El 1984, Phillips i Sony es posen d'acord per introduir al mercat un dels productes estrella dels propers anys: el CD-ROM. Agafant com a base el Compact Disc, aparegut només quatre anys abans, les dues companyies aconsegueixen crear un suport on s'hi podien col·locar fins a 650 Megabytes de dades o 74 minuts de música en la seva màxima qualitat.

Avui, més de dues dècades després, el CD-ROM ha quedat bastant obsolet amb els constants avanços que la tecnologia ha anat aportant any rere any. No obstant això, una de les principals aportacions que ha deixat per a la posteritat fa que encara no hagi mort del tot i que, a més, li sigui reconegut un paper molt destacat en la difusió cultural enmig del món globalitzat en el que vivim.

El desenvolupament de productes destinats a proveir la societat de coneixement va donar un pas endavant amb l'aparició d'un altre element a escena, junt amb el CD, durant els anys vuitanta. La idea general d'apropar l'ordinador a la gent i, més concretament, la introducció del concepte d'interacció dins de l'univers audiovisual, dóna al públic la possibilitat de ser partícip del que la tecnologia disposi.

A poc a poc es van desenvolupant tot un seguit de productes que apliquen la interactivitat com un recurs de valor afegit, que permet, a més, emmagatzemar en un espai físic molt reduït grans quantitats d'informació.

Els simuladors instructius, les creacions artístiques o els jocs formals formen un gran gruix de tots aquests productes que van tenir uns inicis bastant primitius (ja se sap que la tecnologia requereix un temps per començar a evolucionar). A partir de la dècada dels noranta les produccions passen a ser molt destacades, usant un ampli ventall de recursos, i trobant aquell "valor afegit" que els mancava per diferenciar-se clarament de qualsevol recull imprés que s'hi pogués assemblar.

Bona part de la culpa d'aquest salt de la interactivitat la tindran els documentals, com el que protagonitza aquesta estampa. Voyage through the Solar System, creat per Palo Haklar Multimedia, empresa americana amb seu a Los Angeles dedicada a crear material interactiu, amb una alta qualitat. Els seus treballs per a la NASA, o el que ens ocupa, publicat el 1997, són vertaders exemples de tot allò que la interactivitat pot aportar a la societat del coneixement.

La possibilitat de viatjar més enllà del que coneixem físicament, simplement col·locant un disc compacte al nostre ordinador queda satisfeta amb aquest tipus de productes, altament elaborats i que aconsegueixen aportar fàcilment aquest "valor afegit", aquest plus que a vegades mancava als primers exemples de productes interactius. Ja que la majoria d'ells eren transmissions de mitjà paper a mitjà digital d'un seguit d'informacions, es va arribar a la conclusió que s'havia de donar un altre pas, trobar allò que pogués diferenciar el CD, que el fes "comprable" per aquells que ja disposaven d'enciclopèdies a casa. Un cop s'assoleix aquest valor afegit, en diverses formes, només s'han d'anar perfeccionant alguns acabats o alguns continguts, i els èxits es van produint.

Els casos de Paul Palo i Peter Haklar, fundadors de l'empresa creadora d'aquest viatge pel Sistema Solar, constitueix un exemple claríssim de lucidesa en buscar aquest plus. Donar la possibilitat a l'usuari de visitar altres planetes, de passejar-se per tot el Sistema on vivim, és quelcom que els llibres d'astronomia no ofereixen, malgrat que ens puguin mostrar fotografies d'alta precisió. Aquestes també poden ser incloses en un CD, que al seu torn podrà incidir en continguts de caràcter molt més profund.

Aquests CD, però, en ser realitzats en una etapa de proves en la interacció (estem parlant de mitjan de la dècada dels noranta), ofereixen un valor afegit interessant però alhora una mica limitat. Molts dels primers discos que jugaven amb la interacció, a part de la gran "atracció interactiva" no incorporen més que fitxes informatives, idèntiques a les que podríem trobar en enciclopèdies o llibres especialitzats.

El que la interacció aporta, tant en aquest cas concret com si ens posem a generalitzar, és la possibilitat de crear infinits camins de lectura del material que se'ns ofereix. Cada un dels usuaris que reben la informació del CD pot optar per visitar uns o altres llocs, realitzar una visita multimèdia seguint el camí que esculli. Els primers intents, tot i això, oferien un camp d'exploració més reduït, amb el que els camins no eren tan infinits. Amb l'evolució tecnològica i interactiva dels productes multimèdia, cada cop es tendeix més a la multiplicitat d'opcions de visita, donant a l'usuari un nou avanç en el seu control del mitjà.

Així doncs, els avanços en el terreny de la interactivitat han girat al voltant d'aquestes dues dimensions de les que hem parlat. Primer de tot, han tingut molta relació amb la voluntat de diversos personatges d'apropar la informàtica a les persones; en segon terme, s'ha mostrat una clara intenció de posar al servei del públic en general tot un seguit d'eines desconegudes abans, i que li donen un nivell de control molt alt.

Aquestes idees que a Voyage through the Solar System s'aplicaven en la difusió de documentals, és a dir, de no ficció, serà la que exploraran, sobretot a partir de mitjan dels noranta, els jocs d'ordinador, que amb la seva evolució fins a l'actualitat han seguit aquesta espiral d'anar ampliant l'horitzó d'opcions o camins pels quals es pot moure el jugador, i la idea que és ell qui té el poder dins el joc. En aquests casos, el valor afegit es fa més que evident.

En el camp del documental, la interactivitat aplicada al digital ha trobat nous camps de difusió, com ara el propi DVD o l'aparició de la televisió digital terrestre, sistema de difusió que basa en la interacció gran part de la seva innovació, del seu valor afegit.