Els jocs, de bon principi, han estat orientats cap a la competició. Una prova consistent al respecte es, sens dubte, el fet que el primer joc reconegut (pong) estava pensat per a que dos jugador competissin amb l'única ajuda d'un potenciometre.

Si be és cert que sempre es requereix la opció de jugar contra l'ordinador, on realment es poden demostrar les habilitats adquirides es a l'hora de competir amb un altre persona. Prenguem, per exemple, el tennis. Pot ser divertit llençar contra una paret però es molt mes interessant fer-ho contra un segon jugador.

L'exemple mes típic el trobem a els sistemes d'entreteniment casolans, les videoconsoles. Tradicionalment han tingut dos ports per a connectar els controls, és a dir, des de la primera consola popular (NES) hem tingut l'opció de jugar amb una company, inclòs tenia un adaptador per a poder jugar amb 4 jugadors.

També era típic a l'època el mitic mode a dos jugadors que en realitat era el mateix que un jugador però amb torns. Així doncs, era força important permetre la interacció competitiva entre dos jugadors. Dins del mercat de la maquina recreativa, trobem els primer jocs de la excel·lent placa MAME que, permetien fins a 4 jugadors jugar a l'hora, tot i que, això si, havien de pagar tots 4.

També, paral·lelament, apareixia el emblemàtic i polèmic joc d'ordinador Doom, que permetia jugar en xarxa, de manera competitiva o inclòs cooperativa amb fins a 7 jugadors mes, per mitjà d'unes innovadores opcions de xarxa (TCP/IP IPX). ñbviament això va ser una veritable revolució en l'àmbit dels jocs, ja que no només permetia jugar de manera remota (evitant la presencia física dels rivals, tan sols tenien que ser dins la mateixa xarxa local) sinó que a demés ens donava tota la pantalla per al nostre jugador, donant-nos una gran comoditat.

Posteriorment, la consola Nintendo 64 ja venia proveïda de sèrie amb 4 ports per a jugadors i la popular Playstation també tenia aquesta opció per mitra d'un adaptador. Tot i que no arribava al nivell de jocs com Doom, estava molt mes a l'abast del gran públic, portant-nos títols terriblement divertits.

En el mercat dels ordinadors, es començava a perfilar una clara evolució cap a la recent internet, es tracta d'una època de gran optimisme ja que es comencen a imaginar com serà el futur i s'acuden possibilitats il·limitades, tot i que, de moment, tenien importants handicaps en contra. Per exemple la majoria de maquines funcionen amb connexions de 28 kb que fan difícils les transferències en temps real.

Tot i que ja existien jocs multijador populars (Doom, Quake, Duke Nukem), la manca de connexions bones i la dificultat per a comunicar els diferent usuaris van impedir que s'extenuessin entre el gran públic. Van haver-hi dos factors determinants per canviar això. En primer lloc, Diablo venia de sèrie amb Battle net. Aquest servi proporcionava als jugadors un medi per posar-se en contacte i jugar les seves partides de forma fàcil eficient i efectiva. Per desgracia el sistema feia fàcil fer trampes, conseqüentment la majoria de gent va acabar optant per jugar tan sols amb coneguts.

El segon factor, va ser l'arribada del ADSL i connexions de banda ample, que van fer possible jugar a velocitats competents amb les de Estats Units, que gaudien de banda ample des de feia anys.

Aquí comença la gran època dels jocs multijugador, amb títols com Quake II, Half Life, i Starcraft. La rivalitat comença a ser un factor seriós a tenir en compte, internet, com a tants altres camps, globalitza la manera de jugar, de cop i volta, el jugador va sortir del seu petit mon per descobrir que sempre hi ha algú millor.

