Tot va començar als anys seixanta, quan un nou tipus de joc sorgia a Estats Units: el Rol. Aquest nou oci no requeria cap material (taulell, cartes...), només es necessitava imaginació.

Als anys 70, gràcies a la publicació de Dungeons & Dragons, el Rol es va estendre arreu del món i va tenir una gran acceptació entre el públic adolescent.

En un altre context, la informàtica seguia evolucionant de manera exponencial i començava a desenvolupar els primers programes amb codi procedural. D'aquí neix Adventure, considerat el primer videojoc de rol: tota la aventura es desenvolupava amb text nu, sense cap imatge ni efecte visual. La gran característica d'Adventure la trobem en la capacitat de situar a algú en un context virtual (no existent) i modificar el comportament d'una persona en aquest nou context (el rol del personatge). Aquests dos conceptes són la base dels jocs de rols i també posteriorment dels videojocs de rol online.

Durant els anys vuitanta gràcies als avenços informàtics, els entorns visuals dels videojocs van ajudar a que aquesta modalitat de joc es popularitzés fins arribar a un punt on la gent volia jugar en grup, però no va ser possible fins l'arribada d'Internet. D'aquí sorgeixen els MUDs (Multi User Dungeon), jocs de Rol Online on cada persona s'assignava un personatge (actualment anomenat Avatar) i anava recorrent diverses "Dungeons" (masmorres) on podia trobar-se altres jugadors i interactuar amb ells (col·laborar o lluitar contra ells). Va ser un èxit rotund.

Ja durant l'explotació comercial dels PC's i les videoconsoles durant els anys noranta, els videojocs de rol van passar a ser RPGs (Role Playing Games) i tenien històries molt elaborades amb un entorn (tant gràfic com argumental) molt detallat. Un clar exemple és la saga Final Fantasy: històries molt treballades totes elles independents unes de les altres amb personatges amb molta personalitat.

Posteriorment, a finals dels noranta i principis dels dos mil, va sorgir una nova modalitat de RPG: els RPG Makers, programes d'ordinador (i posteriorment per a consola també) que de manera molt senzilla permetien a qualsevol persona, encara que els seus coneixements informàtics fòssin mínims, crear les seves pròpies aventures en entorns 2D, donant totes les possibilitats de creació a l'usuari.

Una versió 3D en la creació de jocs de rol la trobem a l'editor del joc Never Winter Nights, on mitjançant les seves propies llibreries podem aconseguir grans resultats. Però el "boom" dels jocs de rol encara no havia arribat, faltava una cosa: les partides multijugador en entorns 3D amb música i ambiemtació, és a dir, els actuals MMORPG (Massive Multiplayer Role Playing Games).

Aquesta última branca és la que actualment està triomfant arreu del món: creació de personatges totalment personalitzats, on podem escollir raça, classe, professions i un llarg etc., els quals viuen aventures en entorns virtuals molt ben ambientats tant gràfica com musicalment. D'aquest tipus de jocs de rol, podem trobar a les llistes de vendes: EverQuest II, World of Warcraft, Lineage II i Guild Wars.

Però tot fenomen té algun punt negatiu: els MMORPGs han donat lloc a una sèrie de problemes que fins fa poc la societat no s'havia enfrontat, són les addiccions a aquest tipus de joc, comunament conegudes com a addiccions no tòxiques, és a dir, addiccions creades psicològicament les quals no requereixen de cap tipus de substància.

Molts nois (i també noies) joves del primer món són addictes a aquest tipus de jocs, deixant la escola, els amics i la família per poder jugar el màxim d'hores possibles per fer-se més i més poderosos dins d'aquests móns virtuals.

Aproximadament, aquesta addicció té certes semblances a la addicció als jocs típicament de Casino, la ludopatia. Alguns símptomes que podem trobar a un addicte són:
· Necessitat d'incrementar el quantitat i la freqüència de joc per aconseguir certs objectius dins del joc.
· Intranquil·litat i irritabilitat en cas de no poder jugar o al intentar reduir o deixar el joc.
· Continus esforços fracassats per abandonar el joc.
· Augment de la conducta de joc davant dificultats socials.
· Sacrifici de les obligacions familiars, socials o ocupacionals per poder jugar.

I una llarga llista de símptomes que diagnostiquen la addicció a aquest tipus de jocs.

Però la màgia, la època medieval, les espases i les fletxes, no estan a tots els MMORPGs, existeix una nova forma de intercomunicar-se: els chats virtuals. El sistema és molt semblant als típics jocs de rol online, però la finalitat no és equipar-se amb armadures i armes poderoses, sinó conèixer altre gent d'una manera diferent. Clars exemples són el Haboo Hotel (en 2D) i l'ultima sortida en aquest tipus de joc: Second Life. En aquest cas, a part de crear-te el teu personatge i donar-li algun tipus de personalitat, en una ambientació actual (i futurista al mateix temps), les possibilitats que atorga Second Life són infinites: es pot anar a la discoteca, tenir el teu propi treball, anar a pendre un café, crear la teva empresa, realitzar conferencies etc. Veient les repercussions que està tenint Second Life, podem adonar-nos-en de la importància que tenen aquest tipus de joc a la societat actual: des del seu inici, Second Life ha permés als jugadors Premium (usuaris que paguen per tenir totes les prestacions del joc) canviar els diners guanyats en la seva segona vida, per diners de veritat. Aquest fet ha motivat a moltes persones a endinsar-se en aquest tipus de joc, i allà han augmentat considerablement els seus ingresos. També Second Life s'utilitza en alguns casos per fer video-conferències oficials en grans empreses, per tal de minimitzar costos de comunicació.

Així, per finalitzar, podem arribar a la conclusió de que els jocs de rol han evolucionat en tres grans etapes:
- El començament (durant els setanta) on els jocs eren merament textuals.
- L'evolució (durant els vuitanta i principis dels noranta) on apareixen els MUDs i comencen a aparèixer els primers entorns gràfics (Ex: MYST).
- Confirmació de la acceptació dels jocs de rol online on trobem com a últim icona a Second Life.

Els MMORPGs han incentivat la evolució de les relacions interpersonals, la creació de societats virtuals, el desenvolupament de millors entorns de joc i sobretot una nova manera de divertir-se amb gent d'arreu del món. Possiblement d'aquí a algun temps aquest tipus de joc estigui ambientat en entorns de realitat virtual, oferint a l'usuari tot tipus d'experiències noves.

Bibliografia:
http://en.wikipedia.org/wiki/MMORPG
http://en.wikipedia.org/wiki/Role
http://www.cop.es/colegiados/M-13641/diagnostico.htm