Per a molts usuaris d'ordinadors, parlar de Mac no és parlar d'una computadora normal i corrent. Per a molta gent, parlar de Mac és parlar d'una manera d'entendre la informàtica. Però, per què succeïx això? Què diferencia un Mac d'un ordinador convencional?

Apple neix l'1 d'abril de l'ant 1976, en un context poc professional i molt expeditiu. El seu primer èxit, gràcies a l'Apple II, no tenia res a veure amb el model anterior (Apple I), però començava a desprendre algunes idees que, en pocs anys, convertirien aquesta petita marca en un gran gegant de la informàtica. Van decidir que l'ordinador havia de vendre's gairebé empaquetat; és a dir, evitant que l'usuari hagués de muntar i soldar kits externs com fins llavors succeïa, sinó que havien de vendre la computadora preparada per ser usada. A més a més, era una de les primeres computadores a usar una pantalla en color (per això també varen canviar el logo, convertint-lo en la famosa poma farcida de colors a dins).

Ara bé, com passa en tota companyia, els èxits sovint van seguits de fracassos: el model posterior a l'Apple II, l'Apple III, va ser un fracàs. Quan ho van poder arreglar, Apple ja havia adquirit una mala reputació al mercat, i molts dels usuaris s'havien mudat cap a IBM PC.

Apple necessitava donar un cop a la taula, situar-se en un mercat molt competitiu i encara per explotar. L'aparició de l'Apple Lisa va ser un pas intermedi per presentar el que seria el gran pas endavant de la companyia: l'Apple Macintosh (el 24 de gener de 1984). Aquesta petita joia tenia 128 KB de memòria, un processador Motorola i duia una primera versió del sistema operatiu Mac OS. Però allò que el diferenciava del tot amb la resta de competidors era la seva interfície gràfica. Steve Jobs, un dels cofundadors de la companyia de la poma, era de la ferma convicció que el futur de la informàtica passava per uns sistemes gràfics estables, i d'aquí va sorgir la idea d'introduir una interfícies gràfica basada en finestres, i també l'eina de feedback per exel·lència amb l'ordinador: el ratolí.

De fet, l'Apple Macintosh era el primer ordinador personal comercialitzat exitosament que usava una interfície gràfica d'usuari (GUI). Quan parlem d'interfície gràfica d'usuari ens referim a l'artefacte tecnològic d'algun sistema operatiu que possibilita, a través de l'ús i la representació del llenguatge visual, una interacció amb el sistema informàtic. Podríem dir que aquesta interfície apareix per la necessitat de fer més assequible i accessible l'ús dels ordinadors per a usuaris comuns no experts. Això evitava, doncs, haver de fer servir el que en anglès s'anomena Command Line Interface (CLI), un programa informàtic que actua com a interfície d'usuari per comunicar-lo amb el sistema operatiu mitjançant una finestra en la qual se li ha d'anar introduint ordres a través del teclat. L'ordinador els interpreta i els entrega al sistema operatiu per a que els executi. La seva resposta es visualitza de la mateixa manera; és a dir, mitjançant la mateixa finestra de l'ordinador. Es tracta d'una interacció bàsica (començant per les targetes perforades, els teletips i finalment la introducció de monitors que permetia rebre-hi la resposta a través). Gràcies a la interfície gràfica GUI, l'Apple Macintosh es va convertir en un dels emblemes de la nova informàtica a nivell d'usuari no professional, convertint allò que semblava primitiu i complicat en una mena de guia d'instruccions bàsiques, intuïtives i atractives als sentits visuals.

El ratolí va ser un dels altres elements que passaven a ser clau. Tot i haver estat presentat abans amb altres projectes (fins i tot Windows n'havia tingut), no va ser fins l'any 1984 quan es va popularitzar del tot. Les premisses que Apple va demanar per a la seva fabricació varen ser simples: que fos segur, barat i que es pogués produir en sèrie. Van partir d'un ratolí basat en la tecnologia de Xerox que poc a poc van anar perfilant fins a convertir-se en aquest objecte tan imprescindible en qualsevol ordinador i que ha revolucionat la interacció entre l'usuari i l'ordinador.

El que ara ens pot semblar l'absurditat i la simplicitat més gran del món, en aquells temps va generar un debat. Hi havia els partidaris (especialment els seguidors de la línia Apple) que creien que aquell avenç era un pas més cap a un ordinador més intuïtiu i molt més interactiu. En canvi, hi havia una altra tendència que creia que la informàtica no era una ciència de color i tan simple que es pogués reduir a una interfície de finestres tan assequibles. Amb els anys s'ha demostrat que la informàtica, a nivell d'usuari familiar, s'ha adaptat perfectament a aquesta interfície gràfica i intuïtiva.

