"A l'Àfrica Occidental [hi ha la creença] de que tots tenim moltes ànimes. Hi ha l'ànima que habita al cos, l'ànima dels somnis, i per últim, existeix l'ànima que viu a l'espessor. La protagonista de la meva instal·lació és l'ànima que viu al món exterior, i per aquesta raó he creat un mon sintètic ple de criatures sintètiques, per donar un entorn a aquesta ànima fugitiva."

Així explica Rebecca Allen d'on sorgeix la idea de "The bush soul" a una entrevista per a Art Futura. La dissenyadora d'aquest projecte és una artista nord-americana reconeguda internacionalment. La seva extensa obra parteix de la tecnologia com a mitjà per la creació artística. Els seus treballs van des del 3D fins la instal·lació, passant pel video, la performance, els interactius i el disseny.

"The bush soul" és una instal·lació interactiva semblant a un videojoc on el navegador pot interactuar amb els elements d'un món estrany, entre sintètic i natural. L'imaginari està íntegrament creat en 3D i no pretén en cap cas ser realista. El protagonista és una ànima de persona representada per una esfera que desprèn energia. Els altres habitants són ents que deambulen pel món amb un comportament animal i amb els quals el navegador pot interactuar a través de l'ànima protagonista.

El habitants del mon han estat portats a la vida a través de programes que defineixen el seu comportament i els seus desitjos. Un personatge pot estar dotat amb sentiments cap a qualsevol objecte del mon. Aquests sentiments condueixen els moviments dels personatges i afecten les seves reaccions. A partir de la interacció d'aquests comportaments simples pot sorgir un entorn força complex. A més hi ha la possibilitat de que dos navegadors accedeixin alhora a la interfície. De tal manera que mentre un navegador pot explorar l'entorn virtual, un altre pot habitar el cos d'alguna forma de vida artificial. Per tal de connectar el programa informàtic i el navegador s'empra un joystick semblant al de les videoconsoles.

Per a la realització d'aquest interactiu va ser fonamental dissenyar una base estructural que suportés l'entorn de "vida" virtual, i després la introducció dels elements accessoris. Finalment es va treballar la interacció de l'ànima-protagonista amb els elements de l'entorn virtual. Per dur a terme aquest treball es va recórrer a un equip interdisciplinari d'estudiants d'informàtica, disseny i música de l'UCLA (Universitat de California, Los Angles). Cada estudiant contribuïa a una part especialitzada del projecte, però tots ells van haver d'experimentar diverses disciplines, la qual cosa va permetre als estudiants d'informàtica treballar en el camp artístic.

Aquesta instal·lació interactiva és un dels treballs d'Allen, realitzat entre 1997 i 1999, i configura una part de la seva intensa carrera, pionera en el seu camp. Rebecca Allen és una artista reconeguda internacionalment i una investigadora inspirada pel potencial de la tecnologia avançada, l'estètica del moviment i per l'estudi del comportament dels éssers vius. Durant les últimes tres dècades, Allen ha treballat extensament a Europa i als Estats Units produint treballs enfocats cap a les noves formes artístiques relacionades amb la tecnologia. Les seves instal·lacions interactives, pel·lícules i les seves importants performances han rebut un gran reconeixement dins els camps de les belles arts, les arts escèniques, l'entreteniment mediàtic i la recerca tecnològica.

Als inics de la seva carrera, al 1978 Allen va formar part del grup d'investigació del MIT's Architecture Machine Group (predecessors de MIT Media Lab). Al 1980 va ser investigadora senior de la prestigiosa companyia NYIT (New York Institute of Technology) Computer Graphics Laboratory, on es va anar endinsant al nou camp emergent de les arts aplicades a les noves tecnologies. Entre els anys 1993 i 1995 va ser Directora Creativa i Productora executiva a la companyia de videojocs Virgin Interactive Entertainment. Més tard, va dirigir el projecte Emergence a l'UCLA, un estudi referent a la vida artificial, entorns virtuals en 3D. Entre el 2003 i el 2005 Allen va ser Investigadora i directora al Media Lab Europe a Dublin (Irlanda). Actualment Rebecca suporta un grup d'investigació al Departament de disseny i mitjans artístics de La Universitat de California, Los Angles (UCLA).

Durant tot aquest temps Rebecca també ha dissenyat i dirigit projectes d'avantguarda per nombrosos clients incloent TimeWarner, Island, Mattel, Philips, Nintendo, CBS, NBC, FOX, PBS, l'Exposició Universal de Sevilla '92, l'Exposició Universal de Taejon '93, Apple i DARPA. El seu treball artístic s'exhibeix internacionalment i es part de la col·lecció permanent del Whitney Museum de Nova York i del Centre d'art contemporani de Paris Georges Pompidou. Els seus premis inclouen un Emmy per l'èxit excepcional i individual en disseny.

El treball d'Allen ha creuat els límits de l'art, el disseny i la ciència. Ha treballat extensament a Europa i a Estats Units, produint treballs enfocats cap a les noves formes d'art i de tecnologia a Espanya, Alemanya, Itàlia, Anglaterra Nova York i Los Angeles. Ha col·laborat amb artístes com Kraftwerk, Mark Mothersbough de Devo, John Paul de Led Zeppelin, Peter Gabriel, Carter Burwell, Twyla Tharp, Joffrey Ballet i La Fura dels Baus.

Rebecca Allen ha publicat més de 25 articles i ha realitzat conferències per tot el món. Ha rebut més de 25 premis i beques i més de 20 encàrrecs de treballs tecnològics basats en l'art tan d'Europa com d'Estats Units. La seva obra s'ha exhibit en més de 135 exhibicions i s'ha emes en nombrosos programes televisius.

Durant els últims dos anys i paral·lelament a les col·laboracions per la UCLA, Rebecca Allen ha estat treballant amb la creació de l'ordinador XO per la campanya One Laptop per Child, -un dels projectes amb més ressó mediàtic en els que Allen ha participat- un projecte impulsat per Nicholas Negroponte i del que Allen n'és la directora executiva. El portàtil XO és un prototip autosuficient i molt barat pensat per acostar la tecnologia dels ordinadors personals als nens de països subdesenvolupats. Per solucionar els problemes d'autogeneració d'energia es va recórrer a la instal·lació de plaques solars, però també a la incorporació d'una manivela que en girar-se transforma l'energia mecànica en energia elèctrica.