'Neurar' (Y. Kawaguchi, 1996)
|
|
Metaballs
Yoichiro Kawaguchi es presenta actualment com un dels artistes més importants d'imatges generades per ordinador del món. Va néixer a Japó el 1952 i es va graduar al "Kyushu Art Technical Institute". A part del treball artístic és professor a "Nippon Electronics College's Art and Science Laboratory".
La seva línia de treball és basa en el model que ell ha anomenat "Growth model". El "Growth model" consisteix en un algoritme que s'introdueix a l'ordinador i aquest actua com a motor per a produir imatges sintètiques. La característica principal d'aquest algoritme és que està basat en els patrons matemàtics que Kawaguchi ha observat en petxines, el fons marí, corall, plantes... Això li dóna a aquestes imatges tota una vessant orgànica, al estar basades en mesures que es troben a la natura ens trobem amb "espècies" que podrien haver existit en un passat o bé existir en un futur remot.
Com passa en la música aleatòria és un patró extern el que guia la creació i el resultat final de l'obra d'art, en el cas d'aquesta tendència musical com a qüestionament de la pròpia creació i l'activitat artística. En el cas del "Growth model" també s'utilitzen patrons externs però ja no tant aleatoris, sinó que estudiats i buscats, que junt amb la gran capacitat de generar de l'ordinador, utilitzat com a motor, ens portin a resultats alhora inesperats i alhora propers a nosaltres, pel seu caràcter orgànic.
A més, no es tracta d'un procés tancat que acaba amb la consecució d'una imatge, sinó que l'ordinador va rebent noves instruccions i modificant les imatges. Es tracta d'imatges evolutives, com en la natura, el temps fa canviar i modifica les espècies per fer-les optimitzar al seu entorn, les fa evolucionar. El mateix passa amb les espècies de Kawaguchi que han sofert una evolució de trenta anys.
Els resultats de tot aquest procés són unes imatges de multiplicitat de formes, totes amb l'element comú de les "metaballs", esferes de densitat viscosa. Aquests components omplen la imatge de formes arrodonides, oscil·lants, etc. Mai deixant de banda la vessant orgànica, per això molts cops ens recorden a la textura de l'aigua, de fulles, dels núvols, peixos tropicals...
Però com hem dit abans l'obra de Kawaguchi és una constant evolució i cada any ha donat lloc a diferents tipus de resultats del "Growth model" depenent de l'algoritme que el composava i també de les innovacions tecnològiques. Per això la introducció de l'Alta Definició és una detonant en el treball d'aquest artista, ja que com ell mateix afirma li permet explorar de forma molt més minuciosa les formes, textures i possibilitats de les imatges sintètiques. "Personalmente, me gustaría ser capaz de sentir físicamente las siempre nuevas y frescas imágenes conseguidas gracias a los logros de los ordenadores de imágenes de alta definición. Quiero describir el agua cálida subtropical como un objeto purificado existente en un reino de rebosante brillantez ".
L'evolució del "Growth model" comenta l'any 1975. En aquest any les imatges generades tenen un caire geomètric i sense color. Es tracta d'una fase molt embrionària, encara no s'han introduït les línies corbes però si que ens poden remetre a microorganismes vistos per microscopi.
A l'any següent s'introdueix el color i es comencen a arrodonir les formes, ens trobem encara davant una gran simplicitat però podem començar a pensar en el que seran les imatges de Kawaguchi. Aquesta línia d'evolució conclou l'any 77 amb imatges com "Crown 04" Entre els anys 80 i 82 comença a investigar en estructures més complicades basades en patrons de petxines i corall.
A partir de l'any 83 comença l'evolució més complexa del "Growth model", tant a nivell de formes com de colors, s'introdueixen les metaballs. En aquestes imatges ja ens trobem submergits en universos fantàstics, molts cops ens recorden al fons marí i a elements que el componen com peixos tropicals, meduses, coralls...
La ultima evolució és l'any 1999, on el "Growth model" deriva en quatre línies diferents, molts cops ja parlem d'imatges en moviment: - Fossy, imatges de textures i formes compactes, de tons rosats i platejats, de caràcter més abstracte. - Wriggon, uns elements barreja de corall i tentacles, composats per textures rallades de tons verds, inunden la imatge, recorden a un camp de gespa psicodèlic. - Nebular, imatges de textures més líquides, en alguns casos semblants a núvols, ens donen una idea d'espai desconegut. - Gemotion, és tracta d'una creació interactiva que projecta les imatges de Kawaguchi sobre els participants, creant tota una atmosfera.
En definitiva, ens trobem una proposta artística que reflexiona sobre la possibilitat creadora dels ordinadors. De com la utilització de l'ordinador com a motor ens pot dur a resultats completament nous però alhora basats en les pautes de la natura. Les imatges de Kawaguchi són tot un catàleg de possibilitats en que podria haver derivat la natura i per això, tot i el caràcter eminentment sintètic de les imatges, totes tenen un toc familiar.
Marta Marce (AVD'06)
|