'The Sims' (Maxis, 1999)
|
|
Simular una família
Les persones al llarg de tota la història han intentat sempre fer un model humà que s'assemblés lo màxim possible a la realitat. Tenim exemples en pintures o escultures com el Discóbolo en la que es crea sensació de moviment y de tensió. I si ens apropem una mica a l'era tecnològica, tenim aquest exemple en els efectes especials o en els videojocs. I més concretament en els videojocs hi ha molts jocs que simulen una història d'un personatge humà on és ell el protagonista. Un model bastant representatiu de simulació és el videojoc dels Sims.
Els Sims (The Sims) és un videojoc d'estratègia i simulació per ordinador, creat pel dissenyador Will Wright i distribuït per Maxis. La primera versió va sortir al febrer de 2000 i la clau del joc és que cada personatge té personalitat pròpia i es controla individualment de forma directa.
El joc consisteix en crear uns personatges anomenats Sims, i crear-los una casa on conviuran. El joc permet dissenyar al Sim amb els diferents trets tant físics com de personalitat. Té una avançada eina de disseny, on és el jugador qui construeix la casa i serà al mateix Sim qui la avaluarà respecte al tamany, la mobilitat, el luxe, etc. Un cop la casa està creada, els Sims començaran les seves vides virtuals i el jugador s'ha d'encarregar de satisfer totes les seves necessitats.
Per mantenir la economia de la casa el Sim deurà trobar feina i anar pujant en el seu post de treball depenent de les habilitats que tingui i la quantitat d'amics que hagi fet a partir dels seus gustos. Apart de treballar ells també necessiten diversió. Quan no la tenen es tornen depressius i poden tenir maltractes amb els demés personatges.
En les primeres versions hi ha moltes limitacions, com que els nens no creixen mai, els Sims no tenen edat, i no existeix el concepte de setmana: els adults van tots els dies a la feina i els nens tots el dies al col·legi.
Altres personatges poden arribar com visitants a la casa del Sim, però aquests no poden ser manejats pel jugador, encara que li donen societat i amistat al personatge.
Respecte al llenguatge els Sims parlen un idioma anomenat Simlish (basat en anglès i alemany). Aquest llenguatge va ser creat per improvisats comediants com Gerri Lawlor i Stephen Kearin. En el joc, aquest idioma compleix només una funció estètica, ja que no es necessari entendre-ho per poder jugar. Encara que molts jugadors han intentat entendre el que diuen els personatges. Un exemple molt conegut és: "sun-sun", que vol dir hola o adéu, depenen del context.
Els Sims és un dels jocs que més expansions han tret, aquí tenim una llista dels més importants.
Los Sims más vivos que nunca ( The Sims Livin' Large): tenen més objectes i habilitats.
Los Sims House Party: poden realitzar festes en les seves cases. Los Sims Primera Cita (The Sims Hot Date): Per primera vegada els Sims poden sortir de les seves cases, anar al Centre de la ciutat a discoteques i a restaurants per un sopar romàntic. Los Sims de Vacaciones (The Sims Vacation): tenen diferents destins per anar de vacances, com són les platges i boscos per acampar. Los Sims Animales a Raudales (The Sims Unleashed): poden adoptar una varietat de mascotes i amplia el vecindari. Los Sims Superstar (The Sims Superstar): s'afegeix Ciudad Estudio, una nova zona on els Sims poden gravar, modelar, actuar, i relaxar-se en els balnearis, també poden conèixer gent famosa. Los Sims Magia Potagia (The Sims Makin' Magic): poden usar màgia i aprendre poders, s'afegeix un barri màgic.
Hi ha diferents packs que incorporen diferents expansions: Los Sims Deluxe, Los Sims Megaluxe i los Sims Gigaluxe.
Actualment tot està en internet, i nosaltres l'utilitzem des de per fer una cerca fins per parlar amb els nostres amics, i això fa que internet es converteixi en una eina quasi imprescindible. En desembre de 2002, Maxis treu a la venta Els Sims Online, que permetia jugar al clàssic joc dels Sims en una modalitat on diferents persones reals interactuaven en sales. El joc trobava fer-se popular en aquest àmbit però desafortunadament no va poder ser així. Molts jugadors dels Sims s'esperaven trobar un joc molt semblant a la resta de la sèrie, però en realitat no es podien modificar els objectes com lo feien en els Sims i això combinat amb la ausencia de cooperació el va convertir en només una sala de xat.
Com qualsevol joc al llarg del temps van sortint noves actualitzacions i segones parts, i com no, en aquest també. Va sortir en setembre de 2004 Els Sims 2. On comparat amb la primera versió, ara el joc es desenvolupa en un ambient totalment en 3D i els personatges creixen i tenen una edat. Existeixen els dies de la setmana (lo que fa que el joc sigui més real) i també destaca un concepte de sentiment, desig, por i aspiració.
Cada Sim adult posseeix una aspiració específica (Romanç, Família, Fortuna, Popularitat i Coneixement). Els nens petits només tenen l'aspiració de créixer. Una altra novetat és que els Sims creixen i passada una edat límit moren. Gràcies al concepte de ADN els fills s'assemblen als pares. I els propis nens es fan grans i poden tenir descendència amb lo qual es pot aconseguir generacions i generacions d'una família.
Tot això implica que a la primera versió i hagués un cert punt estàtic del joc, com només una visió estàtica de la història. En canvi amb la nova versió hi ha canvis i modificacions al llarg del temps i amb això s'aconsegueix molt més dinamisme.
En conclusió el joc dels Sims tal i com hem explicat abans, és un joc d'estratègia i simulació per ordinador en el que el seu objectiu és donar vida a uns personatges i mantenir la seva estabilitat. Segueix el patró de simular-nos i d'intentar crear una rèplica de nosaltres mateixos. Encara que no té tots els aspectes, opcions i característiques d'una persona al llarg de la seva vida, ja que si hagués de tenir tot seria un joc quasi interminable, realment va ser el primer joc d'aquest estil on s'aconsegueix "Simular una família".
José-María Guijarro (A&T'06)
|