méliès, intenta convèncer als seus col·legues de que prenguin part d'una viatge per explorar la lluna. Quan aquests han acceptat la invitació, s'organitza i es prepara l'expedició. Els científics són enviats a la lluna en una nau espacial. El llançament del coet es fa mitjançant un llarg canó de pólvora en una gran escena de perspectiva, que en el moment de l'explosió desenvolupa en un lent apropament de la imatge de la lluna, emulant la visió dels científics que viatgen. La nau, en forma de míssil, arriba a l'astre, incrustant-se a l'ull dret, de la lluna representada com a un cercle antropomòrfic.

Quan ja són sobre la superfície lunar es posen a dormir, en una escena en que van apareixent i desapareixent estrelles i llunes parlants, que els desperten amb una estranya nevada.

Al despertar-se, s'endinsen al subsòl on tenen el primer contacte amb els selenites, uns hostils nadius que representen una barreja de crancs i homes, armats amb llances i molt hàbils. Aquests fan als científics presoners, i els porten davant del seu rei. Coneixent que tocant els selenites amb la punta del paraigua o pegant-los ben fort, aquests, s'esvaeixen en un núvol de fum, aconsegueixen tornar a la nau i marxar cap a la terra. Cauen a l'oceà on baixen fins a l'abisme per retornar a la superfície on són rescatats i posteriorment rebuts a Paris com a herois.

Méliès va crear una pel·lícula que s'ha fet un lloc importantissim a les fites de la història del cinema. Tot i l'aire surrealista que evoca, és una pel·lícula divertida i innovadora, per la ja mencionada combinació de trucs de teatre amb les noves tècniques cinematogràfiques de la època. Méliès té un paper importantissim a la obra, més enllà de la realització, desenvolupant feines de guionista, actor, productor, escenògraf, dissenyador de vestuari, i director de fotografia a més a més de crear uns efectes especials que són considerats per molts excel·lents per la època.

Viatge a la lluna també pot ser considerada com una de les pel·lícules fonamentals per definir la diferència entre la ficció i la no ficció cinematogràfica ja que les pel·lícules realitzades fins aleshores desenvolupaven, sobretot, escenes de la vida quotidiana, com en el cas dels films dels germans Lumière.

En resum, Méliès va crear una pel·lícula que va obrir les portes al món de la ficció cinematogràfica. Per una banda, preparant al públic pel què seria el cinema durant els següents anys, i per altra demostrant als futurs directors, escenògrafs i en definitiva creatius del cinema les possibilitats que permetien els efectes especials i iniciant, en gran part, la era del cinema que mouria masses i capital durant les primeres dècades del segle XX.

VIATGE A LA LLUNA (Georges Méliès)

Le Voyage dans la Lune
Any: 1902
País: França
Productora: Star
Direcció: Georges Méliès (1861-1938)
Guió: Georges Méliès (basat en la novel·la Viatge a la lluna de Joules Verne)
Fotografia: Michaut, Lucien Tainguy
Intèrprets: Victor André, Bleuette Bermon, Jeanne d'Alcy, Henry Delannoy, Depierre, Farjaut, Kelm, Georges Méliès