Red's dream és un curt d'animació 3D que la companyia Pixar va realitzar per a la Siggraph de 1987 a Anaheim (Siggraph és una conferència i mostra de treballs de la indústria dels CG, organitzada per l'associació homònima).

Ed Catmull, eminència en el món de la computació i actual president de Disney-Pixar, va demanar a la seva companyia que preparés un curt amb el software de renderització Chap Reyes per a presentar en la citada mostra.

L'encarregat de tirar endavant el projecte va ser, com no, John Lasseter, que va assumir la responsabilitat de gran part del procés de producció: va escriure el guió, va participar en l'animació i va encarregar-se de la direcció i la producció del curt. Però, tot i tenir-lo que considerar el pare de la criatura, s'ha de dir que Lasseter va estar molt ben escudat per dos animadors de luxe: Eben Ostby i William Reeves.

Aquest és el tercer curt en la història de Pixar, precedit per The Adventures of André and Wally B. i Luxo Jr. Són moltes les novetats que aporta aquest curt respecte els seus antecessors, sent les més destacables les escenes nocturnes de la ciutat, l'efecte de la pluja, el moviment dels malabars i, sobretot, la creació del primer personatge amb formes humanes que va fer la companyia, el pallasso Lumpy.

Quan Ed Catmull va demanar que es fes aquest curt, es van unir una sèrie de circumstàncies que van desembocar en el curt que estem analitzant. William Reeves estava treballant en grans urbanitzacions, en paisatges de ciutats i, en el més rellevant, en l'efecte de la pluja. Per la seva banda, Eben Ostby treballava en l'animació de bicicletes (el realisme en el moviment de les rodes, i tota la complexitat que suposa l'estructura mecànica d'una bicicleta). A tall d'anècdota, s'ha de destacar un petit gest en vers a Ostby que apareix al curt: la tenda de bicicletes es diu Eben's Bikes, un clar homenatge al seu treball amb les bicicletes.

I aquestes dues circumstàncies van ajuntar-se amb les ganes de la companyia per realitzar una escena nocturna, cosa que encara no era gens habitual en animació 3D. El que comportava fer un escena nocturna era realitzar una gran il·luminació, i els tres responsables n'eren molt conscients. Tan és així que, a dia d'avui, els propis creadors coincideixen en considerar aquest curt com el treball millor il·luminat de tots els de la primera etapa de la companyia.

Centrant-nos ara en la part tècnica, per a fer l'animació no es va utilitzar només un programa, sinó que se'n van fer servir diversos, adaptats a les necessitats de cada tipus d'animació. És a dir, per a realitzar el pallasso es van utilitzar, principalment, dos tècniques: primer es va fer una escultura amb Sculpey i, posteriorment, la digitalització la va fer un programa de digitalització 3D anomenat Polhemus.

Pel que fa als malabars que fa el pallasso (i posteriorment, en Red), un programa informàtic es va encarregar de realitzar els càlculs corresponents per a poder animar de manera "automàtica" les tres pilotes, i no tenir que fer manualment les paràboles per donar realisme a l'acció. Tot i això, també hi ha moltíssim treball manual, i un exemple d'això és el cartell amb el preu d'en Red, que va ser animat manualment pel propi John Lasseter.

Pel que fa a la part narrativa, Red's dream, ens explica la història, o més que la història, la situació per la que passa un petit monocicle -sembla ser que passat de moda- que viu abandonat en un racó d'una tenda de bicicletes. En Red se'ns presenta com un monocicle trist i solitari que ningú vol comprar. Viu rodejat de grans bicicletes d'últim model, cosa que provoca que cap client s'interessa per ell, tot i estar rebaixat de preu al 50%. Una nit plujosa, en Red somia en ser el monocicle d'un pallasso que actua en un circ. En el somni, en Red aconsegueix robar el protagonisme del pallasso, acabar fent malabars al centre de la pista i emportar-se l'ovació del públic. Però això només és un somni. Quan desperta es troba de nou en la seva crua realitat: la soledat de la tenda de bicicletes i el racó de les rebaixes reservat exclusivament per a ell.

Tot i que ja s'havia posat de manifest en el curt de Luxo Jr., s'ha de destacar l'habilitat dels animadors de la Pixar per a dotar d'expressions humanes a objectes sense rostres i molt allunyats de tenir les faccions pròpies dels éssers humans. En aquesta ocasió es torna a posar de manifest aquesta habilitat, aconseguint que un objecte tan inexpressiu com un monocicle expressi sentiments mitjançant els seus moviments. L'animació està tan ben treballada i la tècnica és tan depurada que sembla que estiguem veient-li el cap, els ulls o el nas, quan, en realitat, no estem veient res més que una bicicleta d'una sola roda. Però hi ha tanta vida en aquest monocicle que l'espectador s'acaba posant en la seva pell i es sent tan trist i frustrat com ell quan el somni acaba.

Però una de les coses que més xoca d'aquest curt, és el seu caràcter dramàtic. Si el comparem amb tots els curts de la Pixar, veurem que s'allunya força de la tradició de la companyia per a realitzar curts divertits, simpàtics, alegres. En aquesta ocasió, no ens trobem amb cap d'aquestes qualitats, més aviat al contrari: la primera imatge ja ens introdueix en un món gris, fosc, plujós, i la música, un jazz de caràcter melancòlic, reforça aquest ambient desesperançador i ombrívol. Personalment, crec que és el curt més trist que la Pixar ha realitzat fins al moment. Hi ha altres curts de la companyia que tampoc acaben amb un final feliç, però sempre s'intueix una espurna d'esperança (i de simpatia) en ells; esperança que no veiem per enlloc en aquest.

Tot i les múltiples coses destacables i innovadores que té Red's Dream, curiosament és l'únic curt de la Pixar (juntament amb el recent Mater and the Ghostlight) que no ha estat premiat ni nominat mai amb cap premi. Si el veiem a dia d'avui, això ens pot arribar a semblar normal però, fent una mirada cap enrere i veient-lo amb la perspectiva (històrica i tècnica) que s'ha de mirar, és un curt valent, amb una animació fluida, una ambientació excel·lent i una il·luminació brillant. Per sobre de tot, però, és una història amb cor, que ens compungeix i ens fa mirar al seu protagonista "inanimat" com si d'un ésser viu es tractés. Tan és així que, al final, tots acabem desitjant que els somnis d'en Red es facin realitat.