Yoichiro Kawaguchi és un artista japonès que es dedica a l'art visual generat per ordinador, ja siguin animacions en vídeo o instal·lacions. Va neixer al 1952 a Tanegashima, i al 1976 es va llicenciar en Comunicació Visual i Disseny per l'Institut de Disseny Kyushu. Al 1978 va obtenir un Master a la Universitat de Tokyo, on viu actualment. Ja durant els seus estudis va començar a desenvolupar un estil clar i personal sempre fent ús de la infografia (computer graphics), que ha continuat desenvolupant amb gran dedicació paral·lelament a la seva vida professional. En acabar el master, va començar a ensenya a la Universitat Tsukuba, de Tokyo.

La seva obra és molt intensa i alhora experimenta múltiples variacions en el seu estil totalment personal. Les seves creacions són imatges sintètiques abstractes amb uns referents orgànics. Sovint aquestes imatges esdevenen videos i les formes mouen transformant-se en d'altres formes, tot mantenint un univers ple de colors i volums peculiars.

La seva trajectòria comença amb el desenvolupament d'obres d'animació computeritzada com Pollen (1975), experimentacions amb imatges 2D en blanc i negre on hi ha un algorisme de repetició a través del qual s'intueix el seu estil en un estat molt primitiu. En treballs posteriors (Lines, Crown, Tentacle, Horn, Emerge) segueix el seu treball amb la incorporació del color i la introducció molt elemental encara de la tercera dimensió. Al treball Tentacle (1980) explora la creació de cargols, una primera indagació en les formes orgàniques, molt característiques de la seva obra. Un any més tard, a Horn, aplica a aquests models el 3D i el colorit propi d'obres posteriors. A partir del 1982 participa activament en les edicions de Siggraph. L'any 1984 reb el premi a l'Eurographics de Copenhaguen amb el seu treball Morphogenesis, on ja es veu un salt qualitatiu en la direcció de les seves obres posteriors gracies al desenvolupament del model Growth.

Aquest model es basa en un complex algorisme de construcció i generació de formes gràfiques a l'ordinador a través d'una estructura recurrent. El que diferencia els algorismes de Kawaguchi es que estan extrets de patrons matemàtics que ell ha observat a la natura, en elements com les petxines, els cargols, el corall, la vegetació... De tal manera que l'ordinador, a través d'un programa genètic, genera noves formes i imatges que no representen la realitat, sinó que son abstraccions que recorden els essers vius. Cal dir també, que l'altre element característic de l'art de Kawaguchi son les anomenades metaballs, que s'introdueixen al 1983 amb el treball Emerge. Les "metaballs" són esferes viscoses que aporten a les imatges generades per els algorismes un aspecte més arrodonit i amb volum.

El resultat de Morphogenesis és una animació de formes totalment abstractes de colors i amb una textura brillant que es van movent com si fossin masses biscoses i transmofmant-se en altres formes que sovint tenen una analogia que recorda a les formes orgàniques. Els seus treballs posteriors (Origin, Ocean, Float, Embryo) son variacions en la mateixa línea cada vegada més perfeccionades i amb una textura més acurada. Flora, del 1989 sembla transportar a l'espectador a un mon estrany, entre el fons del mar i l'interior d'un esser viu, on es recorre un seguit d'espais tots ells amb una atmosfera particular.

La seva obra es comença a exhibir en diversos festivals de tot el món, i obté alguns premis, com a Parigraph, Paris (1987) i a Images du Futur, a Montreal (1987). Al 1991 reb el premi d'animació al Festival Ars Electronica, Linz (Austria) amb Eggy (1990), una animació en la mateixa línea, amb petites variacions formals. Posteriorment realitza animacions en la mateixa direcció: Festival (1991), Mutation (1992). A Artificial Life Metropolis "Cell" (1993) recrea un món en blanc, negre i blau on el metall i la tecnologia són els objectes que poblen un espai de ciència ficció sense personatges. Cada vegada els treballs de Kawaguchi són més sofisticats i detallats, tal es el cas de Neurar (1996), Paradise (1997), Fossy i Wriggon (1999). A l'any 2000 desenvolupa Nebular, un món amb tonalitats blavoses i una textura acuosa. En aquest punt, les metaballs i el model Growth estan ja molt abançats i tenen molta precisió gracies, entre d'altres factors, a l'avenç de la tecnologia i les tècniques digitals.

Un any més tard, Kawaguchi dona un salt qualitatiu i presenta a Siggraph la instal·lació interactiva Gemotion, on els visitants poden controlar i generar per ells mateixos les imatges en temps real.

A partir del treball de Gemotion, Kawaguchi es comença a plantejar els reptes per tractar l'espectador com a un receptor actiu, que s'involucri en la creació, no tansols que l'observi de manera passiva. Així, Yoichiro Kawaguchi continua treballant i investigant, un artísta que crea obres d'art observant les formes orgàniques que es troben a la natura i destil·lant-ne algorismes matemàtics. Les seves imatges són una mescla de tecnologia i ordre amb móns orgànics, vius i aleatoris. Un resultat ple de color i atmosfera que és sens dubte un treball plenament artístic i amb molta personalitat.