El Bullet Time o Temps de Bala és un efecte especial, que, tot i que ens resulta ja molt familiar, es va crear a finals del segle passat com un efecte especial per a una pel·lícula.

De fet el nom Bullet Time Photography l'hi van atorgar a aquest efecte els germans Andy i Larry Wachowski, que van dirigir la trilogia de The Matrix. El concepte de Bullet Time es va aplicar per primer cop en la primera entrega d'aquesta saga, The Matrix (1999).

El Bullet Time és un concepte que consisteix en realentir extremadament el pas del temps o fins i tot congelar el pas del temps, de forma que l'espectador pot observar esdeveniments gairebé imperceptibles degut a la seva velocitat, com per exemple, el vol de les bales disparades per una arma, a més de tenir un domini total del moviment, de forma que mentre la seqüència es realentitza, el punt de vista de l'espectador es pot anar movent al voltant de l'objecte filmat.

En el cas de la primera entrega de la trilogia, l'efecte es va aconseguir amb una combinació entre fotografia i disseny per ordinador.

L'empresa encarregada dels efectes especials i visuals d'aquesta pel·lícula va ser Manex, una empresa especialitzada en efectes visuals del nord de California. El grup de persones que treballava per aquesta empresa va fer possible la creació de l'efecte del Temps de Bala, i John Gaeta, el seu director, és un dels majors artífexs.

Abans de res, es filmava l'acció que s'anava a gravar utilitzant càmeres convencionals. Aleshores, els moviments de la càmera es previsualtitzaven amb un software molt avançat, per poder situar les càmeres estàtiques al llarg de la trajectòria en que es gravaria l'acció final. Aleshores, s'havien de col·locar les càmeres estàtiques de gran precisió en el camí marcat anteriorment pel software, assegurant-se de que estaven situades de forma idèntica a com s'havia determinat. Aquest procés és molt laboriós i complicat, ja que el muntatge físic d'aquestes càmeres és molt important perquè tot el procés surti com cal. Un cop muntades totes les càmeres en la pista, les càmeres es disparaven seqüencialment a intervals molt curts de temps, de forma que l'acció fotografiada es desenvolupava a temps extremadament lent mentre el punt de vista es movia a temps real.

Les fotografies preses en el set es traslladaven aleshores als ordinadors per començar el procés purament assistit per ordinador. S'havia d'agafar tota la informació presa per les càmeres i tractar-la per aconseguir que el resultat fos òptim per mostrar-lo a la pel·lícula. Les fotografies obtingudes es van ajuntar creant una seqüència, però els colors de cada una eren diferents i cada lent de les càmeres tenia característiques lleugerament diferents. Així, els responsables dels efectes especials de The Matrix van haver d'aplicar software d'interpolació per aconseguir transicions suaus. A més es van generar per ordinador nous fotogrames que s'inserien entre les fotografies originals, s'incrementava substancialment el frame rate, de forma que les imatges es poguessin passar a la velocitat desitjada sense que l'ull humà ho percebés.

Tot aquest procés es duia a terme en un set tancat, de forma que es fotografiava l'objecte al qual se li volia aplicar l'efecte Bullet Time, és a dir, els protagonistes del film. Tot això es feia amb un fons de color verd per poder aplicar un fons generat per ordinador. És a dir, en les sequències de The Matrix on apareix l'efecte, de fet, els únics elements reals són els actors.

Els fons de les escenes estan totalment generats per ordinador. Es prenien fotografies del set original en perspectiva, per facilitar la tècnica de render basada en imatges. Després, utilitzant tècniques de fotogrametria -tècnica que es basa en fotografies per mesurar objectes (ja sigui en 2D o 3D)- es reconstruia l'escenari necessari pel fons. La tècnica utilitzada a The Matrix es basaven en el treball que van realitzar George Borshukov -membre del grup de Manex- i Paul Debevec al film The Campanile Movie a la Universitat de Berkeley.

Tot el que no fos l'actor real està generat per ordinador, per exemple l'aigua que esquitxa un dels protagonistes en una de les escenes en Bullet Time es va aconseguir mitjançant complexos sistemes de partícules.

