Uns diuen que llegint la bibliografia sencera de Borges no caldria ni anar a la universitat: les idees que aporta l'escriptor argentí són tants, que qualsevol experiència d'aprenentatge diferent a la lectura de l'autor queda pràcticament desbancada. D'altres, defensen que s'ha de llegir Borges almenys un cop a la vida, ja que de les seves obres en brollen coneixements que no es poden obtenir en qualsevol altra part. L'autor, a través de les seves línies amenes i curioses, és capaç de deixar al descobert d'una manera més o menys transparent els seus punts de vista més surrealistes sobre la realitat però, alhora, totalment coherents amb el món que coneixem.

Malgrat que les seves històries es creïn en una atmosfera on el temps, la memòria i l'oblit, la realitat i la fantasia, (pèrdua de) la identitat, l'infinit i els miralls laberíntics en són els seus protagonistes, Borges, intencionadament o no, va més enllà d'aquests elements per generar nous avenços i mecanismes en l'exploració de l'univers. És precisament d'aquesta idea d'innovació i experimentació que podem realitzar una introspecció en el món de l'ultraisme, disciplina que fuig de la immutable escola tradicional per orientar-se cap al compromís d'anar avançant juntament amb el temps i així fer de la literatura i la fantasia una ciència. El punt de fuga parteix de les figures més convencionals per arreplegar imatges i metàfores unides de manera totalment il·lògica amb l'objectiu de produir un efecte més impactant a partir de l'associació dels elements anteriors. És una tendència que beu del món del cinema i de l'art en general però també de les noves tecnologies.

Amb els seus contes, aquests petits jocs ficcionats, l'escriptor ens convida a la reflexió de l'eternitat, la memòria, la mort, el somni, la violència, el temps, la realitat o fins i tot la metafísica. Potser Ficcions, el recull de contes que aplega aquells relats més introspectius, és el llibre més significatiu que es desplaça per aquesta línia de l'ultraisme, alhora que se submergeix en un tractament de temes innovadors i descriptius d'una realitat amb títols com La biblioteca de Babel o El Aleph, per citar els més significatius i transcendents. El que potser no sabia Borges era que, tal i com s'atreveixen a afirmar els més agosarats dels últims temps, la seva biblioteca seria la precursora del que avui coneixem per Internet; Borges, als anys 40 -quan les úniques xarxes que existien eren les materials i palpables i no les internautes-, és el visionari d'aquest fenomen de finals del segle XX i protagonista de l'actualitat. En aquesta narració de caràcter purament fantàstic, estableix una analogia en primera instància entre l'univers i una biblioteca, ja que entén que aquest univers del qual parla està constituït a base de llibres -i no d'estrelles, ni astres, ni planetes- però que és igual d'infinit que les galàxies. ònicament llibres contenidors de qualsevol cosa que amb paraules es pugui descriure. Una biblioteca infinita que alberga de tot i més, en totes les llengües i alfabets possibles, caòtica, desordenada però desbordadament complerta. I en front d'aquest cosmos borgià, Internet, un espai no-físic, caòtic i desordenat, i també infinit, continent de tot tipus d'informació i servidor de totes les llengües del món. En ambdós casos, trobem una embolicada i complexa xarxa, en el cas de la ment de l'autor una xarxa de fantasia on els límits els posa el propi lector. El mite de Babel ens parla de la (in)comunicació com a conseqüència de la multiplicitat de codis de la informació i llengües malgrat compartir el mateix espai. Internet és un mètode d'interconnexió descentralitzada que permet ser on un vulgui a tan sols un innocent moviment del dit índex. Per tant, i partint de la simbiosi d'aquesta parella de conceptes tan abstracta -però paradoxalment tangible pel seu arrelament que té avui dia- ens atrevim a dir que La Biblioteca de Babel de Borges és l'Internet dels anys 40, d'aquí que es defineixi l'escriptor com el visionari que es va anticipar als primers descobridors d'Internet.

D'igual manera passa a El Aleph, on novament trobem juga amb la complicitat a les matemàtiques i no cal anar més lluny del títol, "aleph", que és el nom que reben els números que indiquen la mida dels conjunts infinits. Si una lectura, més aviat de caire existencialista, ens adverteix de la incapacitat de l'ésser humà per abarcar l'existència de tot, una altre tipus de lectura ens condueix a la nova visió que aquesta breu historieta és, novament, un simulacre del que seria Internet una cinquantena d'anys més tard. L'obra, una alegoria de les realitat del món que coneixem, és una nova interacció entre allò tradicional i la metafísica. El context de Borges durant la creació del conte, correspon a una època en què el món cada vegada es feia més petit com a conseqüència de la forta irrupció dels grans mitjans de comunicació. Tenint en compte aquesta perspectiva contemporània i tecnològica, ens és possible establir punts de semblança quant a la interpretació entre aquests nous mitjans emergents a mitjans del segle XX i la ficció ideada i mostrada pel mateix escriptor; ambdós casos ressegueixen uns recorreguts paral·lels i serà dècades més tard, amb l'aparició del fenomen d'Internet, que aquesta teroria encara pren més força.

Sigui com sigui, Borges és un transmissor d'històries que es troben sotmeses en un entorn místic i poètic, però també geomètric i matemàtic. La seva ceguesa no el va privar de pautar les regles del joc per entrar en un món fantàstic, i paradoxalment real, i ser partícip d'ell; la seva obra sempre ha suscitat profundes refleccions al voltant dels seus temes. El cert és que és ben igual quina és la naturalesa o font del saber; ja sigui en el cas borgià o en el cas actual d'Internet, tenim a les nostres mans un poderós artefacte que ens obre les portes al coneixement, quasi inesgotable i infinit, que creix i es multiplica exponencialment cada vegada que aquest agumenta. I és que és ben certa aquella frase que diu que, com més sabem, més ignorants ens tornem.