'Cool World' (Ralph Bakshi, 1992)
|
|
Món guai
L'any 1992, de la mà del director d'animació Raplh Bakshi, es va estrenar aquesta producció mig real mig animada, traduïda en el nostre país com "Una rossa entre dos móns".
En Ralph Bakshi, director i productor de dibuixos animats i ocasionalment de pel·lícules "reals", va ser molt conegut durant els anys 60 i 70 per mítiques produccions com "Fritz, the Cat" o d'altres no tan rellevants com "The Lord of the Rings". Aquest director solia ser força reconegut pel seu caràcter controvertit i transgressor.
"Cool World", està ambientada entorn a l'època de finals dels anys 50. La trama comença quan el soldat Frank Harris (un jove i desconegut encara Brad Pitt) torna a casa després de combatre a la Segona Guerra Mundial.
Res no fa pensar que seguidament, l'espectador, asistirà a un canvi radical en el fil argumental de la pel·lícula: un passeig en motocicleta i un bar de carretera, mare i fill disfrutant del trajecte i dos individus beguts al volant, un inevitable accident i... un Frank Harris desorientat i resorgit en un món completament desconegut i replet de dibuixos animats (també anomenats Doodles). Així és com engega aquesta pel·lícula: una més d'un gènere ja iniciat anteriorment amb l'estrena del film "Qui va enganyar a en Roger Rabbit?", l'any 1988.
"Cool World" és un món animat paral·lel al món real, en el qual hi regna una norma bàsica i inquebrantable: cap Noid (humà) es podrà relacionar sexualment amb cap Doodle (dibuix animat). Si això es produís, es podrien arribar a destruir ambdós móns.
Així doncs, en aquest context és on cal situar a en Frank Harris, un dels principals protagonistes ja esmentat anteriorment. En Frank, s'encarregarà de vetllar per la seguretat i s'assegurarà de que cap ésser (sigui Doodle o sigui Noid) comprometi la integritat dels dos móns.
Com en tota pel·lícula de ficció, sempre que tenim un personatge bo, per contra, sempre en tenim un altre de pervers i malvat. És en aquest punt en el qual hem d'introduir la cruel i egoista Holli Would (protagonitzada per una exuberant Kim Basinger) i que junt amb en Frank Harris i alguns personatges més, formaran l'eix principal de la pel·lícula.
Mentre en Frank Harris aporta estabilitat i firmesa a aquest món animat, la Holli, amb tots els seus encants, farà trontollar sovint aquesta estabilitat tot seduint tot humà (Noid) que "aterri" a Cool World.
L'objectiu principal de la perversa Holli és el de transformar-se en una persona de carn i ossos per tal de poder sentir sensacions que només els humans tenen.
Finalment, i després de molts intents, la Holli, acabarà seduint a en Jack Deebs (un quasi desconegut David Byrne). En Jack, un dibuixant de còmics i creador del mateix "Cool World", per tal d'evadir-se de la realitat, va crear aquest món mentre estava empressonat.
A partir d'aquest moment, la pel·lícula adoptarà un estil purament policíac: per una banda tindrem la Holli i l'enamorat Jack tot intentant fer-se amb el control del món real i per l'altra, tindrem a en Frank que haurà de tornar de nou al seu món per tal de controlar aquesta situació i poder evitar d'aquesta manera, mals majors.
Val a dir que com a pel·lícula d'animació, la present és força bona: les animacions així com la interacció entre dibuixos animats i personatges reals, està força aconseguida. Cal remarcar, que Bakshi va emprar tècniques de Rotoscopia (ja emprades per ell mateix en d'altres de les seves produccions) per tal d'aconseguir aquest major realisme.
Tot "Cool World" en si, és un magnífic món replet d'animacions: hi ha animacions des del més pur estil Walt Disney (similars a en Micky Mouse) fins a animacions d'alló més avantguardistes.
És una llàstima el fet de que Bakshi recreés aquest enorme món replet de centenars i centenars d'animacions diferents. Personalment opino que hi ha massa animacions per a tant poc protagonisme: realment acaben tenint protagonisme un parell o tres d'animacions i poc més de tres actors reals. Aquesta pel·lícula és qualitativament força bona en quant a l'animació. El que fa que aquesta pel·lícula hagi passat desapercebuda és el fet de que l'argument en si és força inconsistent, incoherent i força avorrit. El que fa que d'altres pel·lícules del mateix gènere ("Qui va enganyar a en Roger Rabbit?", "Space Jam", "The Mask" entre d'altres) hagin estat més reconegudes públicament que no pas la present pel·lícula, és el fet d'haver combinat bons gràfics amb un bon argument. En el cas de "Cool World" a més, es repeteix una temàtica ja vista anteriorment en d'altres reconeguts títols del mateix gènere: el fet de tenir dos móns paral·lels que donat un fet "x", s'entrecreuen i es produeix una barreja entre ambdós móns, sovint problemàtica.
Cal comentar que en part, el fracàs que va suposar la pel·lícula "Cool World" es va deure a que bàsicament no es va permetre que la idea original de Ralph Bakshi s'arribés a produir i que a més, per aquella època, s'estrenessin altres grans èxits de taquilla com són "Terminator 2" o "El Silenci dels Anyells".
La idea original de Bakshi, tractava sobre un dibuixant de còmics que s'"embolica" amb una de les seves creacions i d'aquesta relació en resulta un individu mig humà i mig dibuix animat. Aquesta idea va resultar massa horrorosa per a la Paramount Studios, i que en un intent moralista, va acabar per reescriure de nou el guió.
Carme Molina (A&T'05)
|