Tot començà amb un estudiant d'Enginyeria Elèctrica, Bruce Artwick . La seva passió pels avions el portà a investigar com crear un simulador de vol per ordinador. Al 1978 funda una companyia de software juntament amb Stu Moment anomenada subLOGIC, que es basava en el desenvolupament de programari gràfic.

El primer projecte de Bruce Artwick és Flight Simulator per AppleII. Utilitzant el sistema que seguirà en totes les futures versions, el joc disposa d'un panell de comandament a la part inferior de la pantalla, i l'escenari a la superior. Al panell hi trobem el dispositiu d'altitud i de velocitat de l'avió a més d'un radar. Tot i que a priori només tenim els eixos de coordenades que ens permeten girar, inclinar-nos endavant i endarrera a més d'augmentar la velocitat, les característiques visuals fan molt difícil controlar l'avió ja que l'escenari es basa en un fons negre amb línies blanques que representen l'oritzó i/o elements de relleu. Tot això fa que situar-se en l'escenari sigui molt complicat. A més a més, el nombre ínfim de frames per segon fa que el realisme dels moviments sigui nul.
No ens permet canviar opcions de l'aparell o de l'escenari com en futures versions. No obstant aquest anàlisi és realitzat des del punt de vista on els gràfics actuals ja són molt superiors i que per tant es podrien menysprear, però que en realitat en el seu context històric eren molt superiors a molts dels jocs que surtien al mercat.

Dins aquest context històric, l'any '79 apaeix Jetset, programat per corre en format ASCII, cosa que fa que gràficament sigui molt inferior. L'avió el podem controlar en primera persona en uns escenaris molt limitats.

L'any '85 Sid Meyer i Microprose creen Solo Flight. Les seves característiques tècniques són similars a les de FS però és molt inferior gràficament.

Al 1984 subLOGIC treu al mercat Jet de temàtica militar. La física del joc és molt notable comparada amb la dels seus contemporanis. És creat per Charles Guy i dirigit per Artwick. Al ser de la mateixa companyia podia utilitzar escenaris del FS tot i gaudir d'uns gràfics més avançats.

Tant per Flight Simulator 1.0 com 2.0 surtirien dues versions en paral·lel: una per Apple, i l'altra per PC a causa de la incorporació de Microsoft en el desenvolupament del joc. Ambdues versions eren molt similars pel que fa al comportament dels avions. Utilitzant les mateixes comandes i amb una mateixa física que feien que es distingissin principalment per l'apartat gràfic, més potent sota Apple.

Posteriorment apareix la tercera versió de Flight Simulator, també per IBM-PC. És necessari disposar d'MS-DOS per a instal·lar-lo, que ens permet triar quin és el nostre tipus de teclat (només permet seleccionar models IBM), quin és el dispositiu de so, si utilitzarem o no joystick, i quina és la resolucio dessitjada (com a màxim 320x320 en CGA).

Com en les versions anteriors la pantalla està dividida en dues parts: la inferior amb el panell de control i la superior amb la vista de l'escenari. Dit escenari presenta com a elements clàrament distingibles: el cel, de color blau clar, el mar d'un color blau més fosc, el terrent de color violat i els edificis i les pistes dels aeroports en blanc i negre.

Tot i que el panell de control pretén imitar el d'un avió real, a causa dels baixos recursos gràfics no deixa de ser un intent de semblança amb la realitat però que encara no s'aconsegueix de forma prou fidel. Visualment es pot apreciar un panell de fons negre amb els instruments en blanc on s'hi pot veure la velocitat i l'altitud de l'avió, a més de la posició dels flaps o timó, el temps de vol, el fuel restant o l'horitzó artificial.

El joc incorpora també un menú en forma de barra a la part superior de la pantalla. Aquest és molt útil per a facilitar la navegació, que ens permet triar entre mode de vol, visualitzacions, escenari, simulació i navegació.

Dins el mode de vol trobem el vol normal, que és l'opció més ràpida i que permet a l'usuari partir d'un dels aeroports i un dels avions seleccionats. La vista principal és la de cabina, però també és possible canviar a una vista molt senzilla de l'avió des de fora.
Podem també fer un anàlisi del vol que ens descriurà com l'usuari ha realitzat els moviments. Les instruccions de vol ens expliquen com aprendre a fer diferents maniobres a mida que les anem realitzant.

Una part interessant del joc i que fa que s'allunyi de la monotonia, és el de l'apartat de l'entreteniment, que permet fer partides multijugador a través d'internet, volar en formació amb altres avions, o fer missions de la Primera Guerra Mundial pilotant un avió militar.

Un altre aspecte important al qual podem accedir a través del menú és el de les llibreries d'avions i escenaris, que ens permeten escollir entre un Cessna Skylane, un Gates LearJet (reactor) o un Sopwith Camel (biplà), cadascún d'ells amb les seves pròpies característiques i comportament, que faran de pilotar cada avió una experiència diferent. Entre els escenaris hi trobem Chicago, Manhattan o el Golden Gate. Aquests escenaris però no sempre seran iguals, ja que es podrà modificar l'estació de l'any o la quantitat de núvols o de vents que patim mentre volem. A més a més, FS permet carregar nous escenaris a partir d'un disc d'expansió.

Per últim trobem el mode repetició instantània, que permet visualitzar la última sessió de vol que hem fet.

La quarta versió és molt similar a la tercera, tant el menú com la disposició en la pantalla. La millora és notable en l'incorporació de nous models com el Boeing-747 o un planejador. El nombre d'escenaris no pateix un gran canvi però sí que ens permet sobrevolar en noves situacions climatològiques. Aquesta versió permet seguir carregant escenaris externs als propis del joc.

