Tal i com defineix el productor d'Shrek, Jeffrey Katzenberg "Shrek és un conte de fades subversiu amb pinzellades de comèdia irreverent on hi destaquen les paròdies dels personatges de la factoria Disney". En aquest sentit val mencionar la constant sàtira que en aquesta pel·lícula es fa a les fábules clàsiques portades a la pantalla per Disney: Els tres porquets, Pinotxo, Peter Pan, Blancaneus, La Bella Durment, Robin Hood.... Els atacs a Disney arriven a la seva màxima expressió en la caracterització del 'dolent', Lord Farquaad en el qual hi ha una evident semblança amb el cap de Disney: Michael Eisner. Aquest fet, va més enllà de la pura competència empresarial entre ambdues companyies. Es podria parlar d'una mena de venjança de Katzenberg envers Eisner: A finals dels vuitanta, el productor va aconseguir resucitar Disney, una companyía que llavors estava propera a la ruina. Productor i ment pensant de pel·lícules com The Beauty and Beast i The Lion King, gràcies a ell, l'empresa va entrar en una segona època daurada. Al 1994, el president executiu de la companyia, Frank Wells, mor. Semblava evident que Katzemberg ocuparía el lloc vacant, però, Michael Eisner, l'home que l'havia fitxat, li va donar el càrrec a un directiu que acabaria durant un sol any. Amb aquest panorama, Katzenberg abandona Disney, i s'uneix a Steven Spielberg per a fundar Dreamworks, demostrant, així, que era capaç de fer grans projectes d'animació sense la companyía del ratolí.

Dreamworks, de la mà de Katzemberg va fer treballs d'animació com The Prince of Egypt, Chicken Run o Antz abans de crear la seva gran producció: Shrek.

Shrek, produida per l'esmentat Katzemberg, i dirigida per Andrew Adamson (encarregat dels efectes visuals de pel·lícules com Toys, Batman Forever, Batman & Robin o True Lies) i per la directora artística de The road to El Dorado, Victoria Jenson, ha estat un éxit com pocs en els últims anys en l'industria cinematogràfica. Sent un clar exemple d'un producte en el que tots aspectes han estat cuidats fins al més mínim detall. Des del guió, fins l'animació, passant per l'estratègia de marquèting o la banda sonora.

L'aspecte més tècnic, i el que a primer cop d'ull és el més impactant de la pel·lícula, com és el modelatge i l'animació per ordinador, va començar a agafar forma quan el 31 d'octubre de 1996 més de 275 animadors de Pacific Data Images, (PDI/Dreamworks), van iniciar el rodatge que quatre anys després donaria el seu fruit. La composició facial dels personatges, els movimients i les gesticulacions arriven a un nivell de realisme molt elevat, que junt amb l'excel·lent treball fet en l'ambientació, aconsegueix que l'espectador s'introdueixi dins d'aquest món insòlit.

Les principals innovacions tècniques emprades en aquest camp de l'animació per ordinador, varen ser principalment dues: Una evolució del sistema facial, utilitzat per primer cop a Antz, que dota, per exemple a Shrek de la capacitat d'amagar els seus sentiments (es a dir, diu una cosa però en realitat en pensa una altra); i el Fluid Animation System (també anomenat FLU, i desenvolupat amb presència catalana), que recrea la densitat i el comportament d'elements com l'agua, el fang o la lava.

Partint de ninots de plastelina, es van dibuixar els personatges, i gràcies al programa facial, es va recrear l'esquelet de cadascún. Seguidament, i mitjançant un simulador, es va recobrir els músculs i la pell, programada per a que reaccionés talment com un rostre humà, amb els seus defectes i les linies d'expressió. Per al cos el procés va ser el mateix: disseny de l'esquelet, músculs, pell per a les zones descobertes i teixits per la roba, que s'arruga i canvia el seu color depenent de la llum.