Per últim s'ajuntava el fons amb les imatges enregistrades en Bullet Time de l'actor, per aconseguir l'escena definitiva. Combinar la fotografia real amb el disseny per ordinador li dóna més flexibilitat a la tècnica, i aconsegueix, des del meu punt de vista, uns resultats increïbles de realisme.

En canvi, en la segona i tercera entregues de la saga -The Matrix Reloaded i The Matrix Revolutions-, l'efecte del Bullet Time ja no es va fer a partir d'una combinació de fotografia real i ordinador, sinó que les escenes d'aquestes dues pel·lícules rodades en temps de bala estan fetes íntegrament amb ordinador.

En el segon i tercer film les escenes que els Wachowski volien realitzar eren molt més espectaculars i complicades que en la primera pel·lícula de la saga, i per això, com el cap de l'equip de Manex, John Gaeta va reconèixer "...no podem anar més lluny utilitzant la tecnologia de les primeres escenes en Bullet Time. Era massa restrictiu i molt laboriós. El concepte de Bullet Time necessitava passar a la tecnologia real que suggeria.". Així, la fotografia real va desaparèixer de l'efecte i tots els efectes van passar a ser generats per ordinador, sobretot, per necessitat. Així, aquest fet va fer que es necessités una tecnologia que encara no existia.

En primer lloc es van crear rèpliques virtuals en 3D dels actors principals de la pel·lícula, per poder gravar les escenes impossibles de realitzar per a un humà de forma realista. Per aconseguir-ho es va utilitzar la tècnica del motion capture (captura del moviment), per enregistrar de forma precisa els moviments dels actors.

Després, per crear els personatges virtuals complets s'afegien músculs i roba fotorealística, i per aconseguir crear expressions humanes reals en els personatges virtuals, es va haver de crear una nova tècnica que van anomenar Universal Capture. Aquesta tècnica consisteix en que cinc càmeres de gran resolució i molt potents es posen en semicercle al voltant de la cara de cada actor, i mentre aquest va representant certes emocions i expressions, les càmeres graven l'actuació amb el mínim detall. Després s'utilitzen aquestes cinc gravacions per extrapolar les formes de la cara dels personatges amb una resolució extrema.

Finalment es van ajuntar les textures facials a la resta del cos per aconseguir actors virtuals amb gran realisme. Aquest es fusionaven amb els altres efectes visuals -fons, objectes i altres efectes digitals- per aconseguir les escenes definitives.

Segons el meu punt de vista, les seqüències fetes amb aquestes tècniques són increïbles tenint en compte que, excepte en alguns determinats moments en què es nota que l'acció està generada per ordinador -sobretot degut als moviments un xic irreals dels personatges-, semblen pràcticament reals tot i el fet que estan íntegrament generades per ordinador. No obstant això, crec que fer l'efecte Bullet Time amb càmeres fotogràfiques reals li atorga més realisme a les escenes que en el cas que estiguin totalment aconseguides per ordinador, tot i les seves limitacions.

Des que l'efecte Bullet Time va aparèixer a la pel·lícula The Matrix es va fer molt popular ràpidament, ja que era un efecte totalment innovador, i això va fer que moltes altres pel·lícules incorporessin aquest efecte, algunes d'elles arribant fins i tot a l'extrem d'avorrir-lo -com per exemple Alone in the Dark-.

Un altre camp en el que l'efecte del Temps de Bala està d'actualitat i s'utilitza molt sovint són els videojocs. Aquest efecte s'ha utilitzat en molts videojocs arran de l'aparició a la pel·lícula The Matrix. La utilització del Bullet Time als videojocs segueix una pauta molt marcada, normalment es tracta d'una funció especial que realenteix el temps del joc mantenint a velocitat real el punt de vista del jugador, de forma semblant a com s'utilitza als films. Així, es pot utilitzar l'efecte ja sigui per esquivar bales dels enemics, realitzar acrobàcies, esquivar amb un cotxe controls policials i moltes altres accions. Els videojocs de la saga The Matrix, com no podia ser d'una altra manera, incorporen aquest efecte, i un dels primers jocs amb Bullet Time i també un dels més representatius pel seu èxit va ser Max Payne (2001).