El 1994 Walt Disney Pictures va aconseguir trencar amb tots els referents fílmics que tenia, oferint amb El rei lleó una pel·lícula per a tots els públics que aportava uns ideals morals molt més reflexius i tendres que s'estenien més enllà de la història d'amor entre un príncep i una noia.

Animation, encarregats de l'animació del film, remunta la seva trajectòria en aquest tipus de films al 1937, amb Blancaneu i els set nans. Els avenços tecnològics els han permès oferir films cada cop més realistes i professionalitzats, a més de líders de taquilla, com ara La sirenita, Toy Story, El viaje de Chihiro, Buscando a Nemo o Shrek, entre molts altres.

Els directors del film, Roger Allers i Rob Minkoff, tenien molt clar que no volien seguir amb els esquemes amb els que s'havien dissenyat tantes altres pel·lícules. Sabien que era un projecte molt arriscat pel qual molts no hi apostaven; pels professionals era fàcil escollir entre una història protagonitzada per animals o un èxit cantat, com seria Pocahontas. Però es van equivocar. Els directors van estudiar molt a fons com tractar els paisatges de flora i fauna per a que seguissin la realitat alhora que no deixés de ser un dibuix animat.

La pel·lícula de El rei lleó realitzada en 2D, no està feta tota per ordinador per molt que pugui semblar-ho. Pràcticament tot està dibuixat i pintat a mà, exceptuant certes escenes que no haguessin sigut possibles de realitzar amb les tècniques tradicionals. Una d'aquestes és la que veiem a la estampa; el protagonista es veu envoltat per una estampida de nyus, escena que sí està feta per animació en 3D amb ordinador.

La voluntat d'aparentar la realitat per produir aquesta escena va posar en funcionament un seguit de mecanismes que van donar com a resultat aquesta gran seqüència, una de les més emocionants del film. Per aconseguir això els animadors van dibuixar a mà un model de nyu i per una altra part, van elaborar material gràfic d'aquest dibuix. A partir d'aquest material els encarregats d'animació per ordinador van passar aquest model a una representació tridimensional.

El mètode que van utilitzar per a crear el moviment en tres dimensions va ser l'extrapolació. D'aquesta manera s'aconseguia que una figura realitzés el moviment de córrer i la càmera pogués jugar a moure's i enfocar des de qualsevol punt. Un cop realitzat el moviment de la figura sobre sí mateix, la següent passa consistia en dibuixar una línia transparent que marcaria el recorregut de la figura en moviment. Per augmentar el realisme, es va aconseguir que l'animal s'inclinés lateralment en cada corba de la línia.

Un cop obtinguda una figura en moviment i que es desplaça, falta crear l'estampida. Per a això eren necessaris uns 800 nyus que tinguessin certs caràcters independents per no crear un efecte mirall, i alhora dotar-los d'elements que reforcessin el seu realisme. És per això que és va crear una ombra sota la figura inicial del nyu ja que realitzar aquest treball un per un hagués suposat molta feina.

Així doncs, es va crear un programa especial amb el qual les diferents figures poguessin esquivar-se, ja que els creadors no volien que xoquessin. En aquest programa apareixien un seguit de punts dividits en dos conjunts. Aquests punts simulaven imants; a cada nyu li en corresponia un, i en el moment de creuar-se els imants es repel·leixen amb la qual cosa s'aconseguia l'efecte amb el qual els nyus s'esquiven. Per a controlar tots aquests punts, cada conjunt estava organitzat de tal manera que seguís un punt líder. Els punts seguidors (nyus), segueixen el seu líder i en el moment de creuar-se amb l'altre agrupació de nyus s'eviten. Per finalitzar el moviment només falta marcar que cada conjunt segueixi una direcció que en un determinat moment els faci creuar.

Amb l'objectiu d'acoplar tot aquest procés al seu contorn, el fons va crear-se com una quadricula tridimensional que s'ajustava a la imatge i perspectiva del dibuix de fons, i per on es marcarien les línies imaginaries per les quals líders i seguidors circularien.

Però la feina no acaba aquí. A cada nyu se li va otorgar una prova de color a l'atzar per tal que cada nyu fos únic. D'aquesta manera era més fàcil distingir-los per poder retocar-los individualment. Així, els animadors seleccionaven els nyus que més els interessava per relentitzar-los respecte a la resta, fer-los més ràpids, més baixos, alterar-ne les posicions, etc.

Ja només quedava colorejar-los. A la primera fase és va fer en blanc i negre per veure les games de grisos. Després es van seleccionar un seguit de colors dins d'un mateix cànon entre els quals poguessin colorejar-se els nyus; marró, negre, gris, cru, més foscos, més clars... així doncs automàticament es van colorejar a l'atzar els nyus seguint aquest patró de colors.

La gran feina realitzada va col·locar El rei lleó entre els deu millors films de l'any. Aquesta pel·lícula va ajudar molt al desenvolupament de les pel·lícules d'animació amb la aportació en 3D i la tècnica de manades, desenvolupament que alhora em pogut observar en tot el cinema, arribant a pel·lícules tant increïbles com Matrix.

La manipulació d'escenes per ordinador estan a l'ordre del dia, tant sigui per crear efectes materialment impossibles de realitzar com per crear elements totalment surrealistes. Per desgràcia trobem pel·lícules que aconsegueixen efectes meravellosos però obliden tenir en compte que mai s'ha de descuidar la trama.