Diu la llegenda que Tex Avery estava treballant a la seva oficina de l'estudi de Walter Lantz quan un clip metàl·lic va sortir disparat fins al seu ull esquerre, ferint-lo de gravetat i deixant-lo cec d'aquest ull. No es sap del cert si aquesta història és 100% verídica o no, però el que si és cert és que lluny de convertir-se en una tragèdia, Avery va saber jugar al seu favor les conseqüències d'aquest accident domèstic. Diuen molts experts que la pèrdua total de la visió del seu ull esquerre i, en conseqüència, la pèrdua de la percepció de perspectiva, van atorgar-li al dibuixant una visió única per a l'animació i un estil de direcció tan estrambòtic com efectiu.

Tex Avery és el sobrenom de Frederick Bean Avery, nom real del dibuixant, animador i director nascut a Taylor, Texas (d'aquí prové el seu nom artístic), el 26 de febrer de 1908.

Des de molt jove, Avery ja va mostrar un talent especial per al dibuix i el còmic. Durant un estiu va estudiar art al Chicago Art Institute i amb no més de 20 anys va entrar a treballar a l'estudi de Walter Lantz (caricaturista i animador nord-americà creador, entre d'altres, de Woody Woodpecker, El Pájaro Loco). Fruit del seu treball en aquest estudi, Avery va aprendre el procés d'animació i aviat va convertir-se en un dibuixant i caricaturista genial. Els treballs més destacats que va realitzar a l'estudi de Lantz van ser tots aquells relacionats amb Ostwald, The Lucky Rabbit, una creació de Walt Disney que va ser comprada per Charles B. Mintz (de la Universal) i que, en mans del seu creador original, evolucionaria posteriorment cap al famosíssim Mickey Mouse.

Aviat Avery va decidir abandonar aquest estudi per a passar a treballar al de Leon Schlesinger (un dels productors de la Warner Bros.), que li va oferir una oficina on treballaria amb animadors de la talla de Chuck Jones (creador, entre d'altres, del Coyote i el Correcaminos).

Durant aquesta época, Tex Avery va treballar bàsicament en la creació dels Looney Tunes, i la unitat on treballava aviat es va convertir en un dels centres d'animació més prolífics de l'època, creant un estil trencador i desenfadat que s'arribaria a conèixer com "la caricatura de la Warner". No cal dir que Tex Avery era el principal responsable d'aquest èxit.

D'aquesta manera, i amb una base sòlida darrera, Avery va poder experimentar amb l'animació tan com va voler, a més de participar en la creació de personatges tan populars com Porky, Buggs Bunny o El Pato Lucas.

Després d'uns anys ens aquest estudi i de passar fugaçment per la Paramount, Avery va anar-se'n a la Metro Goldwyn Mayer, estudi que va gaudir de la seva millor etapa. Va començar treballant en caricatures sota la supervisió del productor Fred Quimby, que va saber crear la situació idònia per explotar tot el seu talent. A la MGM, Avery va tenir llibertat total i uns pressupostos molt més elevats que a la Warner, gràcies als quals va poder explotar tota la seva creativitat. Els seus dibuixos eren diferents, originals i trencadors; ell n'era conscient i ho va saber aprofitar al màxim. Les animacions d'Avery es van convertir en tot un referent i van esdevenir el contrapunt gamberro de l'estil infantil i ensucrat de realitzava la Disney. Durant el seu pas per la Warner, Avery va crear personatges com el gos Droopy, Screwball "Screwy" o Red Hot Riding Hood, una atractiva dona pèl-roja que ha estat tot un referent en animació i cinema fins als nostres dies.

Al 1953, Avery va deixar la MGM per tornar a l'estudi de Walter Lantz, on havia començat la seva carrera professional. La creació més destacada d'aquesta darrera etapa és el famós pingüí Chilly Willy, que va aparèixer per primer cop al curt animat The Legend of Rockabye Point.

