INTRODUCCIO: QUE ES LA PANSPERMIA?

El problema de la biogènesi, és a dir, de l'origen i desenvolupament de la vida, ha estat una constant al llarg de la història. Des de finals del segle XIX les diferents teories al respecte s'han dividit de la següent manera: en primer lloc, aquelles que defensen un origen diví, compatibles amb diferents modalitats de creença religiosa, entre elles el creacionisme. En segon lloc, les que atribueixen a la vida un origen etern. Aquestes, tal i com el seu propi nom indica, són en si mateixes una paradoxa; el terme origen implica un començament temporal mentre que el terme etern l'exclou. Per tant, aquestes teories eliminen directament el problema de l'origen de la vida. En tercer lloc, trobem les anomenades de generació espontània, compatibles amb les d'origen diví. A continuació, les seguidores de la hipòtesi de l'atzar creador, és a dir, aquelles que atribueixen a la vida un origen no diví. Per últim, situem aquelles que conceben la vida com a resultat d'un ampli procés evolutiu que s'inicià en els components últims de la matèria.

A Occident han dominat durant segles les teories basades en la generació espontània o abiogènesi, per la fàcil relació amb la creació divina de la vida. La generació espontània però es pot interpretar des de diverses òptiques. En l'Antiguitat, Demòcrit l'interpretava de forma materialista al concebre-la com el fruit de la reunió a l'atzar de determinats àtoms capaços d'engendrar vida i rebutjant qualsevol relació teològica. D'altra manera, la concepció vitalista i animista d'Aristòtil defensava la necessitat d'intervenció d'un principi formal estructurant en la matèria, que segons ell en el cas dels éssers vius eren les diferents ànimes: vegetativa, sensitiva i intel·lectiva. Per l'alt contingut religiós dels seus pensaments, la seva teoria hilemòrfica va ser àmpliament acceptada per la ciència durant segles.

Al segle XVII el reduccionisme mecanicista de Galileu i Descartes posava el primer contrapunt en concebre els fenòmens vitals com a lleis mecàniques. De fet, fins ben entrat el segle XX amb el desenvolupament del darwinisme, la batalla entre mecanicistes - reduccionistes i vitalitstes - animistes va ser contínua.

La teoria de la panspèrmia va desenvolupar-se en aquest context, en oposició al corrent vitalista. A grans trets, defensa l'origen extraterrestre de la vida i significa literalment "gèrmens/llavors per tot arreu". La inclouríem dins les concepcions eternalistes de la vida, apuntades ja en l'Antiguitat per Anaxàgores, que manifestà que la vida s'originà per un conjunt de gèrmens eteris, de forma que el planeta haura pogut ser sembrat per gèrmens vinguts d'altres móns. Al Renaixement, Giordano Bruno proclamà que hi havia éssers vius en altres móns existents al voltant del Sol.

Al 1862 un experiment de Louis Pasteur descartà per sempre la teoria de la generació espontània, i al 1870 els físics Lord Kelvin i Hermann von Helmholtz reobrir la possibilitat de que la vida vingués de l'espai. Al 1907, Svante Arrhenius publicà L'esdevenir dels móns, on sostenia que uns gèrmens o espores inicials van ser transportats a la Terra per radiació còsmica. El mode transport dels gèrmens varia en les diferents teories panspermianes: si, com diu Arrhenius, el transport es produeix per radiació còsmica, parlem de radiopanspèrmia. Si el transport és a través de cometes o meteorits, parlem de litopanspèrmia,

Seguint la línia del temps, al 1953 Stanley L. Miller i Harold C. Urey demostren a través de l'anomendada síntesi de Miller la formació espontània dels aminoàcids essencials per a la vida. A partir de la mescla de vapor d'aigua, metà, hidrogen i amoníac (freqüents en l'atmòsfera primitiva de la terra) van mostrar com se sintetitzaven els aminoàcids fonamentals per a la vida: cianhídric i andenina (component de l'ATP, l'RNA i l'ADN). La conclusió de l'expleriment va ser la Teoria de la Síntesi Prebiòtica, que dista de les hipòtesis de la generació espontània en diferenciar que la vida té lloc en les propietats fisicoquímiques de la matèria, i no en la matèria en sí mateixa. Miller, juntament amb Darwin, posà les bases del paradigma científic majoritàriament acceptat. Els llibres de text de biologia expliquen l'origen de la vida en aquesta línia, tot i que cal dir que alguns apunten, a mode d'introducció, la possibilitat que la vida sigui d'origen extraterrestre.

Al 1970 els britànics Fred Hoyle i Chandra Wickramasinghe van ampliar la hipòtesi de l'origen extraterrestre de la vida a la terra, seguint la línia de la litopanspèrmia, i creant el que actualment es coneix com panspèrmia moderna o forta. La peça clau en la reelaboració d'aquesta teoria va ser el descobriment de restes de vida en la pols de la llum de les estrelles. A partir d'aquí, van proposar que els cometes transporten vida bacteriana a través de les galàxies i que l'aigua i el gel de que estan formats funcionen de protecció contra la radiació còsmica; aquesta és la base de la panspèrmia moderna. A partir d'aquí, Hoyle i Wickramasinghe van lligar la seva teoria amb el darwinisme. Partint de l'acceptació que el desenvolupament de la vida es conformà al llarg de 4.000 milions d'anys, neguen que els salts genètics que permeteren una evolució superior es deguessin només a mutacions aleatòries i recombinació de gens. Segons ells, en els salts genètics hi va contribuir també vida extraterrestre. Aquesta nova versió, tot i introduir el paradigma de Darwin, tampoc ha estat validada per la ciència.