Gràficament els models dels avions són millorats i permet percebre una millor sensació 3D. No obstant el nombre de colors que permet el hardware del moment no és molt ampli i sovint colors del terreny, elements i avió són els mateixos i provoquen que sigui difícil distingir els elements i per tant provoquen una navegació dificultosa.

Com en anteriors versions per AppleII, aquesta permet afegir noves finestres alternatives de petites dimensions amb diferents perspectives de l'avió i que en faciliten el pilotatge. Un fet representatiu de la sèrie Flight Simulator és el gran nivell de realisme, molt superior a la resta del gènere, i no tan sols de l'aviació sinó també de l'automovilisme. Fet que queda contrastat quan l'usuari passa de pilotar una vioneta com és Cessna, a un Boing-747, on la curva d'aprenentatge és molt més elevada, i que segurament només els més especialitzats tindran la destresa o la paciència d'aconseguir-ho.

Per últim tenim el trànsit aeri com a gran incorporació, on altres avions aterraran i s'enlairaran dels aeroports sempre respectant els nostres moviments.

FS 5.0 es podria definir com un salt en els gràfics. Només iniciar el joc es pot apreciar el gran canvi en el panell de control de cadascún dels avions. Deixen de ser un intent d'imitació per a ser gairebé idèntics amb els originals. Aquest fet facilita enormement la lectura de dades del panell.

Els models 3D dels avions pateixen també una gran millora gràcies a l'increment de la resolució i a les targetes VGA, que també ajuden a aconseguir millors textures del terreny. El menú d'opcions és molt similar i per tant el que s'hi ofereix també ho és. En l'apartat d'entreteniment desapareix el mode de la Primera Guerra Mundial però es mantenen els demés.

Els efectes climatològics són també molt similars com ho és el sistema de navegació. Munic, París i Nova York són afegides als escenaris, a més de poder-ne controlar el trànsit tant aeri com terrestre. No obstant, ni les textures ni els edificis 3D representatius de cada ciutat són del tot fidels a la realitat i deixen molt espai a la imaginació de l'usuari. La simulació dels avions és molt similar a le de les anteriors versions, fet que ajuda a definir aquesta versió com una mera millora gràfica.

Flight Simulator per a Windows95, 98 i 2000 continuen amb la tònica de Microsoft en aconseguir millores gràfiques amb l'ampliació de noves ciutats, aeroports i avions.

No s'allunya gaire d'aquest canon FS 2002, que a part de les millores repetides en totes les anteriors versions, gaudeix d'unes textures fotorealístiques aconseguides des d'un satèl·lit, millors models 3D, i un trànsit aeri interatiu que permetrà ser personalitzat i provocarà la interacció amb altres avions o la necessària sol·licitud per aterrar o enlairar-se dels aeroports.

Una altra novetat és la utilització de la pròpia veu per parlar amb altres pilots en el mode online, i també per utilitzar-la com a comandes per pilotar l'avió i que permet prescindir del teclat.

En l'apartat de la climatologia, companyies externes a Microsoft creen un software que permet la descàrrega del les condicions atmosfèriques en temps real pròpies de cada zona del planeta, fet que augmenta clàrament l'aspecte realístic del joc.

La incorporació de noves característiques en els avions fan incrementar notablement el realisme, però també la complexitat en la pilotació d'aquests.

Juntament amb el 25è aniversari del simulador arriba l'última versió del títol, "FS 2004: A Century Of Flight", que incorpora una gran quantitat d'avions (actuals i antics) de la mà d'un extens manual que ajudarà als usuaris a la ràpida habituació de l'aparell.

Aquesta versió incorpora també un generador de clima en temps real, que actualitza el temps del joc cada quinze minuts i que provoca un enorme realisme al poder volar sota les mateixes circumstàncies que un pilot real en aquell mateix instant de temps. En l'apartat gràfic pot arribar a una resolució de 1600x1200 tot i que com en les passades edicions, requereix uns recursos massa elevats.

Microsoft no s'atura aquí i prepara una nova entrega sota el nom de Flight Simulator X per un dels jocs més venuts de la història. Segons un dels desenvolupadors d'aquesta entrega, disposarà d'una gran millora en l'aspecte gràfic gràcies el hardware de nova generació, a més de noves i més detallades condicions atmosfèriques així com models 3D pel terreny o fins i tot la distinció d'onades en les costes.

El gran nivell tècnic d'aquest títol és el que fa d'aquest simulador el millor del mercat i una peça indispensable pels amants de l'aviació, però que a l'hora fa que causi el rebuig d'aquells que busquen acció en un joc d'entreteniment. I és que el que pretén FS és proporcionar a aquells qui no poden, la sensació d'estar realment pilotant un avió.

Tot això s'ha de sumar a la gran gama de productes que han aparegut gràcies a aquesta saga i que no han fet res més que augmentar-ne la qualitat.

No obstant, per aquesta mateixa raó Flight Simulator s'allunya del canon de tot joc. No presenta una història al seu voltant, no hi ha guanyador ni vençut ni un motiu pel qual millorar suposi aconseguir la victòria. En definitiva, un motiu pel qual jugar.

En el moment en que hom aprèn a pilotar un avió, ja sigui amb més o menys destresa, el joc es limita a viatjar al voltant del planeta apreciant els monuments fotorealístics del joc, fet que es pot aconseguir a través d'altres plataformes que no siguin les d'un producte d'entreteniment.

Així doncs, aquesta és la millor creació sens dubte per aquells qui realment aprecien el món de l'aviació, però gens recomanable pels qui es regeixen pels canons habituals en l'àmbit de l'entreteniment.