L'any 1982, Microsoft comença a desenvolupar aplicacions per a Apple, però també comença a treballar en una interfície gràfica per a l'IBM PC. L'aparició de la primera versió del sistema operatiu Windows, especialment la interfície, decepciona bastant, sobretot per la seva forma arcaica. Posteriorment, Microsoft pren i adapta molts dels elements del sistema operatiu d'Apple, i aquí comença el que fins ara s'ha convertit en una batalla entre dues grans empreses, no només en el terreny purament tecnològi,c, sinó també en el legal. Fins i tot l'últim sistema operatiu de Windows, el Vista, ha creat certs dubtes sobre si es tracta d'un plagi del nou sistema operatiu d'Apple, el Mac OS X Leopard.

A partir d'això, Apple comença a desenvolupar-se com a empresa insígnia quant a edició de continguts audioviuals, i en els últims anys s'ha anat demostrant com Apple s'ha expandit cap al món audiovisual creant la major botiga virtual de música (iTunes), creant el reproductor de música més estès i venut, i sinó és així poc li faltarà, ja que ha venut més de cent milions d'unitats al món (iPod).

Però la gran expansió d'Apple arriba a final dels 90, a partir de la creació dels seus gran ordinadors: els iMac, els Power Mac i el desenvolupament constants dels seus ordinadors portàtils, arribant a extrems impressionants, com crear un ordinador tan petit que sigui capaç de cabre dins un sobre de correus (MacBook Air). Tot això amb una tecnologia interior basada en arquitectura RISC Power PC, que va ser substituïda per processadors Intel l'any 2006, remodelant tota la gamma d'ordinadors. Aquest fet els ha permès una major rapidesa de treball i un augment considerable de potència. Apple, sens dubte, té els ordinadors més perfeccionats de la seva història: una gamma àmplia i clarament definida per a cada usuari, amb unes prestacions prou acceptables. Passant pels petits MacBook (únics models que encara mantenen els colors blanc i negre de la gamma), els MacBook Air (l'ordinador més fi i prim de la companyia), els MacBook Pro (els portàtils més potents i ideats per a la edició de continguts audiovisuals), els iMac (els ordinadors de taula més estesos), els Mac Pro (potentíssims ordinadors que permeten una gran capacitat i una rapidesa de treball excel·lents), i finalment els Mac Mini, un ordinador que no inclou ni teclat ni ratolí ni monitor i que permet endur-te'l allí on vulguis.

Un altre tret que diferencia la marca de Cupertino dels seus competidors són les grans convencions anuals de desenvolupadors, les conegudes com a WWDC (Worldwide Developers Conference), en què, mitjançant el format de "classe magistral" o de gala, el president de la companyia va presentant les novetats més importants i acostuma a deixar incògnites sobre projectes futurs. Apple és pur espectacle i màrqueting, i mitjançant aquestes convencions (seguides per milers de persones i esperades per milers d'usuaris més) Apple es publicita al mateix temps que mostra les seves innovacions. Sovint s'ha dit que els usuaris de Mac són com una secta: sempre volen tenir-ho tot a l'última i acostumen a tenir tota la gama d'un producte. La companyia ho sap, i juga amb això.

El futur de la informàtica no s'entén, almenys ara per ara, sense Apple. La innovació tecnològica i estètica ve determinada per aquesta immensa companyia americana. I de la mateixa manera que ells van ser capaços de revolucionar l'ordinador domèstic personal, servidor creu que Apple s'està rodejant dels agents necessaris per tornar a donar un cop a la taula quant a la manera d'entendre la informàtica a nivell d'usuari comú. Malgrat haver-se situat en targets molt clars, en els darrers anys, Apple ha abandonat aquest clixé de marca cara i dedicada només a sectors artístics, i està començant a penetrar en el mercat gros de la informàtica, competint amb empreses com Toshiba.

Apple ja ha començat a desvetllar de manera subtil productes que, al meu entendre, deixen entreveure cap a on volen situar-se. L'Iphone és només una petita peça del que les interfícies tàctils poden demostrar. El Trackpad multitouch que han anat incloent en els últims ordinadors torna a demostrar la importància del tàctil. Apple s'està obrint camí cap a la informàtica tàctil, les interfícies tàctils. Darrerament l'empresa ha anat patentant pantalles semblant a ordinadors que permeten una interacció tàctil entre computadora i usuari, obviant, doncs, teclat i ratolí. El futur de la informàtica, doncs, passa per abandonar aquests dos estris que ara ens semblen imprescindibles? Quan va aparèixer el mouse, no tothom veia en bons ulls el seu funcionament. Qui sap si d'aquí poc els ordinadors (especialment els portàtils) acabaran abandonant els teclats i els ratolins per acabar convertint-se en unes simples pantalles tàctils? El temps dictarà, i les ganes que tinguin les empreses en invertir en I+D també seran un factor clau per esbrinar d'aquí uns anys aquest procés. El que sí sabem, però, és que Apple segueix sent la líder en tecnologia i disseny, i que de la mateixa manera que l'any 1984 va revolucionar el món dels ordinadors personals amb el Mac, no tinc cap dubte que en pocs anys l'empresa de la poma podria tornar a sorprendre'ns amb una nova eina més sofisticada i encara més simple d'usar.