Atrapat en el temps es una pel·lícula dirigida per Harold Ramis que es basa en una idea completament original i mai abans utilitzada en el mon del cinema. Es la historia d'un home el qual es encadenat a viure un dia rere l'altre el mateix dia, el 2 de febrer, el dia de la marmota, un dia que precisament ell odia. Estem parlant de Phil Connors (Bill Murray).

En Phil treballa a la televisió, fent d'home del temps. És un home arrogant, irònic i a vegades mal educat, però tot canvia quan per quarta vegada a la seva vida ha d'anar a cobrir la noticia anual del dia de la marmota a Punxsutawney, un petit poblet de Pensylvania. El dia de la marmota es una festa que se celebra a l'hivern per saber si el temps primaveral farà aparició més aviat del compte o en l'època habitual de l'any. Per esbrinar que passarà s'ha de parlar amb la marmota, que si diu que ha vist la seva pròpia ombra vol dir que la primavera encara tardarà en arribar. Tot plegat un espectacle propi de les típiques tradicions més absurdes.

En Phil va amb el seu equip, la Rita (Andie MacDowell) i en Larry (Chris Elliott) al poble. El dia per en Phil transcorre de manera feixuga havent d'aguantar tota mena de personatges i situacions pròpies d'un poble com en el que es troba. A la tarda quan ja s'ha celebrat la festa i han cobert la noticia decideix tornar amb el seu equip a casa però malauradament el temps empitjora i a la tornada es troben amb les carreteres tallades, sense mes remei que tornar a Punxsutawney.

En Phil torna a l'hotel per dormir i esperar que l'endemà pugui tornar a casa. Però els problemes venen quan "l'endemà" s'adona que es el mateix dia. A partir d'aqui el film es torna sumament interessant. En Phil reviu les accions i les coses que li han passat una vegada rere l'altre. Però ell no es rendeix a reviure el mateix cada dia i intenta canviar els esdeveniments que havien succeït.

Narrativament el film gaudeix d'una estructura innovadora, en la qual transforma un sol dia en milers d'històries que va vivint en Phil a mida que es van repetint els dies. Les coses que passen al seu voltant no evolucionen però no podem dir el mateix del personatge principal. Aquest va evolucionant i passa per diferents etapes que modifiquen els seus pensaments i sentiments sobre tot allò que l'envolta mentre es diverteix, perd el temps amb coses banals i s'obsessiona amb la seva productora, la Rita.

La premisa de repetir el mateix dia cada dia, valgui la redundància, comporta que el personatge principal no tingui en compte les conseqüències que poden desencadenar les seves accions. D'aquesta manera en Phil es suïcida repetides vegades i de diverses formes sense que això l'impedeixi despertar-se l'endemà a les sis del matí al llit de l'hotel escoltant la música de "I Got You Babe" de Sonny i Cher. Robar un banc, lligar amb dones, aprendre a tocar el piano i altres coses son les que permeten aquesta mena "càstig temporal".

L'argument aconsegueix mantenir a l'espectador tota l'estona pendent per saber de quina manera evolucionarà la pel·lícula, es un tret diferenciador que en pot recordar a d'altres com "Memento", un no sap ben be que serà el pròxim que veurà. Quan penses que ja no es pot treure més el suc a la idea, el director Harold Ramis planteja nous escenaris en diferents parts del poble, petites histories que succeeixen durant aquell dia i que en un principi passen desapercebudes als ulls de tots.

La interpretació dels actors es magnifica, amb un Bill Murray excel·lent, en una de les seves millors interpretacions. Aconsegueix que el seu personatge al principi sigui "graciós" i finalitzi sent carismàtic. El mateix passa amb la Rita i altres secundaris en els que en un primer moment no donem gran importància però després en veiem la seva profunditat. Gracies a tot això podem dir que la pel·lícula te tocs tant de dramatisme com de comèdia romàntica.

Com a curiositat es diu que en l'estructura original de la pel·lícula el seu inici havia de ser el que veiem cap a la meitat de la pel·lícula quan els dies es van repetint, això hagués deixat l'espectador desorientat preguntant-se durant l'inici del film que estava passant. De totes maneres al final la idea va ser descartada, no sabem si hagués sigut millor o pitjor però podem assegurar que la pel·lícula continua sent única sustentada en el seu guió, els personatges i l'argument.