Mike's New Car - Directors/s: Pete Docter & Roger Gould - Productor/s: John Lasseter & Gale Gortney - Data d'estrena: 24 Maig del 2002 - Durada: 4 minuts.

Com qualsevol altre curtmetratge de la factoria Pixar, "El cotxe nou d'en Mike" és una petita obra d'enginyeria que dóna vida a una brillant idea en base a les més innovadores tècniques d'animació digital. En aquest cas, els protagonistes són dos monstres amb perfilades caracteritzacions a partir dels quals es va desenvolupant tota una trama d'arrels còmiques.

L'acció s'inicia quan en Mike Wazowski, una criatura de petites dimensions verda, tossuda i amb un únic ull com a tret físic més representatiu, li decideix ensenyar al seu company de feina i millor amic, en James P. Sullivan (Sully), el seu nou cotxe. Quan en Sully observa el vehicle el primer que se li acut és preguntar: "Qué li passava al teu antic cotxe?", al que en Mike respon enèrgicament "En quatre paraules: tracció a sis rodes". A partir d'aquest moment ambdós personatges entren dins del cotxe convertint-se aquest en el vertader protagonista. Al principi tot sembla anar sobre rodes degut al confort i les sorprenents prestacions del vehicle. No obstant, quan un so intermitent alerta la necessitat que els monstres es cordin el cinturó de seguretat, comencen a succeir-se tot un seguit d'accions encadenades que acabaran en absolut desastre. A partir d'aquí s'inicia, doncs, la clàssica premissa d'acció - reacció que acompanya als personatges fins al moment del clímax final on, després d'haver patit reiteradament per la seva integritat física, en Mike fa fora del cotxe a en Sully per trencar el retrovisor central del cotxe. Al final però, es desvetlla que el problema no procedeix tant dels dos monstres sinó que és fruit d'un cotxe amb excessives complicacions tecnològiques. D'aquí sorgeix la reacció nostàlgica d'en Mike que acaba el curtmetratge dient: "Trobo a faltar el meu antic cotxe".

El cotxe nou d'en Mike, "Mike's New Car" a la versió original, va veure la llum l'any 2002 de mans de dos genis creadors, en Pete Docter i en Roger Gould. Tot i que la idea original va ser concebuda set anys abans de la seva realització, no va ser fins fa 6 anys que va ser presentada al gran públic. Els trets característics que incorpora són, d'una banda, l'ús del diàleg en el devenir de l'acció i, d'altra banda, l'ús de personatges i situacions procedents d'una creació prèvia de Pixar, el llargmetratge Monstres S.A. ("Monsters Inc." (2002)). A més a més, compta amb avenços tecnològics remarcables dins del món de l'animació.

Nominat al millor curt d'animació als Oscar l'any 2003, "Mike's New Car" és també la primera demostració dels múltiples usos que l'aparició del DVD, i sobretot dels seus extres, van aportar al món de l'audiovisual. En aquest sentit, va ser un curtmetratge que no es va projectar en sales cinematogràfiques i que va ser incorporat per primera vegada directament als extres d'un DVD com seria el de "Monsters Inc.". Juntament amb aquest també s'hi pot trobar el curt "For the birds", presentat als cinemes prèviament al film abans esmentat i guardonat amb un Oscar al millor curtmetratge d'animació l'any 2002.

Uns personatges carismàtics

Les parelles cinematogràfiques sempre han tingut un especial atractiu per a les audiències. Com si de dos actors clàssics del cinema mut es tractes, en Mike Wazowski i en P. Sullivan són un duo caracteritzats precisament per les seves pròpies diferències. El petit i el gran, l'excèntric i el pacífic, el somniador i el realista, el sensible i l'impassible, el cobdiciós i l'altruista... són algunes de les dualitats que els caracteritzen i que, alhora, permeten crear la complicitat existent entre ells. Tal i com es veia a la pel·lícula de "Monsters Inc.", els dos protagonistes mantenen una relació de dependència comuna i així ho reitera de nou el final del curtmetratge on, després de tots els conflictes ocorreguts, acaben els dos junts una altra vegada.

