L'any 1987 un nou mite de la ciència ficció va néixer, rere l'ombra de mites com Terminator o Alien, però amb una personalitat pròpia que l'hi va suposar el reconeixement i el seu lloc dins de la llista de criatures més terrorífiques i ferotges de l'historia del cinema. El gènere estava d'enhorabona en el moment de l'estrena gràcies a dos obres mestres com son Alien i la seva seqüela, així com la primera part de Terminator, i dir que Predator va aconseguir destacar-ne llavors en diu molt de la importància que va tenir.

Les claus del seu éxit podriem trobarles en l' intel·ligent us de la tensió, complementat amb escenes d'acció molt aconseguides, gentilesa tant del conegut John Mctiernen (La Jungla de Cristal) i en un memorable disseny de la criatura, a càrrec de Stan Winston, autor d'altres memorables com van ser els ja mencionats Alien, Terminator, Eduardo Manostijeras, Jurassic Park... etc. També l'us d' Arnold Schwarzenegger com a reclam comercial va contribuir-hi notablement.

El Depredador en sí (Predator en l'original) es podria descriure com a un humanoide de més de dos metres d'altura, que fa servir una combinació de tecnologia rústica (des de llances fins a ganivets) y futurista (armes de foc, visió nocturna, visió infrarroja, visor tèrmic, invisibilitat), i molt pocs escrúpols, apassionat per la caça (la única motivació que li fa visitar el nostre estimat planeta terra). Les condicions de la criatura, especialment la invisibilitat, permeteren un lluïment remarcable en el aspecte técnic de la pel·lícula, sense comptar amb un pressupost espectacular, pero que amb l'enginy suficient va aconseguir escenes memorables en la que el suposat caçador, el ésser humà, equipat amb les últimes armes de foc del moment, es converteix en presa d'un guerrer pràcticament indestructible.
L'argument ens situa en una jungla de Sud América, on un grup de marines és enviat en una misió de rescat, pero les circumstancies els portaran a dur una lluita de vida o mort contra el ferotge depredador que dona títol a la película.

La pel·lícula va gaudir d'una curiosa seqüela en la que Danni Glover perseguia a la criatura pels edificis de San Diego, on l'intriga i el suspens de la primera van ser sacrificats al preocupar-se més pels efectes especials (industria en constant evolució), fet que va repercutir durament en el resultat final. També es va trobar a faltar el curiós carisma dels típics marines nord-americans de la primera part, ja que ara tot el pes cau sobre l'esquena de un únic protagonista més aviat innocent.

Un altre element negatiu va ser el canvi de localiztació, doncs la ambientació va perjudicar la tensió, ja que treure la criatura d'un habitat més natural per a la seva caça va fer perdre encant i personalitat. Potser val la pena esmentar-ne la part final, en especial per als fans de l'obra mestre de Ridley Scott, Alien i l'octau passatger, primer per el disseny de la nau espacial de la criatura i després per una seqüència en la que es pot apreciar el cap d'un Alien com a trofeu.

L'èxit de la criatura, a més d' incontables productes de màrqueting, va propiciar diversos spinoff en el món del còmic, a destacar-ne Alien Vs Predator, on els universos de ambdues criatures eren ajuntats d'una manera tant natural com creible, donant com a resultat productes de qualitat notable. Important mencionar l'adaptació de Alien Vs Predator al món dels videojocs en el gènere dels "shot-em-up", jocs d'acció en primera persona, amb molt bones crítiques tant entre els seguidors d'ambdues sagues (per la fidelitat amb les que eren tractades) com per els amants dels jocs d'acció; com a punt d'interès, el joc donava la oportunitat de viure l'aventura des de tres punts de vista diferents, el Depredador, el de l'Alien, o un marine, cadascún d'ells molt ben representat per les seves habilitats per a la caça. Molt aviat el joc va atreure l'interès de l'industria cinematogràfica, i el projecte Alien Vs Predator, després de varies disputes per temes com el guió o qui seria el director, va acabar consolidant-se en un mediocre film, que va acusar la falta de valentia de director i guionistes a l'hora de mostrar ambdós universos, limitant-se a mostrar-nos els dos monstres barallant-se en situacions varies, amb l'ésser humà exercint de presa, en un film de serie B bastant prescindible. La pel·lícula rebrà una continuació en Alien Vs Predator 2, pero res fa pensar que pugui aportar res d'interessant.

Es una pena doncs, que Depredador, com a tota saga d'èxit, hagi sofert la sobreexplotació d'una industria sense cap tipus de pietat, i la incomprensió d'un públic incapaç de valorar justament gèneres amb tant potencial com és el de la ciència ficció. Pel contrari, es curiós com una figura com aquesta hagi trobat molts millors resultats en cuant a cualitat en el món del cómic i dels videojocs. Es interessant i recomanable veure com es nota fins a quin punt artistes sense tant pressupost pero amb amor per l'obra han sapigut treure-li un bon profit.

Predator te doncs, un millor lloc en el cor de tota una legió de seguidors d'aquesta subcultura freak formada com a alternativa a la comercialitat més degenerativa; llàstima que no desperti tant d'interés en general, pero per desgracia l'art pateix cada cop més la falta de perspectiva.