Dins el context d'estudi de la narrativa digital pròpia del segle XXI, trobem antecedents en autors de la literatura occidental que ja havien imaginat espais transitoris, punts d'ingrés a una realitat reticular molt abans del desenvolupament de les tecnologies informàtiques. Italo Calvino va ser un dels autors de més renom dins la literatura italiana del segle XX, donant vida a obres que encarnen el millor exemple de narrativa "pre-hipertextual". Calvino no va arribar a conèixer Internet, ni tampoc la creació de la literatura amb mitjans digitals tal i com els coneixem avui en dia, però tot i així l'any 1985 va definir algunes de les característiques dels textos a la xarxa (1).

En la seva etapa de maduresa creativa, també anomenada "període combinatori", Calvino va escriure un seguit de novel·les que es caracteritzen pel trencament de la linealitat discursiva, tal i com succeeix necessàriament en el llenguatge que practiquen les tecnologies digitals. Es tracta de ficcions que es configuren com a màquines narratives, on el lector transita por nexes inestables tal i com si fossin els "links" d'un hipertext contingut dins un domini web. Obres on el mateix mecanisme que permet escriure-les assumeix un rol principal a l'interior del relat, i així possibilita que el lector participi activament en la construcció del text, tot desembocant en una reflexió posterior sobre el funcionament de la narrativa en general.

Il castello dei destini incrociati (1969)

La novel·la parteix de la idea de materialitzar l'estructura del relat múltiple en les 22 cartes que formen la baralla del tarot. La visualització de totes aquestes és el punt d'intersecció entre totes les subtrames possibles dins l'univers de la història, de la mateixa manera que actua la ressenya d'enllaços de Google, per exemple. Així el lector té la possibilitat de visualitzar totes les possibilitats de relat i comprovar com cada carta és un nus que enllaça uns relats amb altres, alhora que adopta un significat diferent depenent del context en què és escollida. La novel·la, doncs, va més enllà de sí mateixa en fer una reflexió sobre la seva pròpia naturalesa i configuració.

Le città invisibili (1972)

En aquesta obra, l'exhibició dels mecanismes combinatoris de la narració és encara més explícita que a l'anterior. Es tracta d'una mena de reescriptura del Llibre de les meravelles de Marco Polo, però aquí és el venecià qui descriu a l'emperador dels tàrtars les diferents ciutats del seu imperi. Aquestes, però, només existeixen dins la imaginació de Marco Polo. Els diferents relats que composen cada capítol poden ser vistos com camins encreuats d'un laberint, que situa els punts de simetria en una única ciutat, des d'on el lector haurà de decidir quin camí escollir en cada moment. A diferència de "El castell...", a "Les ciutats invisibles" Calvino dóna lloc a una sintaxi plena de buits i salts, cosa que fa necessària la presència d'un lector capaç de donar sentit unitari al text, al conjunt de totes les ciutats, partint tan sols dels fragments dins una arquitectura diversa.

El caràcter metatextual de les obres de Calvino és un aspecte que ja era vigent en la seva pre-producció. En el 1967, l'autor afirmava que la creació literària no era qüestió d'inspiració, sinó un procés combinatori d'elecció i col·locació de les paraules en un ordre determinat (2). En aquest cas, l'objectiu de l'autor de l'obra esdevé similar al del seu lector, en tant que l'elecció d'una determinada paraula-nexe o d'una altra ve motivada per la voluntat d'explorar totes les possibilitats que ofereix la llengua-obra, en el marc d'unes regles preestablertes però modificables racionalment.

Se una notte d'inverno un viaggiatore (1979)

El llibre es composa de deu començaments de diferents novel·les incomplertes, que s'alternen amb dotze capítols on s'explica la història del Lector y la Lectora de Si una nit d'hivern un viatjant; començant pel moment en què el Lector compra un exemplar la novel·la, fins a culminar a l'últim capítol amb advertint a la lectora que està a punt d'acabar de llegir Se una notte... Aquesta història dels lectors és el marc que acull els relats incomplerts, cadascun identificat amb un tipus diferent de narració, tot i que sempre es remeten els uns als altres a partir d'algun vincle concret (una paraula, acció, personatge...). Un hiperrelat on Calvino exemplifica quins són els models i estils de la novel·la moderna (passant pel neorealisme, neovanguardia...Fins i tot el fantàstic i el surrealista) disposant-los en una xarxa de possibles, que permet reflexionar sobre com uns i altres aporten i/o adopten, comparteixen característiques entre ells.

L'aturada per algunes de les últimes obres narratives que Italo Calvino va escriure és necessari per arribar a comprendre com, en el 1988, l'autor va resoldre sis conceptes que havien de caracteritzar, i així ho fan a dia d'avui, la literatura del segle XXI.

Lezioni americane: Sei proposte per il prossimo millennio és l'obra pòstuma i inacabada de l'autor, ja que malauradament Calvino va morir abans d'arribar a definir el sisè concepte.

La lleugeresa, la rapidesa, l'exactitud, la visibilitat i la multiplicitat avui en dia poden ser concebudes com a paraules clau en la narrativa digital. Una escriptura que ha de ser lleugera, en tant que es mostra impresa a la pantalla d'un ordinador; que alhora ha de facilitar la velocitat de lectura segons les exigències del lector digital; també cal que sigui exacta, perquè ha de sintetitzar la riquesa expressiva i compensar així la velocitat de lectura; així mateix, per la seva precisió els textos han de connectar directament amb la imaginació, pensats a través de les imatges. Per últim, cal que sigui una escriptura multiseqüencial, una xarxa de connexions entre fets, persones i altres objectes del món, que representi el text obert de la web i la abundància de dades de naturalesa diversa.

Per anar acabant, hem vist com la multiplicitat narrativa que posa en pràctica Italo Calvino s'identifica amb la configuració d'una literatura en termes de relacions d'inferència laberíntiques dins un marc contenidor. En alliberar els textos del seu pes, dóna representació a una naturalesa fragmentaria i combinatòria que pren sentit mitjançant models lògics, ja sigui d'àlgebra o lingüístics.

Les tres obres de Calvino on m'he detingut també expliciten el concepte de lector actiu que va teoritzar Roland Barthes (3). El fet de situar la lectura com a escriptura i construcció del text en un primer pla, sorgeix una relació de complicitat amb el receptor; una narrativa on es fa del lector no només un consumidor sinó un productor del text (Barthes, R.). De la mateixa manera, a Cibernetica e fantasmi (1967) Calvino també teoritza la "desaparició de l'autor", tot atribuint un pes cabdal a la figura del lector.

En conclusió, l'autor italià va ser creador de ficcions que abandonen la linealitat narrativa per tal de tancar el lector en un univers laberíntic de paper, que l'obliga a escollir entre diversos trajectes de lectura amb la finalitat que ell mateix acabi per esdevenir també un autor.

<< La narració "cibernètica" és la "macchina poetico-elettronica" que pot funcionar en absència de la instància creadora.>> (2)

(1) Lezioni americane: Sei proposte per il prossimo millennio, 1988.
(2) Cibernetica e fantasmi. Appunti sulla narrativa come processo combinatorio, 1967.
(3) Lliçons sobre l'ars combinatoria. (BARTHES, R.)