Encara que ambdós ja eren coneguts pel gran públic, en aquesta petita historieta descobrim una faceta més de la vida d'aquests monstres. Ve podria ser una escena eliminada del film original o simplement una anècdota ocorreguda un temps després del final d'aquest film. El cas és que és una nova excusa per posar en escena a en Mike i en Sully al més pur estil dels mítics Stan Laurel i Oliver Hardy amb el to còmic/satíric dels films slapstick.

Tenint en compte aquest fet, és evident la necessitat d'incloure el gag com a element simbòlic dins d'aquest conte fantàstic. Ja sigui visual o verbal, el gag pren aquí una nova forma al ser representat per personatges d'animació digital amb els rostres de dos monstres que empatitzen i simpatitzen amb l'espectador. Clars exemples de tals gags serien l'enganxada dels dits d'en Mike al capó, la trucada telefònica que reb en Sully d'en Mike quan aquest últim està atrapat dins del motor, el caos accidental dins dels cotxe quan tot es posa en funcionament, el trencament del retrovisor o l'escena final quan en Sully diu: "Que estrany, no ha saltat l'airbag" i repentinament veiem a en Mike volant pels aires a causa de l'airbag i l'explosió del cotxe.

L'excés còmic en alguna de les accions plantejades es veu compensat per un realisme creat en base a uns personatges amb caràcters i psicologies humanes, i per un teló de fons que no dista massa d'un carrer residencial de les voreres de Nova York. Tot i que els personatges són monstres, la història en sí podria ser perfectament extrapolada a una situació de quotidianitat humana elidint certs moment puntuals de la ja esmentada excentricitat d'algunes situacions (ex: Quan en Mike cau dins del motor i s'hi queda atrapat).

En resum però, la posada en escena dels personatges és pràcticament perfecta i és que els animadors van treballar molt l'escenificació. L'ús de les noves tecnologies ha permès donar més mobilitat a la càmera dins del set, crear transicions més elaborades i fer que els personatges recreïn moviments i expressions iguals que els dels humans.

Darrera de la història. Les ments creadores

Els directors al capdavant del curtmetratge són dos habituals del món de l'animació en general i de la companyia Pixar en particular. Pete Docter va ser el supervisor d'animació del primer film d'animació de Pixar, "Toy Story (1995)" i amb "Monsters Inc." va fer la seva incursió dins del món de la direcció d'un llargmetratge d'animació. Actualment prepara el seu retorn amb un nou film d'animació "Up" amb data d'estrena prevista l'any 2009. Per la seva banda, en Roger Gould s'estrena amb aquest curt en l'àmbit de la direcció, tot i que ja havia participat en altres produccions en els departaments d'animació (Freddy's Dead: The Final Nightmare) o d'efectes visuals (Hèrcules).

Un dels altres noms cobdiciosos darrera d'aquesta producció és el d'en John Lasseter qui, en aquest cas, exerceix la funció de productor. El seu nom està associat a la companyia de Pixar des dels seus inicis ja que n'és un dels fundadors. Ha dirigit el primer film d'animació ("Toy Story") així com la seva seqüela, ha guanyat dos Oscar de l'Acadèmia i està al darrera de pràcticament tots els projectes de Pixar ja sigui a la direcció ("A Bug's Life" (1998), "Cars" (2006)), a la producció ("Finding Nemo" (2003), "The Incredibles" (2004), "Toy Story 3" (2010), al guionatge ("Toy Story", "Cars") etc.

Amb el curtmetratge "Mike's New Car", l'equip d'implicats van decidir allargar la història dels monstres per poder donar vida als seus personatges més enllà dels fotogrames del film original. D'aquesta manera, van iniciar una tradició que s'ha estès fins a les darreres produccions de Pixar pel que fa a l'edició de les seves edicions en DVD. Després de "Mike's New Car" pel·lícules com "The Incredibles (2004)", "Cars (2006)" o la darrera "Ratatouille (2007)" han incorporat als extres dels seus DVD's curtmetratges protagonitzats pels personatges de la pel·lícula en la que s'inclouen. D'aquesta manera, el curt "Jack-Jack Attack (2005)" s'inclou dins del film "The Incredibles" o "Mater and the Ghostlight (2006)" dins de "Cars".