Els seus últims treballs professionals van ser variats: des de realitzacions d'anuncis publicitaris fins a col·laboracions amb l'estudi Hanna-Barbera, creant acudits i guions per als personatges de la companyia.
Tex Avery moriria el 26 d'agost de 1980, a l'edat de 72 anys, a causa d'un càncer de pulmó.

Avery tenia una màxima: "en el món de l'animació es pot fer qualsevol cosa". Aquesta cita va ser aplicada amb determinació en cada treball que feia. La llibertat que li donava el fet d'enfrontar-se amb la creació d'un personatge partint des de zero, unida a la seva creativitat, van permetre-li experimentar fins a límits impensables en aquells moments. Les seves historietes van esdevenir un producte trencador que va revolucionar la indústria i va influir a generacions d'animadors posteriors. Tant és així que en el cinema contemporani s'han vist adaptacions i homenatges directes als seus personatges; n'és un exemple el personatge Roger Rabbit (i la dona pèl-roja que l'acompanya) o la pel·lícula La Máscara, que va fer, mitjançant efectes especials, el mateix que Tex Avery feia amb les seves caricatures: fer sortir els ulls de les òrbites de manera desmesurada, fer obrir la boca fins a tocar el terra, fer bategar el cor fins a dos pams fora del pit, etc.

Però Tex Avery, a banda de ser un dibuixant genial, també dominava a la perfecció el terreny del guió. Tenia un sisè sentit per a l'humor, cosa que demostrava en totes les seves animacions. Era un guionista excel·lent, que controlava com ningú el gag i el ritme de les seves historietes. Coneixia molt bé el gènere de l'slapstic, del qual beuen totes les seves animacions i sense el qual, Tex Avery, probablement, no seria qui és avui dia. Durant tota la seva obra es van encarregar d'adaptar aquest gènere cinematogràfic al món de l'animació, amb l'avantatge que en animació els límits els marca un mateix i la llibertat creativa és absoluta.

Però no només hi havia cops i persecucions en les seves històries, sinó que un rerefons adult i una crítica social sempre estaven presents, sobretot en la seva etapa a la Metro Goldgyn Mayer. En una de les seves animacions més cèlebres i celebrades, The Blitz Wolf, Avery es va atrevir a parodiar a Adolf Hitler a través del seu famós personatge del Llop, fet que li va suposar una nominació al millor curt d'animació als premis Oscar de 1942 (una de les vàries que va rebre al llarg de la seva carrera).

L'atreviment, la bogeria i els dobles sentits que amagaven molts dels seus treballs (sovint de caire sexual) van acostar les seves històries a un públic més adult, però apte sempre per a totes les edats: un adult podia trobar una segona lectura a les seves històries i un infant de ment innocent s'ho passava igualment bé veient aquelles esbojarrades aventures.

Tot i que ja va ser molt ben valorat a la seva època, el seu treball ha anat guanyant força amb el pas del temps, com sovint passa amb l'obra dels grans genis. La seva influència es reflexa en molts dels dibuixos animats actuals, que no deixen de ser adaptacions de moltes de les animacions i personatges tan d'ell com dels seus contemporanis.

No m'agradaria acabar sense trencar una llança en favor de l'animació, en general. Un món magnífic alabat per alguns però menyspreat per molts altres, que s'empenyen en encasellar-lo de manera errònia amb quelcom infantil o immadur. Jo reivindico el món de l'animació i a creadors que, com Tex Avery, han fet possible que grans i petits de diferents generacions somriguin davant d'una pantalla. Amb comptades excepcions, actualment la producció d'animació deixa molt que desitjar, i el millor que es pot fer en aquests casos, lluny de desanimar-se, és fer una mirada enrere i redescobrir tots els clàssics de l'edat d'or del cartoon nord-americà; històries perennes i personatges inoblidables que Avery, Jones o Quimby es van encarregar d'immortalitzar en l'imaginari col·lectiu de grans i petits.