KARL SIMS, ART DIGITAL GENERATIU: LA FUSIO DE DUES VOCACIONS.

A Karl Sims ningú li va dir que no es podia estar a l'hort i a la vinya alhora. Estudià Biologia i Computer Graphics a l'Institut Tecnològic de Massachusetts, i trobà probablement la millor combinatòria entre els dos estudis.

Com a biòleg, Sims és un fidel defensor de les teories darwinianes. L'evolució de Darwin "la llei del més fort", és el procés de selecció natural que ha permès la creació del fenomen de la vida tal i com avui la coneixem a través de la supervivència i la reproducció de les espècies. Tal i com veiem abans, la part menys clara de la teoria darwiniana és l'orgien en sí de la vida. Tot i que la ciència ha acceptat la Síntesi Prebiòtica com a principi vital, hem observat com l'alternativa a Miller era l'origen extraterrestre de la vida en la versió de Hoyle i Wickramasinghe. Aquesta versió és la que Sims posa en escena a Panspermia (hem d'entendre que és aquesta interpretació, degut a les seves conviccions darwinianes), una obra creada al 1990 amb la intenció de "situar a l'espectador enmig d'un món virtual amb una agressiva reproducció de formes de vida intergalàctica, i mostrar-li el simple cicle de vida d'aquest inusual sistema d'autopropagació ". I és que Panspermia és un procés cap-i-cua, l'inici i el final són extrems que es toquen. Segons Sims, l'obra té com a tema principal suggerir els mètodes biològics no manifestos que s'utilitzen per crear un nivell inusual de complexitat. De fet, "caos, complexitat, evolució, autopropagació d'entitats i naturalesa de la vida*", són els principals conceptes que vol transmetre en els 2 minuts i 10 segons que dura el seu treball, així com també vol incitar a fer una reflexió sobre la totalitat de la vida planetària entesa com una sola entitat. Per tot això, Sims utilitza les tècniques d'evolució artificial, és a dir, càlculs matemàtics processats informàticament, per a seleccionar alternativament les estructures emergents finals d'entre totes les mutacions de formes sorgides (software utilitzat originalment per crear boscos animats en 3D). Sims introdueix els mecanismes descrits per Darwin dins l'ordinador, però si la vida va necessitar 4 bilions d'anys en evolucionar, ell aconsegueix accelerar el procés i reduir-lo a pocs minuts; al seu art se l'anomena art digital generatiu.

Però la devoció de l'autor per l'evolució va molt més enllà i no es tradueix senzillament en el fet material de programar codis matemàtics. La finalitat de la seva labor és també reflectir la seva concepció de la ment humana: "de la mateixa manera que la vida es reprodueix de planeta en planeta, les idees, els llenguatges, les teories, les creences religioses i els estils artístics poden considerar-se subjectes a la reproducció i selecció, de forma que només les millors passaran d'un individu a un altre"*. D'aquesta manera, a més combinar a la perfecció biologia i disseny gràfic, l'artista manifesta la seva pròpia concepció del sistema de pensament humà basat en la interacció entre individus.

En aquest sentit, puc dir a títol propi que l'obra de Sims que millor integra aquests tres aspectes és Genetic Images (1993), una instal·lació interactiva que mostra la teoria de l'evolució en imatges en 2D (enlloc d'espècies) i que permet la participació de l'espectador. La vocació biològica de Sims hi és present en el ja esmentat darwinisme, la vocació de dissenyador gràfic es manifesta en la programació del mecanisme de selecció, i la interacció de l'espectador s'efectua en el moment en que aquest escull una imatge d'entre les 16 que li són mostrades, fent que sobrevisqui per sobre les altres. La imatge triada per l'espectador es reprodueix donant pas a una imatge igual però amb lleugeres modificacions. A mesura que més espectadors fan la seva pròpia tria, augmenta el nombre d'imatges, de manera que cada vegada són més complexes visualment. Aquesta obra és per tant, un altre exemple d'art digital generatiu. La seva versió millorada (en 3D) va aparèixer al 1997 i s'anomenà Galápagos.

Genetic Images i Galàpagos no tant sols són una mescla homogènia de les vocacions de l'autor, com ja ho era Panspermia. Aquestes obres són també interacció entre home i màquina, en la que l'home fa la tria i la màquina l'executa. Des de GenArts*, comparen la hipòtesi del biòleg Richard Dawkins (publicada en el seu llibre The Blind Watchmaker) en la qual l'evolució és prou hàbil com per aconseguir la complexitat sense la intervenció d'un dissenyador, amb l'obra de Sims, en la qual les imatges 2D són capaces d'evolucionar soles.

Què vol explicar Sims? Si el creador de Genetic Images és Karl Sims, qui és el creador de l'evolució? Hem vist en la introducció que hi havia més d'una teoria sobre l'origen de la vida que contemplava també el darwinisme. És la panspermia l'origen de la vida? Per Sims segurament sí. Però no estem aquí per posar en dubte les seves creences, sinó per reconèixer el seu mèrit. Obres com Genetic Images assenten les bases tant tecnològiques com ideològiques (interacció dels intel·lectes humans i aplicació dels resultats en favor de l'evolució en tots els sentits) per a la construcció d'un futur no tant llunyà.

Sims, Karl (1993): Genetic Images. Publicat originalment a Revue Virtuelle Notebook 5, París, Centre Georges Pompidou, 1993.