Tecnologia punta i narrativa tradicional

L'estètica que es recrea al llarg de tota la història rememora a un classicisme dels anys 20. La careta del començament és un símil a les antigues pel·lícules mudes i la música, ideada per l'oscaritzat Randy Newman, adapta simfonies del jazz a base d'instruments elèctrics que li donen riquesa i sentiment a la història.
El relació al llenguatge audiovisual creat, s'ha de dir que té uns conceptes i unes delimitacions clares. Al llarg dels 4 minuts de duració del curt, la majoria de plans són dels dos personatges (Primers Plans o Plans Mitjos) i només s'empren puntualment els plans generals per contextualitzar la història o generar més comicitat (ex: Pla general on veiem com un monstre del carrer s'allunya ràpidament al veure tot l'escàndol que s'està produint dins del cotxe). D'aquesta manera, es crea una dinàmica interna basada en les reaccions dels personatges i en les seves expressions. El fora de camp i la veu en off (inici/final) són, d'altra banda, recursos emprats que també enriqueixen aquest llenguatge.

El joc amb els sons és una constant amb una importància fonamental ja que s'empren tant per accentuar els gags com per acabar-los d'entendre. La funció del diàleg, inclòs per primera vegada en un curtmetratge de Pixar, és similar a la dels sons ja que permeten generar nous tocs d'humor, acabar de definir els personatges i aprofundir més en la història.

A nivell tecnològic "Mike's New Car" és tota una revolució digital. Al igual que "Monsters Inc.", aquest curt incorpora uns avenços tècnics apreciables en qualsevol detall de l'obra. Per poder fer un treball més eficient i una recreació més realista, cada personatge protagonista tenia assignat a un tècnic d'animació determinat. A més a més, es van utilitzar nous programes creats exclusivament per la pel·lícula com l'anomenat "Geppetto", útil per afegir més controls sobre personatges en el procés de maquetació, o els anomenats "avars" definits com a variables articulades de control que permeten afegir moviments més subtils a les interpretacions.

Un dels processos més innovadors i complicats però, va ser el de la recreació del moviment dels pèls d'en Sully. Per modelar els més de 3 milions de pèls que cobreixen els 2,5 metres d'altura del monstre, es va crear un nou programa anomenat "Fizt" que permet entendre la dinàmica física de cada situació necessària per poder simular el moviment dels pèls. D'altra banda, van idear un procés segons el qual podien controlar la direcció i flux de cada pèl en funció de la seva longitud. Van inventar un mode de reproduir el moviment dels pèls clau a partir dels quals la resta es limitaven a imitar-los tot conformant el moviment real desitjat.

La il·luminació i el ombrejat van ajudar molt durant la creació d'aquesta estètica realitat que després el curt. El programa "Deep Shadowing" es va crear expressament per poder il·luminar els pèls d'en Sully des de darrera i així dona'ls-hi un aspecte més transparent. No obstant, el procés de creació de la il·luminació i el ombrejat és també remarcable al llarg de tot el curtmetratge. D'una banda, és útil per crear l'esmentada sensació de realisme i, d'altra banda, és útil per remarcar certs objectes en pantalla. Per exemple, quan es presenta el cotxe nou d'en Mike veiem que l'únic element il·luminat és el cotxe mentre que la resta, present com a teló de fons, es manté sota l'ombra.

Cal remarcar també la notable voluntat de recrear un espai creïble com seria una ciutat. Els edificis, els carrers, la vegetació... intenten representar una ambient real que, d'altra banda, amaga les seves particularitats. L'objectiu es fer que tot adopti l'estètica visual d'una ciutat familiar amb la diferència de que els seus habitants són monstres i no humans. En aquest sentit, i tal i com es pot observar al curt, les portes dels edificis tenen diferents alçades i manetes, els cotxes tenen seients reclinables amb múltiples opcions de moviment etc.

L'ús dels colors també és molt remarcable ja que encara que no s'apreciï del tot, la tonalitat de la pell dels personatges (i en aquest cas també del cotxe) es posen més en primer terme que la de la resta d'elements en escena. D'igual manera, ressalta el fet de la perfecta combinació de colors entre en Mike i el Sully (verd i blau/lilós) i l'ús, en termes generals, de la creació de paletes cromàtiques basades en colors pastel, contrastos i saturacions.