Súper Rius no és altra cosa que un joc infantil i interactiu en un CD-ROM. Però les seves característiques són, si cap, peculiars en el marc de la major part de l'oferta d'interactius lúdics.

El joc va néixer el novembre de 1998, quan el Departament de Medi Ambient de la Generalitat i Televisió de Catalunya (TV3) van signar un conveni de col·laboració per a la realització d'accions conjuntes en matèria d'educació ambiental. En concret, aquesta acció s'inscrivia dins una campanya de sensibilització que portava el nom de Rius Vius, dirigida pel mateix Departament de Medi Ambient.

El resultat d'aquest acord d'acció conjunta va ser un microespai dins el programa Club Súper 3, a més de l'edició i difusió d'un joc interactiu en CD-ROM, Súper Rius. Neteja el riu amb la Lluenta, basats en el manteniment de la qualitat de les aigües i la preservació dels rius com a entorn natural.

El microespai televisiu introduït dins el programa infantil de TV3 "Club Súper 3" estava protagonitzat per un personatge animat anomenat Lluenta, que era una llúdriga. El fet que fos una llúdriga i no un cocodril també suposava un matís pedagògic en el conjunt de l'acció, ja que les llúdrigues són una espècie que precisa d'un medi molt ben conservat per tal de poder viure. Això és, d'un riu amb unes aigües molt netes, de cabal considerable i amb bona disponibilitat d'aliment.

El joc d'ordinador, adreçat a un públic infantil i juvenil a partir de 7 anys, prenia com a objectiu principal fer que els nens i nenes, al mateix moment que s'entretenien i passaven una bona estona jugant, prenguessin consciència de la importància de preservar els rius i els seus entorns immediats. D'altra banda, un dels punts claus també era fer-los veure que ells podien jugar un paper actiu en la conservació del medi ambient.

El personatge animat de la llúdriga absorbia també aquí el protagonisme: La Lluenta, com a llúdriga que era, només podia viure a rius on l'aigua estigués en bones condicions. Calia, doncs, netejar els rius per tal que aquell animaló tan simpàtic que es promocionava des del "Club Súper 3" no morís de contaminació.

El funcionament del joc era el següent:

El nen o nena havia d'acompanyar un famós personatge del "Club Súper 3" (la Noti, la Nets o el Petri amb el Petrifax) en una excursió per un riu. En el menú d'inici es presentava la planta d'un riu dividit en diferents trams, cadascun dels quals havia de ser netejat pas per pas. La recuperació de cadascun d'aquests trams es dividia alhora en tres punts clau:

· La recollida de residus
Tant si apareixien a la vora del riu, com aquells que hi suraven o estaven sota de l'aigua.
La recollida no es feia efectiva a menys que a continuació no es diposités cada residu al seu abocador corresponent (papers, vidres, envasos o deixalla).

· Tancar totes aquelles aixetes del voltant del riu que
degotessin.

· Situar depuradores en aquells trams on hi hagués un abocament
d'aigües residuals directe al riu.

Un cop el nen/a hagués completat la neteja d'un tram del riu, apareixia el personatge de la llúdriga Lluenta per donar-li les gràcies. Aquesta era, doncs, el símbol de la recuperació dels rius.

A banda de les accions bàsiques de neteja del riu, els usuaris del joc també gaudien d'extres que contribuïen a reforçar el seu aprenentatge i conscienciació sobre la gran diversitat d'organisme que habiten els rius, així com la manera en què personalment podien contribuir a no destruir el seu entorn.

Aquests extres apareixien a mesura que el nen/a acumulava trams de riu netejats on el personatge de la Lluenta ja podia nedar. Entre els jocs alternatius n'hi havien uns relacionats amb els animals que habiten vora els rius, com el de capturar granotes camuflades en mig de la vegetació, pescar peixos, o identificar el cant de diferents ocells a partir d'un format interactiu lúdic idèntic al famós "Memory".
Un altre, relacionat amb l'estalvi d'aigua, consistia en recollir l'aigua que degotava d'un seguit d'aixetes amb una galleda per, un cop la galleda estigués plena, buidar-la en un test on poc a poc creixia una preciosa flor. En aquest últim hi havia una tortuga que ajudava l'usuari a tancar les aixetes.

En resum, el joc d'ordinador es plantejava de manera que es fes efectiva una col·laboració virtual dels nens i nenes en la recuperació dels rius, alhora que coneguessin les espècies que allà hi habiten.
I és que Súper Rius també incloïa una secció en la qual es podien fotografiar virtualment les diferents espècies que habitaven cada tram del riu. Aquestes fotografies s'adjuntaven de manera automàtica a un quadern de camp, on el programa les adjudicava a un determinat escrit que contenia un detall sobre les seves característiques més rellevants i el mode de vida.

D'aquesta manera, els més petits aprenien sobre medi ambient alhora que es creaven vincles d'empatia entre les diferents espècies virtuals que apareixien durant el joc. La conscienciació també es projectava com a efectiva, donat que algunes parts del joc implicaven la realització de tasques quotidianes com tancar una aixeta que degota.

Com a conclusió, trobem que el joc Súper Rius és una bona pensada en relació a conjugar l'univers digital localitzat en la pantalla de l'ordinador, on tantes estones passen els més petits, amb el medi ambient. Tot un altre univers cada dia menys explorat pels nens i nenes, que com a mínim es fa arribar mitjançant l'aprenentatge en el lleure que es pot atribuir a la interacció amb un software. Els usuaris, a més d'aprendre alguna coseta sobre el medi fluvial de Catalunya, prenen familiaritat amb l'ús de l'ordinador com a eina d'aprenentatge interactiu, en què el seu esforç en l'exploració comporta "premis" que alhora de constar d'un component l'únic, enriqueixen el seu coneixement.