En aquest nou context neixen els anomenats clans o guilds, aquestes organitzacions estan composades per jugadors que tenen la intenció de jugar mes soviet a un joc concret on es necessari el treball en equip. D'aquests clans, els millor participen en competicions organitzats per marques comercials, on fins i tot s'arriben a entregar substanciosos premis en metalic. Cal destacar que a Asia hi ha una pasió desmesurada per algun d'aquests jocs, per exemple, Starcraft, que arriba a apareixer a televisio en directe durant alguna de les seves competicions.

El següent salt generacional en quant a consoles ens porta a Playstation 3, Xbox i Gamecube, que com a gran novetat, presenten joc online, tot i que cal destacar que la implementacio es encara menor (amb grau variable) i per aconseguir un servei de qualitat requereix pagar tasses addicionals. Tot i la eufòria inicial encara requereix certa recerca per a funcionar òptimament. Tan sols en el cas de Xbox la acceptació es notable a Estats Units i potser una fracció del públic de Playstation 3 al Japó.

En quant al mercat del pc, es produeix un cuiros fenomen, Valve, la empresa responsable de Hal Life, decideix alliberar el codi font del joc, obrint així la porta a equips de usuaris que creen modificacions especialment en l'apartat multijugador. Això produeix un gran boom al donar-se modificacions com Counter Strike o Day of Defeat, que superen de llarg el mode multijugador original i provoquen un gran increment en el públic d'aquests jocs.

Els següents grans jocs multijugador, Diablo 2, Quake 3, Unreal Tournament, seguiran aquest exemple i donaran als usuaris les eines pertinents per a fer mods, a part de un sistema integrat per connectar-se al estil de Battle Net. En aquesta etapa hi ha un gran boom de jocs multijugador, arribant a eclipsar les aventures per un sol jugador clàssiques.

Va ser un mítica saga, Ultima, que va fer un pas mes en aquesta direcció. Ultima Online va ser el primer joc de rol massiu multijugador. Aquest es un gènere ple de peculiaritats, per començar no es pot jugar en solitari. A mes, cal connectar-se a uns servidors definits per el creador del joc, i aquesta connexió requereix una cuota mensual per manteniment dels servidors. Això, tot i que tira molts jugadors enrere, també suposa algun avantatge.

Per exemple, els creadors poden anar actualitzant el contingut del mon virtual, de manera que podem anar jugant molt de temps sense trobar tot el contingut. A més, com que ens guarden ells el personatge, ens assegurem de que no som víctimes de les trampes de algú altre.

Poc desprès va aparèixer Everquest que va ser el mes popular del moment, mostrant una gran qualitat. I tal com ha passat tants cops va seguir un autèntic boom de títols, alguns poc afortunats altres mes, com ara Dark Age of Camelot, Star Wars Galaxies (basat en el cèlebre univers) o Anarchy online.

Actualment, la gran Blizzard (Diablo, Starcraft, Warcraft) ha llençat World of Warcraft, un títol de enorme qualitat que es el numero 1 mundial, amb la increïble xifra de 5 milions de subscriptors. Cal destacar Guild Wars, que ens presenta un format similar al dels jocs massius però no cobra cap mena de cuota mensual.

Ja en l'actualitat, les darreres consoles (Xbox 360, i les futures Nintendo Revolution presenten un suport multijugador integrat que sembla iniciar una nova era per al joc online, oferint connexions de qualitat per a un preu raonable o inclòs nul.

Pel que fa al mercat de les consoles portàtils, tant les noves Nintendo DS i Sony PSP ens ofereixen l'opció de jugar online de manera eficient.

Així doncs, podem concloure que, amb la arribada de les noves connexions de banda ample, el mon dels jocs multijugador ens ofereix mes i mes possibilitats, com la comunicació per veu, l'intercanvi de contingut creat per jugadors en temps real i l'actualització dels propis jocs sobre la marxa.

Tot això per un mercat que està creixent desmesuradament, que ja eclipsa el de les pel·lícules i que sembla que tindrà molt a dir en aquesta nova etapa en que els jugadors estan més a prop que mai.