Per a Burroughs el llenguatge era una presó perfecta perquè sembla increïblement àmplia i espaiosa. Per contra, el llenguatge només permet arribar fins a on les seves pròpies combinacions i seqüències imposen límit, obviant d'aquesta manera l'inabastable complexitat del territori real en què es desenvolupa la ment humana.

Des dels seus primers anys en l'univers literari ja va ser encasellat com un dels escriptors més prometedors de l'avantguarda novaiorquesa dels anys 60. Donada aquesta particular concepció del llenguatge, les obres de Burroughs s'esmicolen en paraules resultat d'un seriós i aplicat treball en què l'autor concebia la seva inspiració en base a la transgressió de les regles del llenguatge. El seu objectiu d'acabar amb la repressió que l'escriptura "correcta" exerceix sobre l'acte d'expressar (i no ja d'explicar), va derivar finalment en unes obres literàries on William Burroughs aconsegueix expressar/transmetre imatges i estats mitjançant paraules com pocs escriptors ho havien fet abans.

Entre les seves aportacions a la literatura d'avantguarda destaca la seva escriptura basada en collages narratius. En aquests, els diferents elements textuals de què es serveix l'autor ignoren la progressió de la narració i es presenten a la deriva, pel que els relats es veuen privats d'un marc temporal estable, d'una coexistència espacial, de significat...Possibilitant que sigui el lector qui necessàriament acabi per estructurar-les segons els seus propis desitjos.

Les seves primeres obres narratives a moments resulten quasi il·legibles, sino és que es compta amb la presència d'un lector entregat a l'esforç de desxifrar-les i posteriorment reconstruir el tot. A Naked Lunch (1959), obra quasi immediatament posterior a Junkie (1953), Burroughs propaga la seva metàfora paranoica del poder repressiu del llenguatge des de l'espectralitat de l'heroïna (a la qual era addicte).

Burroughs situa les accions de Naked Lunch a "interzones", a través de les quals desplaça el lector d'un mercat peruà al Marroc, d'una ciutat com Nova York a un poblat tibetà...Tot sense cap mena de solució de continuïtat. En escriure aquesta novel·la des de la droga, l'autor deixa de parlar d'ella, i posa al descobert aquest univers de percepció diferenciada que l'addició proporciona. Els personatges, fets i seqüències s'organitzen segons la lògica dels estats perceptius alterats, d'una manera similar al que Jaimes Joyce va construir a Finnegans Wake: no el relat d'un somni, sinó una analogia verbal del mateix.

Aquestes obres poden ser considerades dins la categoria de la escriptura laberíntica, així com la del text com a teixit o teranyina, pel fet que els textos proliferen sense principi ni final, alhora que el subjecte propi de l'acció es va diluint en el caos del relat. Tot i així, la idea que més es vincula a la narrativa de Burroughs és la del llenguatge com a virus. Però el virus des de la idea que es tracta d'una entitat que, des de la concepció de l'autor, i ja sigui orgànica o digital, il·lustra de la millor manera possible els camins que escull l'univers, el tot, per resumir-se.

L'aspecte maniàtic per la no escapatòria possible a ser contagiat pel virus arriba als límits del deliri en el seu assaig de ficció The Electronic Revolution (1971). Aquí l'escriptor va postular que el llenguatge humà és un sistema viral invasiu que, a partir dels símbols, ens amenaça amb sepultar-nos un dia i per sempre en una confusió de llengües, en el caos de representació i expressió absolut. Sota aquesta teorització pren sentit el fet que l'estructura de les novel·les es figuri com una plaga que es reprodueix i es perllonga en sentits imprevisibles, producte de la hibridació de diferents registres que no tenen res a veure amb l'evolució literària tradicional.

Com s'ha apuntat abans, Burroughs va preconitzar l'ús de la tècnica del cut-up o collage narratiu, la qual consisteix en la destrucció de les normes sintàctiques i semàntiques, guarint-se alhora de no acabar mai de perdre el sentit d'allò que es vol relatar. En l'actual llenguatge cibernètic ve a ser el "cortar y pegar", amb què la combinació de paraules i fragments de diferents procedències dóna lloc a nous significats; al retallar frases i enganxar-les plegades segons una certa lògica sempre es dóna lloc a unes altres de noves i, a vegades, fins i tot resulten ser les proposicions idònies, les més encertades.

En definitiva, el cut-up és la tècnica que ignora les imposicions de les normes de la "correcta" escriptura. Tracta d'emular el procés real d'expansió de la consciència que en gran mesura determina l'atzar. És a dir, que pretén transmetre, encara que només en sigui una part, aquell espai aliè al pas del temps en el qual orbita la ment humana. Quan mirem per una finestra, caminem per un carrer...Sigui el que sigui allò que estem fent, el fluir de la consciència és interromput per paraules o imatges que aparentment ens arriben per atzar.

Ja en la seva maduresa Burroughs va acabar per canalitzar, en el progrés dels collages la seva fúria contra l'acció repressiva de les normes sintàctiques, ja que va trobar l'equilibri entre accessibilitat, experimentació i revolució. Cities of the Red Night (1981), The Place of Dead Roads (1983) i The Western Lands (1987) són exemples de com, després de l'experimentació, la seva particular destrucció del llenguatge va evolucionar a un subtil mètode que respectava totalment la continuïtat de les seves representacions narratives. Obria així nous horitzons per la narrativa no lineal en demostrar que havia trobat, per dir-ho d'alguna manera, el raccord perfecte en les seves últimes obres. I és que en la pràctica, el lector no s'adona que en realitat el text està violant totes les regles de la sintaxi: la comprensió de la lectura s'equival amb una projecció fluïda d'imatges dins la ment del lector.

Escriptor i artista múltiple, William S. Burroughs no tan sols és una figura de referència en la literatura d'avantguarda. També va treballar en el camp de les arts plàstiques realitzant vídeos i collages basats en el muntatge de text i imatge. Va exercir una notable influència en la cultura rock dels 60 i 70 per l'efectivitat de la seva combinació de força visionària i sàtira llibertària; va fer nombrosos cameos a films i vídeos, en especial la seva actuació com a secundari en la pel·lícula Drugstore Cowboy, de Gus van Sant.

Com és de suposar, la seva obra ha inspirat molts treballs de reconeguts directors cinematogràfics. Junkie Christmas, producció de Francis Ford Coppola, la mateixa Drugstore Cowboy de Gus Van Sant o, a destacar, Naked Lunch de David Cronenberg; entre d'altres.

Per finalitzar, podem concloure que la figura de Burroughs, a més d'artista, ha esdevingut la d'un filòsof i encara profeta de les tres generacions de la contracultura anglosaxona: els Beat dels 50, els hippies i activistes dels 60 i 70, i la cibercultura dels 90, com testimonia la User's Guide to the New Edge Mondo 2000: "...el autor moderno más citado no es otro que William Seward Burrougs".