Un exemple de la minuciositat que hi ha darrere de cada escena és el següent: cadascún dels iris dels personatges es va treballar separadament, amb l'objectiu que reaccionessin a la il·luminació dissenyada per cada moment, al igual que els 60.000 pèls que configuren a Donkey i els fils que pengen de la roba de l'ogre. El resultat, que hagués pogut arrivar a ser molt més realista, hiperfotogràfic, segons Katzenberg, es va desestimar perqué no ho van considerar per tractar-se d'un conte de fades.

Un altre exemple d'aquest treballat projecte va ser la posada a punt dels personatges. Només per Fiona es van necessitar 27 animadors que vàren inventar per ella fins i tot una manera de caminar propia.

En quan a l'ambientació, cal dir que es va situar l'acció en 36 escenaris diferents, un rècord fins aleshores. Amés de 2.550 extres: 1.000 per a la seqüència del torneig i uns altres 1.500 per a la de la boda, tots diferents, gràcies a un arxiu de caps, tipus de cos, cabell, cares i roba que es van combinar per a dotar a cadascún d'una certa individualitat. Després d'aquest procès de treball, s'ha assegurat que cada segón de la pel·lícula va precisar d'un dia de treball d'equips de fins a 25 persones.

La banda sonora, molt acertada, hi juga un paper fonamental. Destaquen temes de Leslie Carter, Dana Glover, The Proclaimers o Smash Mouth, sent d'aquests últim el tema principal de la pel·lícula: I'm a believer.

Un fet, que va funcionar molt bé com a eina de marquèting, sense cap mena de dubte va ser la incorporació de veus d'actors famosos als personatges. Així doncs Mike Myers (Austin Powers) li va ficar la veu al mateix Shrek, Cameron Diaz (Charlie's angels) a la Princesa Fiona i Eddie Murphy (Dr. Dolittle) a Donkey. A la versió espanyola les veus de l'ogre i el seu acompanyant van ser dels membres de la parella d'humoristes Cruz y Raya.

Tot i aquest dispendi de medis, que auguraven un excel·lent resultat final, de res hagués servit sino es disposava d'un bon argument i guió. Lluny de ser una excusa per exhibir l'inversió productiva del film, l'argument i el guió van ser el gran acert dels seus creadors. Inteligent, irònic, novedós i trencant tots els cánons dels contes de fades.

Shrek, un ogre solitari i malcarat vivia feliç en la solitud de la seva casa lluny de tothom. De sobte, aquesta tranquilitat es veu trencada per la visita d'una multitud de personatges dels contes de fades que han estat explusats d'on vivien per Lord Farquaad. Shrek arriva a un acord amb Farquaad: resacatará a la princesa Fiona -que es troba presonera en un castell custodiat per un drac- per a que aquest es casi amb ella i així poder ser rei. A canvi l'ogre recuperarà la seva vida en solitutd. En aquesta missió l'acompanya Donkey, un ase que no para de parlar. La missió de rescatar la princesa del drac, resulta menys dificultosa del que s'esperaven, degut a que es tractava d'una dragona, la qual s'enamora de l'ase. Tot i que ella intenta per tots els mitjans possibles que Donkey no marxi, ell, Shrek, i la princesa rescatada finalment s'escapen del castell. En el camí de tornada , Fiona, que degut a un encanteri es transforma cada nit en un ogre, i Shrek s'enamoren, però degut a un malentès no es declaren fins a l'últim instant.

La primera projecció del film va ser al Festival de Cinema de Cannes del 2001. Presentada amb gran rebombori, va ser la primera pel·lícula d'animació que s'hi exibia en la Competició Oficial des de 1973 any en que s'hi va presentar The nine lives of Fritz the cat).

Comptant amb el beneplàcid de públic i crítica, tampoc se li van resistir tota mena de galardons, entre els que destaca l'Òscar de 2002 a la millor pel·lícula d'animació, que va assolir tot i competir amb Monsters Inc. de Disney (probablent superior tècnicament) i Jimmy Neutron: Boy Genius. També destaca la consequció de set premis Annie (considerats com els Òscar de l'animació) el mateix any.