Knick Knack és en terminologia anglesa la paraula per designar aquests objectes record de vacances que no tenen cap funció, només la de fer bonic, que sovint omplen les prestatgeries de les cases. Aquest curt, per tant narra la història d'un ninot de neu atrapat dins d'una bola de vidre que intenta sortir de la seva esfera nevada per reunir-se amb altres records com ell; i en especial, amb una noia record de Miami. Tots els seus companys pertanyen a llocs càlids per això ell es troba sol a l'altre punta de l'estanteria. Després d'esforçar-se molt i d'intentar-ho moltes vegades, a cada mètode més rocambolesc i violent, aconsegueix sortir de l'esfera precipitant-se daltabaix de l'estanteria, però amb tanta mala fortuna que cau en una peixera i la bola de vidre torna a atrapar-lo impedint que es pugui reunir amb una sirena knick-knack que també l'esperava entre les plantes de l'aquari.

Aquest curt de la mà de John Lasseter és l'últim d'una sèrie de quatre destinada a lluir les capacitats tècniques del programari de Pixar en la seva primera etapa. Lasseter com a artista resident de la casa dota d'un pretext narratiu per poder veure en petites peces còmiques: transparències, textures, ombres, el programa de rendering Renderman, el controlador de partícules, el sistema Mimvy o Marionette etc.

La producció de Knick Knack ja va ser molt més àmplia. Van passar d'un equip de 5 persones a un de 12 i per primer cop tot l'equip va participar en el procés creatiu. Eben Ostby, Craig Good, Loren Carpenter, Bill Reeves i John Lasseter estaven molt cansats després del sobreesforç amb Tin Toy i volien fer un clàssic cartoon però amb una pel·lícula estereoscòpica en tres dimensions. Els interessava moltíssim la fotografia 3D i van treballar l'animació per separat amb perspectives dels dos ulls. Volien fusionar l'animació per ordinador i el referent transgressor de Chuck Jones i la Warner bros. Així van elaborar una història divertida, que l'ordinador pogués recrear molt bé,que recollia tot el que havien fet anteriorment i sense incloure figures humanes. Knick Knack és la culminació d'una feina ben feta des de 1986 amb la presentació del primer curt d'aquestes característiques (Luxo Jr) donat expressió a objectes teòricament inanimats. Destaca sobretot el programa controlador de partícules (usat per primer cop a The adventures of André and Wally B.) i una simulació de fluids simples amb ventiladors perquè els flocs de neu es moguessin. Però també textures de plàstic, fusta i altres materials, algoritmes per les ombres, expressivitat més treballada de les cares que es reinventen sobre la superfície blanca, etc. També és un mostruari de moviments complexos com el tremolor, les explosions, els rebots, etc. L'aplicació del desdibuixat de les coses, desenvolupat per Pixar, va revolucionar la industria al SiGGRAPH de l'any 1984. En definitiva són pretextos amb uns guions molt bons capaços de demostrar que l'animació també pot fer creïbles els personatges i explicar històries transmetent sensació de realitat. Per Lasseter els tres aspectes fonamentals a treballar són el personatge, l'entorn, i la narració en sí i en aquest sentit el guió és fonamental.

El procés de creació d'un producte d'animació es desenvolupa primerament definint quin serà l'aspecte de l'escena en quan a colors, llums, textures, formes i medi. Es decideix quins de tots els elements en pantalla s'hauran d'animar així com el grau de detall en funció de la distància amb la suposada càmera. En aquest sentit la profunditat de camp és essencial ja que ofereix tantes possibilitats que fins i tot Disney ha dit que no tornarà a produir, almenys de moment, en dos dimensions.

A continuació mils d'ordinadors amb unes capacitats de processament de vertigen produeixen l'animació en un procés que pot durar mesos o inclús anys en funció de l'envergadura del projecte. Finalment cadascun dels fotogrames produïts s'ha de renderitzar individualment amb RENDERMAN mitjançant una operació de durada variable d'entre 8 i 10 minuts per fotograma. Després de tot aquest complex procés només restarà muntar-ho i incorporar els sons i efectes pertinents a la banda de so.

Knick Knack és però molt més que això ja que recupera una línea de cartoon oblidada des del Looney Tunes de dibuixos gamberros i transgressors que s'allunyen de l'estereotip que diu que l'animació i els dibuixos nomes són pels nens. Aquest curt és un precedent del boom actual de pel·lícules 3D com Shrek que incorporen humor i subtileses a diferents nivells de lectura i que permeten disfrutar tan a grans com a petits.

No obstant l'acord de Pixar amb Disney per la producció de pel·lícules d'animació com Toy Story ha suposat també l'acomodació de les produccions a un públic familiar entès en el sentit més pudorós de la paraula i la renuncia altra cop a la línea transgressora. Així la inclusió del curt Knick Knack al DVD de Buscant a Nemo va implicar l'eliminació dels voluptuosos pits de la noia (motor inicial de la història) i també del canvi de sostén de la sirena.

Al 2004, Lasseter va ser guardonat amb el prestigiós premi que concedeix la Associació de Directors Artístics per la seva "Aportació Excepcional a la Imatge Cinematogràfica" així com un títol honorífic de l'American Film Institute. Aquests premis posen de manifest l'àmplia contribució d'aquest pioner narrador d'històries en el món de l'animació.

Pixar inicialment era una subdivisió d'animació dirigida per Ed Catmull i Alvy Ray Smith, de la Graphics Group, una empresa de producció de software i ordinadors per a grans corporacions. Els seus clients eren empreses explotadores de fosses de petroli, empreses de recerca biomèdica i també es dedicaven a l'optimització de renderings i modelatge. Lasseter va aconseguir entrar coma animador a l'equip de Ostby, Good, Carpenter i Reeves l'any 1984 per intentar fer visibles els progressos de l'empresa mitjançant petites peces còmiques. Amb la compra de la subdivisió de LucasFilms, Steve Jobs (cofundador de Apple) va llençar a l'èxit aquella petita secció que va adoptar el nom de Pixar. Van creure en un projecte innovador i sense precedents quan encara ningú s'atrevia a fer-ho, així doncs no és d'estranyar que a primera pel·lícula feta completament per ordinador fos seva (coproduïda amb Diney) I evidentment els va valdre un més que merescut Oscar l'any 1995; parlo de Toy Story.