El repte amb el que es va crear i a on es van centrar gran part dels esforços de la creació de la pel·lícula de Jurassic Park era el de convèncer a tot el públic que realment els dinosaures filmats eren reals, segons paraules del mateix Denni Muren (supervisor d'efectes especials de ILM) "tothom ha vist centenars de pel·lícules de dinosaures però mai ningú n'ha vist un", ja que tothom fins a les hores era perfectament conscient que el que mirava eren simplement una sèrie d'efectes especials més o menys elaborats , però a partir d'aquesta pel·lícula aquesta frontera es fa molt intel·ligible, i aquesta és justament la raó per la qual ha marcat una època en aquest context.

Fins a aquell moment els dinosaures eren creats amb efectes especial mitjançant tècniques com per exemple l'ús de lents per augmentar llangardaixos, marionetes o disfresses de goma, però el mètode més efectiu era el "stop motion animation", on es feien animacions fotograma a fotograma modificant la posició de dinosaures en miniatura. Alguns dels animadors més destacats amb aquests sistemes eren: Ray Harryhausen (THE SEVENTH VOYAGE OF SINBAD, JASON AND THE ARGONAUTS), Willis O'Brien (KING KONG, THE LOST WORLD) i Jim Danforth (WHEN DINOSAURS RULED THE EARTH), però ni de lluny aconseguien els resultants obtinguts a Jurassic Park. El "Go-motion" per la seva banda va ser creat per la companyia de George Lucas Industrial Light & Magic (ILM), que utilitzava ordinadors per controlar petits motors que a la seva vegada controlaven les marionetes, amb resultats força espectaculars com a DRAGONSLAYER

Mark Dippe, Co-Visual Effects Supervisor de Jurassic Park va iniciar els experiments amb els dinosaures CG (Computer Generated) a ILM, que es el sistema utilitzat a la pel·lícula posteriorment , va ser el primer en denotar totes les avantatges del treball amb es dinosaures digitals en contra dels models tradicionals, gràcies en gran mesura a la eliminació del cablejat, motorització i simplement el pes i forma de les miniatures. Generar imatges per ordinador permet que els models es moguin en qualsevol eix espacial, en qualsevol direcció i poden ser articulats en qualsevol punt.

Els models dels dinosaures fets servir per Jurassic Park es van construir de dues maneres. La primer tecnologia era mitjançant un làser que llegia miniatures de dinosaures dissenyades pels artistes conceptuals de la pel·lícula, així doncs les mesures dels dinosaures quedaven enregistrades, i per tant els animadors podien manipules les juntes dels dinosaures com si es tractessin de models tradicionals, però en format digital amb tots els avantatges d'enregistrament, emmagatzematge i correcció que això representa. Quan tots els esquelets estaven llestos, ILM (fent servir les tecnologies desenvolupades per la creació de Terminator 2) van aplicar capes de color per representar pell i musculatura, i textures a la pell dels animals que es modificaven amb el moviment de les articulacions (aquestes capes també podien ser fàcilment manipulades). A més de tot això també es podien fer efectes de il·luminació, reflexions, sombrejat i fins i tot efectes de pluja i humitat (a una escena fins i tot hi ha excrements d'ocell a sobre la pell d'un dinosaure que es troba envoltat d'aus.)

Tots aquests efectes després es van ajuntar amb filmacions de paisatges que es van dur a terme a Hawaii, a on els moviments dels actors es van coordinar amb els moviments preestablerts dels dinosaures. Tot això es duia a terme en un període que oscil·lava entre les 6 i les 10 setmanes.(temps entre filmació i unió de les escenes CG i les normals).

L'altre manera de crear les CG era incorporant el treball d'un animador professional com Phil Tippett que ha treballat en la creació de pel·lícules com STAR WARS, ROBOCOP, DRAGONSLAYER i WILLOW. En un principi Tippett anava a crear els models "go-motion" per a Jurassic Park però al final va tenir que treballar en conjunt amb ILM quan Spielberg va decidir de fer servir les CGI. Tippett va treballar amb el seu propi equip treballant amb un aparell que es deia "Dinosaur Input Device" (DID), amb el qual un animador manipulava una maqueta de dinosaure cablejada amb sensors especials capaços de detectar els moviments i això quedava enregistrat a un ordenador de ILM que utilitzava la informació per aplicar la a un esquelet digital.

