'Musée du Louvre' (Montparnasse/RMN, 1997)
|
|
Museo del Louvre
Avui dia el terme "interacció" es troba molt present en la nostra societat eminentment digital i especialment atreta per tot allò que suposi avenços tecnològics importants. Però la interacció no és un concepte nou, sinó que des dels inicis de l'informàtica es busca el màxim de connexió possible entre l'usuari i la màquina.
Han estat diversos els intents que s'han fet de millorar l'interacció sobretot pel que fa a les interfícies i també ha estat molt fructífera la recerca de continguts que resultessin interessants per l'usuari des d'un punt de vista interactiu. És a dir, que per crear un producte interactiu no basta amb digitalitzar un llibre i proporcionar la seva lectura a través de la pantalla d'un ordinador, sinó que s'ha de buscar donar-li un valor afegit a aquesta experiència, de manera que complementi l'experiència inicial sense que pugui arribar a substituir-la mai.
A la dècada dels noranta, van ser molts els CD-ROMS que es van crear amb propòsits documentals, sobretot des de l'àmbit artístic o educatiu. En aquest suport teníem la possibilitat de presentar textos acompanyats d'imatges i sons, i sobretot, la possibilitat de crear bases de dades interactives i fàcilment accessibles tant als experts com pels usuaris menys coneixedors de la matèria.
En el camp de l'art, molts museus van editar CD-ROMS seguint l'experiència pionera i capdavantera del museu del Louvre de París. Aquest CD-ROM està basat en un disseny gràfic d'interacció molt elegant que permet navegar fàcilment pels seus continguts i que ha fet que hagi estat reconegut com un dels referents de l'anomenat edutainment, una proposta d'experiència audiovisual basada en l'exploració mitjançant l'interacció d'uns continguts clarament educatius o didàctics.
Aquest primer CD-ROM del Louvre, editat l'any 1997 per l'editorial Montparnasse Multimedia, ofereix una sèrie de propostes de navegació que resulten molt interessants. Per a cadascuna de les obres, el CD-ROM proposa diversos nivells de descripció. En general, utilitza les categories tradicionals de l'Història de l'art per criteris temporals i espacials, com per exemple: l'escola francesa del segle XVII (tal i com ho fa també majoritàriament el Museu del Louvre en la distribució de les seves sales). Així, clicant a algun d'aquest períodes o escoles artístiques apareix un mosaic d'obres seleccionades que es corresponen amb aquest criteri. Si tries alguna d'aquestes obres, es desplega una descripció de l'obra a quatre nivells que són una presentació (ressenya), l'anàlisi de la composició mitjançant una animació, els detalls d'interacció i l'opció de la comparació.
Pel que fa a la presentació, apareix en pantalla una doble seqüència narrativa, la primera de les quals situa l'obra dins el context de la vida i de la producció artística de l'autor, les circumstàncies de la seva producció i el lloc que ocupa en els gèneres de la Història de l'Art. La segona fa referència al contingut de la representació. També podem trobar sovint en aquestes ressenyes descripcions d'elements expressius relacionats als continguts de l'obra i analitzant-los respecte a la significació que tenen dins la producció de l'autor.
En quant a les animacions que descriuen la composició, cal dir que generalment se centren en la descripció de l'expressió visual. Analitzen elements compositius particulars de l'obra com ara la seva perspectiva, color, llum o les línies directrius. Amb aquestes descripcions ens pretenen demostrar la relació existent entre l'expressió i el contingut.
Pel que fa als detalls d'interacció, trobem una eina molt interessant que és la lupa. Mitjançant aquesta tenim accés als detalls interactius, és a dir, a tot allò que el dissenyador del CD-ROM ha volgut apuntar i sobre aquells elements que hi ha un comentari específic. Les informacions a les quals tenim accés mitjançant aquesta eina són completament heterogènies però al mateix temps molt útils.
I respecte al quart apartat, l'anàlisi comparada, cal dir que es tracta d'una informació avançada. Aquesta funció de "comparar" permet accedir a un mosaic d'altres obres descrites al CD-ROM i relacionades temàticament, pel gènere pictòric (retrat, escena de gènere...) o per la corrent artística (renaixement, barroc...) amb l'obra seleccionada. Així, l'obra que ha iniciat aquest mosaic es converteix en una mena d'objecte de discurs a partir del qual s'articulen un conjunt de noves possibilitats que generarien cadascuna d'elles un nou mosaic d'anàlisi comparatiu. D'aquesta manera, aquesta opció ens permet anar d'allò figuratiu i concret de l'obra única cap a la temàtica general, de la qual n'és un exemple i una mostra significativa; de la mateixa manera que ens dóna l'opció de recórrer el camí contrari, és a dir, de la temàtica cap a d'altres actualitzacions figuratives amb les que comparteix tema. Mitjançant l'opció "comparar" podem, doncs, tenir accés a les obres segons temes, gèneres i corrents, que composen un mosaic acompanyat d'un comentari d'àudio que introdueix les variacions figuratives.
Tractant el tema de l'estructuració de la informació, hem de dir que l'índex temàtic d'aquest CD-ROM conté 25 entrades. Aquestes entrades estan representades per termes que reenvien als textos font de les obres descrites (La Bíblia, Mites i Llegendes), als períodes de la història o a les civilitzacions que els inspiren (L'Antiguitat, L'Orient), als que representen personatges particulars (El Crist, La Verge), o categories (Els Sants, Reis i Sobirans), a més de termes abstractes (El Saber, La Llibertat, El Treball, La Natura, L'Infància, L'Amor) o genèrics (El Cos, La Dona, L'Home, L'Animal, La Família).
