Primer els dinosaures habitaven la Terra i n'eren l'espècie dominant. Van aconseguir el seu màxim desenvolupament a l'era Juràssica. De sobte, es produí una extinció total d'aquests éssers.

65 Milions d'anys després, l'home habita la Terra i n'és l'espècie dominant. Ha aconseguit un alt desenvolupament de la pròpia espècie però li fascina explorar, descobrir i imaginar.

L'home ha sentit curiositat pel seu passat, pel passat de la Terra i pel passat de l'Univers. L'home, un gran explorador, sap que abans que ell la Terra havia estat habitada per dinosaures. Uns éssers que el captiven per la seva grandària, majestuositat i domini. Uns éssers que ha estudiat a fons i que, tanmateix, atreuen l'atenció de grans i petits, d'estudiosos i badocs.

En una illa de l'Atlàntic, John Hammond ha fet un descobriment impressionant. A partir de les troballes de restes de sang de dinosaure, ha aconseguit crear clons de dinosaure. Prepara l'illa per a convertir-la en el parc d'atraccions més gran i impressionant de la Terra; apte per a la visita dels curiosos, que estaran protegits per estrictes mesures de seguretat. "No hi hem escatimat res" repeteix constantment en Hammond. Abans però d'obrir-la al públic, organitzen una estada per a tres experts (dos arqueòlegs i un matemàtic) que n'hauran de donar l'aprovació. A partir d'aquí, les aventures, l'acció i els problemes, estan servits.

Aquesta és la realitat que va crear Michael Crichton i que va ser Steven Spielberg qui la transportà a la gran producció familiar de Jurassic Park. Sobre ella, caigueren tres Òscars, dinou premis, quinze nominacions, moltes ovacions i moltes crítiques.

"Per honrar l'existència dels dinosaures. Una combinació de paleontologia, creativitat i tecnologies innovadores" digué Steven Spielberg.

En la pel·lícula que s'estrenà l'onze de juny de 1993, s'hi gastaren més de 900 milions de dòlars americans. Aconseguint però una imatgeria digital fabulosa, un efectes impressionants i una banda sonora de luxe a càrrec de John Williams.

L'antecessor del Park Juràssic va ser el clàssic film de "El Món Perdut" de 1925. També ha rebut fortes influències de la també mítica pel·lícula de "King Kong". Tot plegat, era un tema que no venia de nou, però aquesta vegada, el repte era veure dinosaures de veritat enlloc de ninots en moviment.

Van ser tres anys creant noves tecnologies i modificant-ne de velles. Va dir Stan Winston (dissenyador): "És una combinació perfecta d'Art i Tecnologia". "Anar més enllà de Terminator II" deia Denis Muren.

Van estar tres setmanes grabant els exteriors. L'illa de Hawai va ser on es van grabar els exteriors corresponents a l'illa de Jurassic Park, excepte l'escena exterior amb el Tiranosaure-Rex que es va grabar a Califòrnia. Les excavacions que apareixen en la pel·lícula també foren grabades a Califòrnia.

A part d'uns grans exteriors i d'unes imatges generades per ordinador impressionants, també cal a destacar els efectes sonors, sense el quals, la imatge no semblaria real. El so dels dinosaures va ser un dels grans problemes que se'ls plantejava a l'equip de Spielberg. Les cordes vocals i organs interns, a diferència dels ossos, no han perdurat en el temps i, per tant, no hi ha indicis ni senyals que ens puguin aclarar quin so feien els dinosaures. Per dissenyar el que seria aquests sons, van recórrer a la Font, a la natura. Així doncs, el so del T-Rex és una barreja entre el so agudíssim d'un dofí i el so profund d'una morsa marina. També van enregistrar sons d'aus, rèptils i mamífers varis.

En la pel·lícula, també van necessitar ajuda dels més prestigiosos paleontòlegs. Entre ells, Jack Horner, qui supervisava l'ús i vida que se'ls donava als dinosaures. Horner és un gran defensor de la teoria de que els dinosaures van ser antecessors de les aus, i no dels rèptils, cosa que ha quedat reflectida a la pel·lícula.

"La gent vol la realitat" (S. Spielberg)