2010. Odissea dos, de Peter Hyams, 1984. Va ser una segona part de 2001: Odissea en el espai (Stanley Kubrick,1968) rodada setze anys abans. Molt esperada per el públic, ja que poca gent va arribar entendre la complicada trama creada en la primera part. Odissea dos, nomida a set oscars a l'entrega de 1985, no va ser galardonada amb cap d'ells. No va tenir el gran èxit creat per la primera entrega però sí va convèncer argumentalment al públic de tots els seus dubtes creats anteriorment. No pas per això deixa de ser un gran èxit de ciencia-ficció en els seus temps.

2010: Odisea dos és una adaptació del llibre d' Arthur C. Clarke, 1982, que compon una saga de quatre llibres, 2001: Una Odissea Espacial, 2061: Odissea Tres i 3001: Odissea Final. Així doncs, com sempre succeeix al passar del llibre a film, alguns capítols no hi apareixen o son explicats d'una altre manera, però la base de l'argument si hi és. Tot hi així es pot considerar una gran adaptació, per la dificultat de la seva història.

La trama es basa en que nou anys després de que l USS Discovery es perdes en l'espai, s'envia desde la Terra una missió conjunta dels Estats Units y la Unió Sovietica. Viatgen al planeta Júpiter, amb l'objectiu de reactivar l'ordenador Hal 9000, que dirigía la nau accidentada, y descrobrir aixì que va passar a l'anterior missió, i el significat de les últimes trasmissions d'un dels tripulants, l'astronauta Bowman, on diu !Dios mío, hay miles de estrellas".

El doctor Floyd dirigeix la missió, que en la seva arribada a Júpiter es trobará amb el gran monolit negre, el qual pretenía investigar en la primera missió.

L'estil de Hyams varia molt del de Kubrick, on la seva única relació és l'argument, en comparació, desapareixen moltes trames de misteri, i passa més a l'acció. Va ser director de fotografía abans que director, i això es sol notar alhora de fer les pel·lícules, on els jocs de llum i ombres tenen un paper fonamental. En una aventura espacial, lógicament, no podía desaprofitar l'oportunitat de jugar amb el contrast total entre llum i foscor que li ofereix la recreació d'objectes ilumintats en el buit. Així doncs, per fí, tenim superfícies totalment negres quant no están sotmeses directament a una font d'iluminació, la "Leonov" es una meravellosa estructura repleta d'aquests conceptes.

Odissea dos consta d'uns grans efectes especials, en relació a la seva època (80's). Van utilitzar informació del Voyager per poder crear un Júpiter en 3D, lloc on es basa gran part de la pel·lícula. La seva banda sonora deixa molt a desitjar, comparant-la amb la primera entrega, en les obres clàssiques de Johann Strauss (fill) i Richard Strauss on hi van fer un magnífic treball.

Un cop més, la figura dels actors no aixeca passions, sinó que, com ja va passar en l'anterior, per a cap d'ells aquesta saga els porta a l'èxit. Ja que el film, no ressalta per els seus treballs, sinó per l'argument, el qual dóna molt a pensar, múltiples opinions sobre el seu significat, depenen de cada persona. Es un film que s'ha de veure si es vol arribar a entendre la primera part.

Peter Hyams venia de crear pel·lícules com Capricorn primer (1978) amb Elliot Gould o Atmósfera zero (1981) amb Sean Connery, Odissea dos, dóna més empenta a la seva carrera cinematogràfica, on podem trobar alguns films ja més actuals com Policia del Temps (1994) amb Jean-Claude Van Damme o El fi del dies (1999) amb Arnold Schwarzenegger. Actualment la seva fama no és la que va tenir la llançar aquesta segona part.