El problema és que l'ús dels termes abstractes o genèrics per fer aquesta classificació dóna com a resultat entrades temàtics amb un excés o amb una escassetat d'obres. Per exemple, si s'agafa com a referència el terme "Dona", trobem 49 entrades d'obres molt variades catalogades sota diversos conceptes: personatges femenins amb individualitat ("La Comtesse del Carpio"); tipus de dones caracteritzades pel seu origen, activitat o treball al moment de retrat ("La Bohémienne"); figures bíbliques o mitològiques ("La Madeleine à la veilleuse"); i figures al·legòriques ("La Liberté guidant le peuple"). En el cas d'obres que facin referència al cos femení ("Le Bain turc"), es trobarien catalogades dins l'entrada "Cos". Si comparem aquest cas amb l'entrada corresponent al terme "Home", els resultats són molt diferents: el conjunt d'obres catalogades és menys important i més homogeni, sobretot pel que fa al gènere. Trobem sobretot retrats de personatges cèlebres ("Richelieu") o anònims ("L'Homme au gant").
Pel que fa als nivells d'indexació, el CD-ROM del Louvre permet accedir a la informació des d'un criteri d'indexació temàtica i figurativa. Seria interessant que inclogués, com ho farà en versions posteriors, una indexació sintètica i analítica, de manera que permetés a l'usuari entrar en una col·lecció no només per l'índex temàtic sinó també per un índex de motius que contingués termes específics i termes genèrics. D'aquesta manera trobaríem una clara funció didàctica i pedagògica que guiaria l'usuari no especialista en aquest interactiu composat per una escriptura pictòrica altament codificada.
La tasca del dissenyador de l'interactiu consisteix a respondre a les necessitats de l'interactor i a fer-li transparent la interfície per accedir als continguts que busca. Per explorar aquest interactiu cal una intervenció mitjana per part de l'usuari, ja que no és recomanable que la difusió de la informació d'un CD-ROM documental comporti un alt grau d'intervenció, amb obstacles i altres elements que dificultarien l'accés a la informació, però sí que cal una certa participació perquè l'usuari marqui el ritme i per facilitar l'assimilació dels continguts. En aquest cas, l'intervenció de l'usuari es limita a triar entre un menú d'opcions i en alguns casos (com ara la lupa) a localitzar aquestes opcions sobre les quals pot clicar.
Dos anys més tard, el 1999, la mateixa editorial Montparnasse Multimedia en coproducció amb l'associació dels museus nacionals de França va crear un DVD-ROM que actualment trobem a la venda. Aquest ha evolucionat en quant a disseny i continguts respecte a l'anterior i presenta diversos avenços. Per començar, podem gaudir d'una visita virtual de les 25 sales més belles del museu, triant a través d'un vídeo interactiu el ritme i la direcció. A més, existeix la possibilitat d'apropar-se als quadres, escultures o objectes d'art i clicar sobre l'obra per obtenir la fitxa corresponent amb tota l'informació. Aquesta visita es complementa amb un plànol interactiu del museu que t'ajuda a orientar-te en l'espai. Altres formes de navegació serien un mapa per anar triant les obres segons un criteri geogràfic o una cronologia interactiva per fer-ho sota raons temporals.
Aquest DVD-ROM ofereix més de mil obres analitzades i comentades pels millors especialistes entre les quals trobem antiguitats, pintures, escultures, arts gràfiques i objectes d Ôart. Per a comprendre-les, a més dels comentaris i les anàlisis dels especialistes del museu també es pot accedit a multitud d'animacions espectaculars. Una altra eina que ja apareixia en l'anterior CD-ROM però millorada en aquest DVD-ROM és la lupa, que ens permet descobrir els mínims detalls com ara estampats de la roba, elements de la decoració o expressions dels rostres.
S'inclou també un apartat d'història del palau del Louvre, que permet recórrer els seus vuit segles d'història des que era una fortalesa de Philippe Auguste fins a l'actual piràmide de I.M. Pei. Ofereix la possibilitat de veure l'evolució de l'edifici, descobrir les diferents ales i trobar els artistes, arquitectes i reis que han modificat el Louvre a través dels anys.
I per acabar també cal esmentar la web del Louvre (www.louvre.fr), accessible en anglès i francès, ja que es tracta possiblement del projecte d'art en línia més complet i abastador del món. Fa onze anys, el Louvre va començar a digitalitzar milers de pintures, dibuixos i altres obres d'art per a oferir-los de forma gratuïta en una galeria virtual (amb vistes de 360 graus) de fàcil navegació interactiva. En els darrers anys el Louvre ha expandit i millorat l'oferta de contingut afegint milers d'obres a la seva col·lecció en línia i agregant eines de recerca i aplicacions interactives. Pel que fa a la col·lecció permanent, tenen 35 mil treballs i 140 mil dibuixos, que físicament ocupen un espai de 60 mil metres quadrats, digitalitzats i accessibles des de qualsevol punt del món en qualsevol moment del dia. La col·lecció està estructurada en vuit departaments corresponents a Antiguitats de l'Est; Art egipci; Antiguitats gregues, etrusques i romanes; Art islàmic; Escultures; Arts decoratives; Pintures i Dibuixos i impresos. Entre les aplicacions interactives disponibles destaca l'anomenada "Calidoscopi", una eina que permet organitzar la visita virtual per temes visuals, com ara, escenes històriques o retrats. Un altre dels avantatges d'aquest projecte és la presència d'uns 1.500 treballs complementats per comentaris d'experts, accessibles en diferents nivells progressius de detall i profunditat en funció dels interessos de qui ho consulti.
Tots aquests projectes fa que es pugui considerar el Museu del Louvre com una de les institucions artístiques amb més interès pels diferents avenços de l'interactiu aplicables als seus productes i a les seves instal·lacions.
Glòria Fernández (AVD'08)
|