Segons Muren el sistema de "go motion" ha quedat obsolet front a les avantatges que ofereixen les CG ja que els ordinadors permeten molta més facilitat i flexibilitat amb la creació dels models , a més d'una llibertat total de càmara , es a dir es poden rodar escenes amb les càmares en moviment en qualsevol direcció i angle, amb els models en moviment ja que no estan restringits per cablejats ni tan sols limitacions físiques, a més els ordinadors anul·len tots els problemes d'enregistrament, enfocament i posicionament o velocitat dintre dels frames.

Un altre dels grans esforços invertits a la creació dels dinosaures va ser el contractament de paleontòlegs experts per treballar amb els tècnics de ILM, per poder generar els models més precisos possibles amb els coneixements històrics coneguts. Però així i tot hi havia moltes preguntes que els productors de la pel·lícula tenien que contestar, com per exemple, com un animal de 6 tones i que caminava sobre dues potes podria atrapar un jeep?.

Muren també destaca que degut als grans avanços tecnològics la feina de creador d'efectes cada cop és mes difícil, per la falta de guies i perquè els espectadors ja no centren la atenció en els defectes de la creació (que anteriorment en molts casos era poc creïble) si no en la interpretació dels personatges digitals i la fidelitat amb la realitat.

L'altre gran problema al que s'enfrontaven els animadors eren la forma en la que es devien moure els dinosaures, per aquesta raó van tenir que estudiar el moviment de molts animals actuals (van fer safaris, visites a zoos, estudies d'anatomia i musculatura, classes de pantomima i comportament, etc.) i generar una espècie de collage de formes de moviment i comportament que conceptualment pogués ser similar al comportament dels dinosaures reals, o millor dit al comportament esperat o acceptable (en molts casos simplement es feia el moviment més creïble per al públic).

Però encara que les CG presentessin totes aquestes avantatges, també tenen llocs on poden ser superats per els efectes més tradicionals, com per exemple en filmacions de plans molt propers, en aquests casos el millor sistema és construir un tros de dinosaure a tamany real amb la major quantitat de detall possible. Stan Winston que també havia treballat a pel·lícules com ALIEN, PREDATOR i TERMINATOR 2, a on va demostrar ser un expert en la creació de monstres creïbles, i que anava a ser qui dissenyés els dinosaures per la versió original de Jurassic Prak, va crear tot un conjunt d'animatrònix per a la pel·lícula que anaven des de cues i potes fins a un tiranosaure Rex de 4'5 tones i 12 metres de llarg (també van ser creats tratges de goma per a que actors poguessin interpretar el paper de dinosaures petitons, en escenes a on interactuaven amb els actors de molt a prop)

Per facilitar la creació d'escenes amb tots aquests robots Tippett va inventar el "ANIMATIC" que consistia en fer reproduccions sobre paper que després es passaven a cinta de les escenes que es volien rodar fent servir ninots en lloc dels actors. Però així i tot rodar aquestes escenes era molt complicat i en molts casos la imaginació de Spielberg tenia que prendre la iniciativa i treballar amb les avantatges i desavantatges (especialment de moviment) que li presentaven els robots, com per exemple amb els velociraptors que en un principi havien de tenir una presència i moviment molt més semblants als d'un ocell, però per limitacions dels models van tenir que ser tractats d'una forma molt més lenta i amenaçant. Aquesta era una de les coses en les que Spielberg insistia molt al rodatge, que els Dinosaures fossin tractats com a animals, i no com a monstres com fins a les hores a Hol·lywood , un sistema utilitzat per aconseguir ho va ser fent filmacions més llargues dels models, com si es tractés d'un documental, donant temps a la gent de observar els models, observar les seves activitats, veure com caçaven, donar'ls-hi motius per les seves activitats, etc. Així al mateix temps es donava un sentit de realisme a la pel·lícula ja que el públic entenia que els dinosaures eren animals salvatges i perillosos com qualsevol altre (però amb unes quantes tones de més).

L'avanç més important d'aquesta pel·lícula però es la composició d'imatges, fent servir software de control de moviment per ordinador, els operadors de ILM podien reproduir qualsevol moviment fet per la càmara original (fins i tot d'altres més complicats), per coordinar els moviments, zooms i enfocs de les imatges digitals amb els de l'escena original i els actors, això permetia introduir els dinosaures en qualsevol situació sense cap mena de problema.

Jurassic Park ha marcat una època per trencar totes les barreres dels efectes especials tradicionals i la manera d'entendre'ls, va donar un tomb complet al sector lligant lo encara més a l'avanç tecnològic i esborrant cada cop més la barrera que separa l'art i la tecnologia.